Daguestan

Респу́блика Дагеста́н (Respúblika Daguestan) Дагъистаналъул Республика (Daghistanalhul Respúblika)

Informació
Capital:	Makhatxkalà
Població - Total - Densitat de població	2,576,531 h. (2005) 51,2 hab/km²
Superfície	50.300 km²
Governador	Magomedali Magomedov
Idiomes oficials	Rus, àvar, àzeri i altres llen- gües del Daguestan
Lloc web	Govern

Mapa del Daguestan

La República del Daguestan (rus Респу́блика Дагеста́н Respúblika Daguestan; àvar Дагъистаналъул Республика Daghistanalhul Respúblika, àzeri Dağıstan Respublikası / Дағыстан Республикасы, kumyk Daghystan Respublikasy, lesguià Daghustandin Respublika, lakh Daghusttannal Respublika) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Té una extensió de 50.300 km² i una població de 2.073.000 habitants. Limita al nord amb Calmúquia , a l'oest amb Txetxènia, al nord-oest amb el Territori de Stàvropol i al sud amb Geòrgia i Azerbaitjan.

La capital és Makhatxkalà (385.600 h). Altres ciutats són Derbent (90.000 h), Khasaviurt (90.000 h), Buinaksk (60.000 h), Kiziliurt (43.000 h) i Kaspiïsk (67.800 h).

Geografia [modifica]

Forma part d'una petita planúria al costat de la Mar Càspia, protegida per les muntanyes caucàsiques (en àvar Kavkazalul mug·rul, en lesguià Kavkazdin daghlar), les quals no sols han aïllat el país, sinó que han isolat les diverses ètnies entre si.

Les alçàries més importants són els Gebel D'ultydag (4.073 m), Gebel Cobolgo (2.376 m) i Gebel Bazard'uz'u (4.486 m). El sector septentrional és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics. El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya. Els sòls són castanys, lleugerament salins.

Els rius més importants són el Terek/Terk, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric. Altres són el Samur i el Kuma La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l'estatge montà de bosc de roures; més amunt dels 2 400 m hi ha prat alpí.

Etnografia [modifica]

Els antics anomenavan el país Gebel Ellisani (Muntanya de les Llengües), puix que hi havia unes 26 llengües nadiues a la regió. La població del Daguestan inclou nombrosos grups ètnics. Segons el Cens rus (2002), els pobles caucasians del nord-est (àvars, dargins, tabasaranins i lesguians) són el 74% de la població del Daguestan. Els pobles turcs kumyks i nogais són el 16%, els russos el 4% i els àzeris el 4%. Malgrat la diversitat ètnica, el 95.% de la població són musulmans.

La població es dividieix en tres grans grups:

Ibero-caucàsics
- Grup Àvar-Andi-Dido
  - Àvars
  - 8 nacionalitats andi
    - Andis propis
    - Akhwakhs
    - Bagulals
    - Botlikhs
    - Gondoberis
    - Camalais
    - Karates
    - Tindis
  - 5 nacionalitats dido
    - Dido propis o Tzezes
    - Bezetes
    - Kharshis
    - Ginukhs
    - Khunzals
  - Arči
- Grup Dargino-lak
  - Dargins
  - Laks
  - Kubaixi (kubači) (antics Zirihgaran)
  - Kaytak
- Samurians
  - Tsakhurs
  - Lesguians
  - Rutuls
  - Tabasarans
  - Pobles del Shah Dagh
    - Djeks
    - Kriz
    - Khaputz
    - Budukh
    - Khinalug
Turcs
- Adhari (adharians)
- Kumyks
- Nogais
Iranians
- Tats
- Dagh kufut o Jueus de les Muntanyes

