Dama d'Elx

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dama d'Elx, que es troba actualment al Museu Arqueològic Nacional de Madrid

La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, l'any 1897, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó). Generalment, es considera que la Dama d'Elx és una escultura d'art iber, datada al segle IV aC, o potser el segle V, és a dir, de les èpoques dels romans o dels hel·lenístics.

Tanmateix, es pensa que representa a una dona que duu complexos i luxosos abellaments al cap, i gruixuts collarets a cada costat de la cara. Com moltes altres figures iberes religioses recuperades, disposa d'un buit a l'esquena que suposadament servia per a introduir-hi cendres, relíquies o d'altres objectes sagrats, i les espatlles es disposen lleugerament inclinades cap avant, cosa que fa sospitar que es tracta d'una deessa o d'una sacerdotessa ibera.

En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elx, on hi ha hagut mobilitzacions socials per a reivindicar el seu retorn i la seva permanència a la ciutat, en compte d'exhibir-se a Madrid. Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d'Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al públic el dia 18 de maig. L'escultura es va mostrar a Elx sis mesos i va tornar a Madrid el dia de l'última representació del misteri d'Elx de l'any 2006.

Descripció de l'escultura[modifica | modifica el codi]

Policromia hipotètica de la Dama d'Elx, per Francisco Vives.
Detall de la Dama D'Elx

Duu una túnica blanca de lli fi, una Mantellina subjecta per una pinta o una tiara que cau sobre l'escot. Aquesta mantellina, en la qual encara i queden restes de pintura, era de color vermell, i sobre aquesta hi ha un gran mantell de tela gruixa i d'aparença pesant que era de color blau. Els llavis també conserven restes de color vermell. Està feta de pedra de calcària fina, groguenca, i la cara té el color natural d'aquesta pedra, que probablement coincidia amb el color natural de la pell de la cara. Aquests policromats són típics dels grecs, i la roba recorda algunes terracotes àtiques del segle IV aC originàries de Rodes que es trobaren a les Illes Balears.

Entre altres versions, la més acceptada és que es tracta de la deessa cartaginesa Tanit, igual que la Dama de Baza, equivalent púnica de la fenícia Astarté o de la semítica Ishtar babilònica, deessa protectora de la fertilitat, dels animals, dels homes, i de la vida en els seus conceptes més variats. Aquesta deessa es donà conèixer a Europa Occidental gràcies als fenicis i fou força venerada entre ibers i turdetans, com indiquen nombroses estatuetes semblants en diversos llocs.

Tots els amulets que porta sobre l'escot són d'origen fenici, i coincideixen amb els collarets que formen part del Tresor d'Aliseda, obra d'artistes indígenes que treballaven cap a l'any 600 aC, que també apareixen a la Dama de Baza i altres escultures iberes, bé en pedra o bé en bronze. De fet, aquesta barreja d'elements procedents de diferents orígens és un dels trets de l'art iber.

Hi ha una descripció feta per Artemidor d'Efes sobre les dones iberes que va veure durant el seu viatge per les costes d'Ibèria, allà per l'any 100 aC, que coincideix en gran part amb la descripció de la Dama d'Elx:

Algunes dones iberes porten collarets de ferro i grans carcasses al cap, sobre les quals duien una mantelleta que feia de para-sol i els cobrien el semblant. Però altres dones s'hi posaven un petit tympanon al voltant del coll que tancaven amb força al bescoll, el cap fins a les orelles, i que es doblegaven cap amunt, al costat i darrere

Història[modifica | modifica el codi]

Un jove treballador, Manuel Campello i Esclapez, Manolico, trobà casualment l'escultura el dia 4 d'agost de 1897, mentre estava fent tasques d'aplanament del tossal de l'Alcúdia, amb finalitats agrícoles. Aleshores, Manolico la batejà amb el nom de "reina mora".

Pierre Paris, un aficionat francès a l'arqueologia, comprà l'escultura poques setmanes després i l'envià a França, on es mostrà al Museu del Louvre, i durant la Segona Guerra Mundial la peça va ser amagada per a protegir-la. El govern de Vichy negocià el seu retorn amb el govern de Franco a partir de l'any 1940. René Huyghe, en nom de Vichy la lliurà a Luís Monreal y Tejada, en nom del govern de Franco, i el 27 de juny de 1941 l'escultura fou traslladada al Museu del Prado (Madrid) i, al seu torn, fou traslladada el 1972 una altra vegada cap al Museu Arqueològic Nacional, malgrat les reclamacions populars perquè tornara a Elx, on hi ha una reproducció d'imitació al lloc on va ser trobada.

Amb la Dama d'Elx es promogué l'interès per la cultura ibera preromana, i aparegué l'any 1948 als bitllets espanyols d'una pesseta. Les mobilitzacions socials per la seva tornada començaren en la dècada dels anys 60, quan Manuel Martínez Macià fundà l'Orde de la Dama d'Elx per a reivindicar-ne el retorn al País Valencià.

Conflicte sobre la seva propietat[modifica | modifica el codi]

La Dama d'Elx, exposada a la vitrina

El Dr. Campello estava casat amb Assumpció Ibarra, filla d'Aurelià Ibarra Manzoni, un humanista del segle XIX que es dedicava també a l'Arqueologia com a afició, i que havia anat trobant-se un considerable nombre d'objectes i vestigis ibers a les seues terres de conreu i altres llocs del terme municipal d'Elx. Amb això havia anat formant una col·lecció arqueològica de gran vàlua que deixà com a herència a la seva filla Asunción, amb l'encàrrec d'oferir-lo en venda a la Reial Acadèmia Espanyola de la Història, perquè finalment fóra mostrada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A més a més, al seu testament posava com a condició que la col·lecció havia de comprar-se en la seva totalitat.

Després de la mort d'Aurelià Ibarra, una comissió de la Real Acadèmia d'Història anà cap a Elx per a tractar sobre la compra, arribant-hi l'acord d'adquirir la col·lecció sencera amb pagaments a tres terminis. En dates properes del pagament del tercer termini es trobà la Dama d'Elx, peça que Assumpció Ibarra no estava d'acord a incloure en la col·lecció, i l'Acadèmia no estava d'acord a continuar pagant si no hi incloïa la peça. Mentrestant, la "reina mora" es feia famosa a Elx, era motiu de conversa i tothom volia conèixer la troballa de prop.

Quan arribà el mes d'agost, mentre se celebrava el Misteri d'Elx durant els dies 14 i 15, Pere Ibarra, germà del finat, havia convidat per a les festes a l'arqueòleg francès Pierre Paris. Aquest, en adonar-se de la importància de l'escultura ibera, n'informà els responsables del Museu del Louvre, els quals oferiren una quantitat per la peça: 4.000 francs de l'època. Malgrat la disconformitat d'Assumpció Ibarra, el bust fou venut i el 30 d'agost de 1897 partí cap a París.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La Dama d'Elx torna al seu lloc d'origen temporalment
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dama d'Elx