Damer de la valeriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Damer de la valeriana
Adult a la Vall del Madriu (Andorra)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Nymphalidae
Subfamília: Nymphalinae
Tribu: Melitaeini
Gènere: Melitaea
Espècie: M. diamina
Nom binomial
Melitaea diamina
Lang, 1789
Sinònims
  • Melitaea aurelita (Fruhstorfer, 1923)
  • Melitaea briantea (Turati, 1921)
  • Melitaea corythalia (Hübner, 1793)
  • Melitaea erycinides (Staudinger, 1892)
  • Melitaea hebe (Borkhausen, 1793)
  • Melitaea ligata (Caruel, 1944)
  • Melitaea melicerta (Pfutzner, 1873)
  • Melitaea orientalpestris (Verity, 1931)
  • Melitaea orthia (Hübner, 1816)
  • Melitaea protomedia (Ménétriès, 1859)
  • Melitaea wheeleri (Chapman, 1910)[1]

El damer de la valeriana (Melitaea diamina)[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[3]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix pel nord de la Península Ibèrica, centre, est i sud-est d'Europa, nord-est Turquia, sud i nord-oest de Rússia, sud de Sibèria, Transbaikal, Amur, Mongòlia, nord-est de Xina, Corea i Japó. A la Península Ibèrica es troba concretament a Galícia, Catalunya, Pirineus i Serralada Cantàbrica.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Zones herboses humides amb flors, ocasionalment associades amb boscos. L'eruga s'alimenta de diferents espècies del gènere Valeriana.[3]

Període de vol i hibernació[modifica | modifica el codi]

A altituds i latituds elevades una generació a l'any entre maig i julliol; al sud dels Alps i Espanya dues, la prmera entre maig i juliol i la segona entre agost i setembre. Hiberna com a eruga en nius sedosos.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Melitaea diamina» (en Castellà). Catalogue of Life. [Consulta: 31 de gener de 2014].
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en Català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 24 de gener de 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]