Dalmàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de Croàcia en què en destaca Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica. Políticament forma part de Croàcia menys un petit port (Neum) que pertany a Bòsnia i Hercegovina.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és mediterrani.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica principal és el turisme i l'agricultura i ramaderia, amb algunes indústries a les grans ciutats (construcció naval, siderúrgia, química i construcció)

Muntanyes (més de 1.500 m)[modifica | modifica el codi]

Illes de la costa[modifica | modifica el codi]

Penínsules[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

Ciutats[modifica | modifica el codi]

Població[modifica | modifica el codi]

La major part de la població és croata, amb menys d'un 10% de bosnians.

La llengua dàlmata[modifica | modifica el codi]

La llengua històrica del territori és el dàlmata, llengua romànica del grup oriental (juntament amb l'italià i el romanès) i extinta completament a finals del segle XIX, quan el seu últim coneixedor (un sagristà anomenat Tuone Udaina) va morir interrompent dràsticament el treball del doctor torinès Matteo Bartoli, el més gran estudiós d'aquesta llengua. En el seu dia fou la llengua de la talassocràcia de la República de Ragusa, però aviat fou absorbit pel venecià i el serbocroat. En conservem alguns documents. Amb tot, es tracta probablement de la més enigmàtica de les llengües romàniques.

Història[modifica | modifica el codi]

La regió fou poblada per tribus il·líriques (liburns, dàlmates) que el segle IV aC van rebre influències hel·lèniques, establint-se a la costa algunes colònies (Isso, Salona...).

Amb l'emperador Octavi August la regió va passar a Roma i Dioclecià va formar les províncies de Dalmatia i Praevaliana. A la caiguda de l'imperi el 460 (o abans) la regió va passar a l'imperi Oriental. Després de les incursions dels avars (segle VI) van venir els eslaus (croats) al segle VII.

Des del 1420 al 1797 la regió va ser principalment un domini de la República de Venècia, i després domini austríac (1797-1808). El 1808 va passar a França i va formar els departaments de les províncies il·líriques fins al 1814 en què va tornar a Àustria i va constituir una província. El 1918 va integrar-se en el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens que després fou Iugoslàvia. El 1940 va passar a l'estat independent Ústaixa de Croàcia (que incloïa Bòsnia) sota protecció italiana i el 1943 fou ocupada pels alemanys. El 1944 alliberada pels partisans de Josip Broz Tito, va entrar a la Iugoslàvia socialista i va formar part de la república federada de Croàcia. El 1990 va quedar dins de la Croàcia independent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalmàcia
  • Tomaz, Luigi. In Adriatico nell'antichità e nell'alto medioevo, Presentazione di Arnaldo Mauri (en italià). Conselve: Think ADV, 2004. 
  • Tomaz, Luigi. Il confine d'Italia in Istria e Dalmazia. Duemila anni di storia, Presentazione di Arnaldo Mauri (en italià). Conselve: Think ADV, 2008. 

Coord.: 43° 48′ 46″ N, 16° 13′ 08″ E / 43.8128°N,16.2188°E / 43.8128; 16.2188