Dactylopsaron dimorphicum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDactylopsaron dimorphicum Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPercophidae
GènereDactylopsaron
EspècieDactylopsaron dimorphicum Modifica el valor a Wikidata
(Parin & Belyanina, 1990)[1][2][1][3][4]

Dactylopsaron dimorphicum és una espècie de peix i l'única del gènere Dactylopsaron.[5]

Etimologia[modifica]

Dactylopsaron prové dels mots grecs daktyleys, -eos (una mena de peix) i psaron (amb diferents colors, gris), mentre que dimorphicum fa referència al dimorfisme sexual observat en aquesta espècie.[6][7]

Descripció[modifica]

El cos, allargat, fa 2,9 cm de llargària màxima. 3-5 espines i 20-22 radis tous a les aletes dorsals i cap espina i 23-25 radis tous a l'anal. Aleta caudal més o menys truncada. Aletes pectorals amb 17-20 radis tous. Absència d'aleta adiposa. Boca terminal. Línia lateral no interrompuda i amb 32-34 escates. Presenta dimorfisme sexual en l'estructura de la primera aleta dorsal: el primer radi està engrossit i és molt llarg en els mascles, mentre que és esvelt i curt en les femelles.[1][7]

Cladograma[modifica]

Percophidae 
Dactylopsaron

Dactylopsaron dimorphicum




Bembrops



Chrionema



Squamicreedia



Enigmapercis



Hemerocoetes



Matsubaraea



Osopsaron



Percophis



Pteropsaron



Acanthaphritis



Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí i batidemersal (entre 240 i 345 m de fondària),[1] el qual viu al Pacífic sud-oriental pertanyent a Xile: la part occidental de la serralada submarina Sala y Gómez i, també, la cruïlla entre aquesta serralada i la dorsal de Nazca.[1][8][9][10][11][12][13][3][7][14]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans[7] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[15]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parin, N. V., 1990. Percophid fishes (Percophidae) from Sala-y-Gómez Ridge Ridge (Southeast Pacific). Voprosy Ikhtiologii, vol. 30, núm. 1: 3-12. (En rus, traducció a l'anglès a Journal of Ichthyology, vol. 30 (núm. 1):68-79, pàg. 77).
  2. uBio (anglès)
  3. 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
  4. uBio (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 FishBase (anglès)
  8. Pequeño, G., 1997. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada: addendum. Rev. Biol. Mar. Oceanogr. 32(2):77-94. Pàg. 83.
  9. Parin, N. V., A. N. Mironov i K.N. Nesis, 1997. Biology of the Nazca and Sala-y-Gómez submarine ridges, an outpost of the Indo-West Pacific fauna in the Eastern Pacific ocean: composition and distribution of the fauna, its community and history. Adv. Mar. Biol. 32:145-242.
  10. Landaeta, M. F., F. J. Neira i L. R. Castro, 2003. Larvae of Dactylopsaron dimorphicum (Perciformes: Percophidae) from oceanic islands in the southeast Pacific. Fishery Bulletin, vol. 101 (núm.3): 693-697. «Enllaç».
  11. Leis, J. M. i B. M. Carson-Ewart, (editors), 2000. The larvae of Indo-Pacific coastal fishes. An identification guide to marine fish larvae. (Fauna Malesiana, Handbooks 2). E. J. Brill, Leiden. Pàgs. 560 i 838. «Enllaç».
  12. All fishes of Chile - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  13. Species in Sala y Gómez - FishBase (anglès)
  14. GBIF (anglès)
  15. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Vasil'eva, E. D., N. N. Sazonov i I. A. Verigina, 2001. Pisces. Pàgs. 11-88. A: Types of vertebrates in the Zoological Museum of Moscow Univerisity. Moscow University Publisher. 1-251.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]