Dakota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dakota
Dakhótiyapi, Dakȟótiyapi
Pronunciació: AFI: daˈkʰotijapi], [daˈqˣotijapi
Parlat a: Estats Units d'Amèrica, Canadà
Regió: Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Nebraska, Manitoba i Saskatchewan
Parlants: 20.000 (2010)[1]
Classificació genètica: macro-sioux (incerta)

  Llengües siouan
   Llengües sioux occidentals
   Sioux
    Dakota

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 dak
ISO 639-3 dak
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Dakota (també Dakhota) és una llengua siouan parlada per les tribus dakotes de la gran nació Sioux. El dakota està estretament relacionat i és mútuament intel·ligible amb el lakota.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

El dakota té dos principals dialectes cadascun amb dos subdialectes (amb variacions menors, però):[2]

  1. Dakota oriental (també Santee-Sisseton o Dakhóta)
    • Santee (Isáŋyáthi: Bdewákhaŋthuŋwaŋ,[3] Waȟpékhute)
    • Sisseton (Sisíthuŋwaŋ, Waȟpéthuŋwaŋ)
  2. Dakota occidental (també Yankton-Yanktonai o Dakȟóta/Dakhóta, i classificat erròniament durant força temps com a “Nakota[4])
    • Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ)
    • Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna)
      • Alt Yanktonai (Wičhíyena)

Els dos dialectes difereixen fonològicament, gramaticalment, i en gran mesura, també lèxicament. Són mútuament intel·ligibles en un alt grau, encara que el dakota occidental és lèxicament més a prop del lakota amb la que té una major intel·ligibilitat mútua.

Sistemes d'escriptura[modifica | modifica el codi]

Per veure una taula comparativa dels diferents sistemes d'escriptura concebuda amb el temps per a les parles sioux, vegeu la secció específica de l'article llengua sioux.

Sistema de so[modifica | modifica el codi]

Vocals[modifica | modifica el codi]

El dakota té cinc vocals orals, /a e i o u/, i tres vocals nasal, /aŋ iŋ uŋ/.

Frontal Central Posterior
Alta oral i u
nasal
mitjana e o
Baixa oral a
nasal

Consonants[modifica | modifica el codi]

Labial
(itzada)
Dental/
Alveolar
Palatal
(itzada)
Velar/
Uvular
Glotal
Nasal m [m] n [n]
Oclusiva aspirada ph [pʰ]
pȟ [pˣ]
th [tʰ]
tȟ [tˣ]
čh [ʧʰ]
 
kh [kʰ]
kȟ [kˣ]
Sorda p [p] t [t] č [ʧ] k [k] [ʔ]
ejectiva p’ [pʔ] t’ [tʔ] č’ [ʧʔ] k’ [kʔ]
sonora b [b] d [d] g [ɡ]
Fricativa sorda s [s] š [ʃ] ȟ [χ]
ejectiva s’ [sʔ] š’ [ʃʔ] ȟ [χʔ]
sonora z [z] ž [ʒ] ǧ [ʁ]
Aproximant w [w] y [j] h [h]

Comparació entre dialectes[modifica | modifica el codi]

Diferències fonològiques[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la fonologia del dakota oriental i occidental difereixen sobretot en els grups de consonants. La següent taula mostra els possibles grups de consonants i mostra les diferències entre els dialectes:[2]

Grups de consonants dakota
Santee
Sisseton
Yankton Yanktonai
b ȟ k m p s š t h k[5] g
bd ȟč mn šk tk hm km gm
ȟd kp ps sk šd hn kn gn
ȟm ks sd šb hd kd gd
ȟn pt sm šn hb kb gb
ȟp kt sn šp
ȟt sp št
ȟb st šb
sb

Els dos dialectes difereixen també en el sufix diminutiu (-daŋ en Santee, i -na en Yankton-Yanktonai i en Sisseton) i en una sèrie d'altres qüestions fonètiques que són més difícils de classificar. La següent taula mostra exemples de paraules que difereixen en la seva fonologia.[2]

Dakota oriental Dakota occidental significat
Santee Sisseton Yankton Yanktonai
hokšídaŋ hokšína hokšína noi
nína nína nína / dína[6] molt
hdá kdá gdá tornar[7]
hbéza kbéza gbéza solcat
hnayáŋ knayáŋ gnayáŋ mentir
hmúŋka kmúŋka gmúŋka atrapar
ahdéškadaŋ ahdéškana akdéškana agdéškana llangardaix

Diferències lèxiques[modifica | modifica el codi]

També hi ha nombroses diferències lèxiques entre els dos dialectes dakota, així com entre els sub-dialectes. El lèxic Yankton-yanktonai de fet és més a prop del lakota del que ho és el Santee-Sisseton. La següent taula mostra alguns exemples:[2]