	cens 1926	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Àvars	177,189 (22.5%)	230,488 (24.8%)	239,373 (22.5%)	349,304 (24.5%)	418,634 (25.7%)	496,077 (27.5%)	758,438 (29.4%)
Dargins	125,707 (16.0%)	150,421 (16.2%)	148,194 (13.9%)	207,776 (14.5%)	246,854 (15.2%)	280,431 (15.6%)	425,526 (16.5%)
Lesguians	90,509 (11.5%)	96,723 (10.4%)	108,615 (10.2%)	162,721 (11.4%)	188,804 (11.6%)	204,370 (11.3%)	336,698 (13.1%)
Laks	39,878 (5.1%)	51,671 (5.6%)	53,451 (5.0%)	72,240 (5.1%)	83,457 (5.1%)	91,682 (5.1%)	139,732 (5.4%)
Tabasarans	31,915 (4.0%)	33,432 (3.6%)	33,548 (3.2%)	53,253 (3.7%)	71,722 (4.4%)	78,196 (4.6%)	111,152 (4.3%)
Rutuls	10,333 (1.3%)	20,408 (2.2%)	6,566 (0.6%)	11,799 (0.8%)	14,288 (0.9%)	14,955 (0.8%)	24,298 (0.9%)
Aguls	7,653 (1.0%)		6,378 (0.6%)	8,644 (0.6%)	11,459 (0.7%)	13,791 (0.8%)	23,314 (0.9%)
Tsakhurs	3,531 (0.4%)		4,278 (0.4%)	4,309 (0.3%)	4,560 (0.3%)	5,194 (0.3%)	8,168 (0.3%)
Kumyks	87,960 (11.2%)	100,053 (10.8%)	120,859 (11.4%)	169,019 (11.8%)	202,297 (12.4%)	231,805 (12.9%)	365,804 (14.2%)
Nogais	26,086 (3.3%)	4,677 (0.5%)	14,939 (1.4%)	21,750 (1.5%)	24,977 (1.5%)	28,294 (1.6%)	38,168 (1.5%)
Russos	98,197 (12.5%)	132,952 (14.3%)	213,754 (20.1%)	209,570 (14.7%)	189,474 (11.6%)	165,940 (9.2%)	120,875 (4.7%)
Àzeris	23,428 (3.0%)	31,141 (3.3%)	38,224 (3.6%)	54,403 (3.8%)	64,514 (4.0%)	75,463 (4.2%)	111,656 (4.3%)
Txetxens	21,851 (2.8%)	26,419 (2.8%)	12,798 (1.2%)	39,965 (2.8%)	49,227 (3.0%)	57,877 (3.2%)	87,867 (3.4%)
Altres	43,861 (5.6%)	52,031 (5.6%)	61,495 (5.8%)	63,787 (4.5%)	57,892 (3.6%)	58,113 (3.2%)	25,835 (1.0%)

La llengua franca de la regió és el rus, però l'àvar també és d'ús comú.

Mapa ètnic de Daguestan

Economia [modifica]

La població es concentra sobretot a les muntanyes, i la majoria s'ocupa en l'agricultura. La riquesa mineral del subsòl (ferro, petroli i gas) ha permès una recent industrialització (indústria química, de la construcció, metal·lúrgica, mecànica, tèxtil i alimentària); hi ha abundants deus minerals, amb força balnearis. Makhatxkala és un important port de la mar Càspi, però també n'hi ha a Derbent (envasament de peix, siderúrgies i transformadores de petroli).

Fins el 1991 la pesca de l'esturió i la producció de caviar estaven estrictament regulades pels acords entre l'URSS i Iran, que els anys 60 regularen la prohibició de la seva pesca a alta mar. Però la dissolució de l'URSS ha precipitat el caos i el contraban, i la pesca furtiva. Daguestan és la república amb més vitalitat demogràfica, i alhora, amb més atur de Rússia. Com que és una república pobre, floreix la pesca il·legal i la indústria subterrània del caviar.

Política [modifica]

Des de febrer del 1994 és subjecte de la Federació Russa, gaudeix d'una forta autonomia. Té una constitució pròpia, un parlament escollit cada cinc anys i un tribunal de justícia (que darrerament compta molt amb la xara, pot fixar la divisió territorial interna, dictar lleis sempre que no s'oposin a les de la federació russa, recaptar impostos i dirigir la gestió econòmica de les entitats menors.

L'àvar, el kumyk i el dargwa, així com el rus, són els idiomes habituals i ensenyats a les escoles, però el rus generalment s'acaba imposant a causa de la forta fragmentació lingüística. A la universitat només s'empra el rus. Darrerament hi ha hagut propostes d'unificació lingüística amb el turc o l'àvar. Tot i que les llengües més habituals a l'administració són el rus i l'àvar, no hi ha llengua oficial declarada a la constitució de la república.