Dai Vernon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Dai Vernon (dreta) i Larry Jennings (esquerra). Pintat el 1989 per Sylvester the Jester.

David Frederick Wingfield Verner (1894-1992), més conegut amb el nom de Dai Vernon, va ser un il·lusionista canadenc. La seva tècnica impecable i el seu extens coneixement li van atorgar respecte per part de mags de tot el món, era considerat com el El Professor. Va passar els seus últims anys al Castell Màgic.

El Nom[modifica | modifica el codi]

Va començar a utilitzar el nom "Dai" després que un diari malescrigués "David", de fet, el diari utilitzava el nom gal·lès per a "David" (ell estava feliç que la pronunciació fos Day o Die). Quan va marxar als Estats Units, el membre d'un equip de patinatge sobre gel era conegut com a "Vernon"; els americans contínuament s'equivocaven pensant que el cognom de Verner era igual al del popular jugador, el mag va optar per no corregir a la gent, i finalment va adoptar el nom de Dai Vernon.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Ottawa, Ontàrio(Canadà) l'11 de juny de 1984. Va aprendre el seu primer truc de mans del seu pare als set anys. Sovint explicava mentre feia un truc, que havia malgastat sis anys de la seva vida. De jove també era molt hàbil als esports, i va arribar a ser capità en un equip d'hoquei local.[1] El seu pare era un treballador governamental i un mag aficionat. Va estudiar enginyeria mecànica però finalment va decidir dedicar la seva vida a la màgia, i el 1913 es va traslladar a Nova York a buscar més oportunitats per la seva vida artística.[2] Estant a Nova York, va assistir a la Lliga d'Estudiants d'Art. Per aconseguir diners es va dedicar a retallar siluetes de paper durant l'estiu a Coney Island, entre altres llocs, venent-les a 50 centaus cada peça, o 75 dues.

Va ingressar a les forces militars durant la I Guerra Mundial on va ser delegat com a tinent d'artilleria, i posteriorment a la força aèria canadenca. Va tornar a Nova York el 1917 després de desmobilitzar-se.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Degut a la seva habilitat extraordinària, Dai Vernon és anomenat afectuosament com "El Professor". Harry Houdini (que en els seus inicis es feia anomenar com "El rei de les Cartes") deia que si veia un joc de cartes realitzat tres vegades seguides, seria capaç de desxifrar-ne el secret. Vernon va realitzar el truc de la carta ambiciosa a Houdini a Xicago, en el qual agafava una carta i, després de posar-la clarament al mig de la baralla, girava la primera carta, per mostrar que era la mateixa que acabava de posar al centre. Houdini va observar a Vernon fer el truc set vegades, insistint cada vegada: "torna-ho a repetir". Finalment la dona de Houdini, i els amics de Vernon li van dir: "Accepta-ho Houdini, t'ha enganyat". Durant anys posteriors, Vernon utilitzava el títol "L'home que va enganyar Houdini" als seus anuncis.[1][3][4]

Va gastar part de la seva vida viatjant pels Estats Units buscant trucs de cartes o qualsevol persona que conegués alguna tècnica amb cartes. Va ser famosament infravalorat pel treball publicat a: "Expert Card Technique" de Jean Hugard i Frederick Braue,[5] edicions posteriors contenien un capítol extra on es reconeixien les contribucions de Dai Vernon. De fet, gran part de les tècniques van ser descobertes per Vernon després d'anys de recerca.

Vernon va enamorar-se de la màgia, quan el seu pare el va portar a veure un espectacle de màgia. El primer llibre de màgia que va tenir, va ser una de les primeres edicions del que probablement és el llibre de cartes més famós: "The Expert at the Card Table", de S.W Erdnase.[6] Quan tenia tretze anys ja havia memoritzat tots els continguts del llibre. Vernon va tenir una famosa trobada amb un altre mag jove de la seva ciutat, aquest li va demanar, "Quin tipus de màgia fas? Vernon va respondre-li dient que anomenés una carta qualsevol. Després va treure una baralla de la butxaca per mostrar que la primera carta era la que el jove mag havia dit, i va contestar: "Aquesta és la màgia que faig, quina fas tu?.

Va conèixer a Jeanne Hayes, qui després seria la seva esposa, a Nova York, quan ella treballava amb Horace Goldin en l'acte de "partir una dona en dos".[7] Es va casar amb ella el 5 de març del 1924 a Nova York. Per les mateixes dates va sortir a la venda el llibre de màgia: "Secrets"; contenia 25 efectes, compilats per Vernon. El llibre va ser un best-seller, però el seu autor n'havia venut els drets per només 20 dòlars. El primer fill del matrimoni va néixer el 27 de maig de 1927.

Vernon va fer casa seva el Cercle Màgic de Nova York, que era bàsicament la part del darrere d'una botiga antiga de màgia, i tenia potser, els millors i més famosos mags de les cartes del moment com a residents. Va ser aquí, on el 1930 Walter Scott (fins aleshores desconegut), va fer una demostració. Després de cobrir-se els ulls, un dels homes presents va barrejar i tallar una baralla, i la va entregar a Scott. Aquest va procedir a repartir cinc mans de pòquer, i la seva estava formada per quatre asos i un rei. Cap dels presents va veure com ho havia fet, guanyant-se així el malnom de "The Phantom of the Card Table". Molts van dir que les seves habilitats eren equiparables a les de Vernon, tot i així, Dai Vernon no hi era present la nit de la demostració. Més informació sobre aquest i altres mags es pot trobar al llibre: "The Phantoms of the Card Table: Confessions of a Card Sharp" de David Britland.[8]

A començaments dels anys 30 n'hi va haver una sobreoferta d'artistes; en aquest llavors, molts treballaven cobrant la meitat del que cobraven els mags professionals. Degut a això, i que estava passant un mal moment econòmicament, El Profesor va decidir tornar al seu antic ofici retallant siluetes. Durant aquell temps va poder dedicar el seu temps lliure a estudiar la màgia i desenvolupar noves idees, sense preocupar-se per buscar feina entre la competencia.[9]

A finals dels anys 30, Vernon va idear el seu acte de l'arlequí, introduint música i ball al seu espectacle. Com arlequí, realitzava una rutina en la que transformava els seus guants en coloms, i una corda en una bola de billar. Feia aparèixer un con de cuir i realitzava un joc amb el con i la bola. Feia el seu joc d'unió dels anells, i acabava amb un efecte anomenat Neu a la Xina. L'acte era un triomf artístic, però no aportava grans beneficis econòmics.

