Dakota

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'idioma. Vegeu-ne altres significats a «sioux».
Dakota
Parlat a: Estats Units d'Amèrica, Canadà
Regió: Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Nebraska, Manitoba i Saskatchewan
Parlants: 20.000 parlants
Classificació genètica: Hoka-sioux o macro-sioux (incerta)

  Siouan
   Dakota

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

La llengua dakota (lato sensu)[1] és el continu dialectal de les majors llengües de la família siouan de llengües ameríndies, parlada pels pobles sioux i assiniboine/stoney.[2]

La paraula dakota és un autònim sioux que significa[3] "amics" o "aliats" i s'aplica particularment al grup santee (dakota oriental), un dels tres als quals es coneix col·lectivament com a dakota, essent els altres dos els yankton-yanktonai (dakota occidental) i els teton (lakota).[4]

Nombre de parlants[modifica | modifica el codi]

Els dakota viuen avui dia a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Nebraska, Manitoba i Saskatchewan. Hi ha uns 20.000 parlants de la llengua, 5.000 d'ells al Canadà i 15.000 als Estats Units.[4]

Llengües dakota[modifica | modifica el codi]

Les llengües dakota són les següents:

  • Assiniboine (nakota, nakoda o nakona) - Codi SIL (ISO 639-3): asb (anglès)
  • Dakota (stricto sensu) - Codi SIL (ISO 639-3): dak (anglès)
    • Yankton-Yanktonay (dialecte sovint anomenat erròniament "nakota"[5])
    • Santee-Sisseton
  • Lakota - Codi SIL (ISO 639-3): lkt (anglès)
  • Stoney (nakoda o nakota) - Codi SIL (ISO 639-3): sto (anglès)

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

L'accent tònic és fonètic, usualment cau a la segona síl·laba, en moltes paraules a la primera.

La llengua dakota té formes primàries i derivades nominals;[6] primària seria maka terra, peta foc, ate pare, ina mare. Exemples de noms derivats s'aconsegueixen mitjançant altres noms, verbs i adjectius. Els prefixs i-, wa-, wo-, ta-, wa-. L'idioma no disposa d'articles,[7] pel plural es fa distinció entre noms animats i inanimats; el primer pren -pi; els inanimats no canvien. Els pronoms demostratius són de (això), plural dena; he (això), plural hena. L'interrogatiu és tuwe (qui?), plural tuwepi, taku (què?). Les preposicions són per exemple, ahna (amb), en (dins), ekta (cap a).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. també dakotan o sioux-assiniboine-stoney
  2. (anglès) Ethnologue
  3. així com lakota i nakota
  4. 4,0 4,1 Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific, Asia and the Americas (en anglès). Walter de Gruyter, 1996, p.1125-1126. ISBN 3110134179. 
  5. també pel SIL International (Ethnologue); vegeu: Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2
  6. Riggs, Stephen Return; Dorsey, James Owen. Dakota grammar: with texts and ethnography (en anglès). Minnesota Historical Society Press, 2004. ISBN 0873514726. 
  7. Atwater, Caleb. Remarks made on a tour to Prairie du Chien, thence to Washington City, in 1829 (en anglès). Ayer Publishing, 1975, p.140-172. ISBN 0405068514. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Riggs, Stephen Return; Dorsey, James Owen. Dakota grammar: with texts and ethnography (en anglès). Minnesota Historical Society Press, 2004. ISBN 0873514726. 
  • (anglès) Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition: SIL International (Versió on-line: )
  • (anglès) Parks, Douglas R. & Rankin, Robert L. (2001). "The Siouan languages", en Raymond J. DeMallie (ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114), William C. Sturtevant (ed. general), Washington, D.C., Smithsonian Institution, 2001 ISBN 0-16-050400-7.
  • (anglès) Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 ISBN 0-9761082-9-1