Significat Santee-Sisseton Yankton-Yanktonai Lakota
Lakota septentrional Lakota meridional
noi šičéča wakȟáŋyeža wakȟáŋyeža
genoll hupháhu čhaŋkpé čhaŋkpé
ganivet isáŋ / mína mína míla
ronyons phakšíŋ ažúŋtka ažúŋtka
barret wapháha wapȟóštaŋ wapȟóštaŋ
encara hináȟ naháŋȟčiŋ naháŋȟčiŋ
home wičhášta wičháša wičháša
Famèlic wótehda dočhíŋ ločhíŋ
matí haŋȟ’áŋna híŋhaŋna híŋhaŋna híŋhaŋni
Afaitar kasáŋ kasáŋ kasáŋ glak’óǧa

Diferències gramaticals[modifica | modifica el codi]

El Yankton-Yanktonai els mateixos tres graus d'ablaut que el lakota (a, e, iŋ),[8] mentre en Santee-Sisseton només hi ha dues (a, e). Això impacta significativament la forma de les paraules, especialment en la parla ràpida i és una altra raó pel que el Yankton-yanktonai té millor intel·ligibilitat mútua amb millor amb el lakota que amb el Santee-Sisseton

Alguns exemples:

Significat Anar [7] Aniré to go back [7] Tornarà
santee-sisseton yá bdé kte hdá hdé kte
yankton-yanktonai yá mníŋ kte kdá/gdá kníŋ/gníŋ kte
lakota yá mníŋ kte glá gníŋ kte

Aprenent Dakota: esforços de revitalització de la llengua[modifica | modifica el codi]

Software i apps de mòbil per aprendre dakhóta[modifica | modifica el codi]

Una app Dakota 1 és disponible iPhone, iPad, i altres dispositius iOS.[9]La web de l'Association on American Indian Affairs ofereix una àmplia selecció de recursos pedagògics dakotah, inclosos CDs, DVDs, flashcards, i software.[10]

Currículum, llibres de text i altres materials per a l'ensenyament i l'aprenentatge de dakhóta[modifica | modifica el codi]

Un llibre de text Level 1 Speak Dakota! està disponible en la Dakhóta Iápi Okhódakičhiye. Desenvolupat per parlants dakota, mestres, i lingüistes, es tracta del primer llibre de text il·lustrat en dakota consistent lingüísticament i pedagògicament. Els materials per aprendre el dakota es poden aconseguir a la seva web.[11]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DeMallie, Raymond J. (2001). Sioux until 1850. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718–760). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
  • Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94–114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
  • de Reuse, Willem J. (1987). One hundred years of Lakota linguistics (1887–1987). Kansas Working Papers in Linguistics, 12, 13-42.
  • de Reuse, Willem J. (1990). A supplementary bibliography of Lakota languages and linguistics (1887–1990). Kansas Working Papers in Linguistics, 15 (2), 146-165. (Studies in Native American languages 6).
  • Rood, David S.; & Taylor, Allan R. (1996). Sketch of Lakhota, a Siouan language. In Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17, pp. 440–482). Washington DC: Smithsonian Institution.
  • Parks, D.R. & DeMallie, R.J. (1992). Sioux, Assiniboine, and Stoney Dialects: A Classification. Anthropological Linguistics vol. 34, nos. 1-4
  • Riggs, S.R., & Dorsey, J.O. (Ed.). (1973). Dakota grammar, texts, and ethnography. Minneapolis: Ross & Haines, Inc.
  • Shaw, P.A. (1980). Theoretical issues in Dakota phonology and morphology. New York: Garland Publishing, Inc.
  • Ullrich, Jan. (2008). New Lakota Dictionary & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai (Lakota Language Consortium). ISBN 0-9761082-9-1.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Dakota reference at Ethnologue (16th ed., 2009)]
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008. ISBN 0-9761082-9-1. 
  3. Antigament Mdewákhaŋthuŋwaŋ
  4. a causa de l'error en un antic informe que anomenava “Nakota” els yankton i yanktonai, vegeu l'article Nakota
  5. molts parlants Yankton pronuncien els grups següents de la mateixa manera que els Yanktonai (Ullrich, p. 5).
  6. en alt Yanktonay
  7. 7,0 7,1 7,2 més precís: ‘ell/ella/allò està tornant’ (d'algun lloc).
  8. la qual cosa vol dir que en moltes paraules acabades en -a (que són citades convencionalment, en el diccionari d'Ullrich (cf. pp. 699/700), amb una –A/Aŋ final capitalitzada), la mateixa -a es transforma en -e o en -iŋ quan es produeixen algunes circumstàncies (la paraula és l'última en una oració, o és modificada per sufixos que activen l'ablaut, o, encara, és seguit per una paraula que desencadena l'ablaut).
  9. «App Shopper: Dakota 1 (Education)». [Consulta: 2012-09-12].
  10. «AAIA Native Language Program». [Consulta: 2013-01-19].
  11. «Dakhóta Iápi Okhódakičhiye/Dakota Language Society». [Consulta: 2014-08-29].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]