El 1941 la màgia li aportava molt pocs beneficis, i va entrar a treballar en una obra civil com a revisor d'eines. Un dia va patir un accident mentre intentava ajudar a un company, es fa fracturar els dos braços i 8 costelles. La recuperació va ser lenta i dolorosa, des de llavors, el seu braç dret va quedar-se rígid.

El 1963 va anar a veure Jay Ose, visitant per primer cop el Castell Màgic. Allà es convertiria en un mag notable, que va atraure il·lusionistes de tot el món que volien apendre d'ell. Va traslladar la seva residència al Castell, on va passar els seus 30 últims anys de vida. El 1990 es va retirar de la vida artística.

Dai Vernon va morir el 21 d'agost del 1992 a Ramona, Comptat de San Diego, Califòrnia, als 98 anys d'edat. El seu cos va ser cremat i les cendres es troben al Castell Màgic.[10]

Aportacions al món màgic[modifica | modifica el codi]

Mentre va viure al Castell Màgic, Vernon va instruir a una gran quantitat de mags, entre els quals es troben Michael Ammar, Bruce Cervon, John Carney, Larry Jennings, Ricky Jay i David Roth.

El professor va dedicar gran part de la seva carrera a dominar completament el que va ser el seu primer llibre de màgia, The Expert at the Card Table. L'autor del llibre, S.W. Erdnase, era totalment desconegut en l'època. Va ser Vernon qui el va donar a conèixer al món, quan mostrava els efectes que aprenia del llibre, i comentava als mags que li preguntaven sobre aquests d'on els havia tret. Des de llavors, l'obra d'Erdnase és utilitzada àmpliament pels mags de tot el món. A més de donar a conèixer el llibre, va desenvolupar les seves pròpies teories a partir de l'obra original, amb les quals va crear els seus propis efectes.[11]

Vernon va millorar nombrosos trucs d'altres mags durant la seva carrera, afegint o modificant detalls per fer-los encara més potents. A més, la seva ment creativa és responsable de la creació d'una gran quantitat de jocs i rutines clàssiques, adaptades per nombrosos mags de l'actualitat. Entre els seus jocs més coneguts es troba el seu efecte de Triomf.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Dai Vernon no va publicar pràcticament res al llarg de la seva vida, llevat de petites obres on explicava alguns dels seus efectes màgics. Tanmateix, sí que s'han publicat obres escrites per tercers sobre la seva màgia.

L'octubre de 1965, el periodista Richard Buffum, que a més era mag aficionat, va gravar una sèrie d'entrevistes amb Vernon, que juntes li van ocupar prop d'11 quilòmetres de cinta. Les esmentades entrevistes van aparèixer posteriorment al llibre Les Cròniques de Vernon - Dai Vernon, una vida Màgica, que va ser publicat el 1992 i editat per dos íntims amics de Vernon: Bruce Cervon i Keith Burns.

Lewis Ganson va publicar tres petits llibres sobre la cartomagia d'El Profesor: Inner Secrets of Card Magic (1959), More Inner Secrets of Card Magic (1960) i Further Inner Secrets of Card Magic (1961). Posteriorment es va publicar un compilat dels 3 llibres en una sola obra, titulada Dai Vernon: Secrets de Cartomagia en la seva traducció al castellà.[12]

Dai Vernon al cinema[modifica | modifica el codi]

El personatge del Professor (interpretat per Hal Holbrook) de la pel·lícula Shade està basat en Dai Vernon, i el personatge Vernon (Stuard Townsend) va ser nominat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Card Trick Magicians, Dai Vernon
  2. The New York Times, Dai Vernon, 98; An Expert Magician Who Taught Others
  3. [enllaç sense format] http://www.closeupillusions.co.uk/secure.html
  4. Magic Directory, Close-up Conjuror: Dai Vernon
  5. Hugard, Jean; Braue, Frederick [1974]. Expert Card Technique: Close-Up Table Magic. 1st Ed. reprint. Mineola, NY: Dover Publications, p. 448 pages. ISBN 978-0486217550. 
  6. Erdnase, S. W [1995]. The Expert at the Card Table: The Classic Treatise on Card Manipulation. 1st Ed. reprint. Mineola, NY: Dover Publications, p. 144 pages. ISBN 978-0486285979. 
  7. The New York Sun, Coney Island Love and Magic
  8. Britland, David; Gazzo [2004]. Phantoms of the Card Table: Confessions of a Card Sharp. 1st Ed.. New York: Four Walls Eight Windows, p. 256 pages. ISBN 978-1568582993. 
  9. Silhouette History, Dai Vernon
  10. Johnson, Karl (2005), The Magician and the Cardsharp (pág. 282).
  11. Ilusionistas, Mr. Dany, Dai Vernon
  12. Tienda Magia e ilusionismo, Dai Vernon: Secretos de Cartomagia - Lewis Ganson (Libro)