Danaus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Dànau».

Danaus, danuna o denyen (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) és el nom d'un poble que es va establir a la regió d'Adana. L'origen del seu nom, per tant, també s'associa amb la ciutat d'Adana.

Origen[modifica | modifica el codi]

Els arqueòlegs els han descrit com a pobles d'origen indoeuropeu.[1]

S'esmenten en les cartes Amarna del segle 14 abans de Crist com a possiblement relacionats amb la "Terra dels danuna" a prop d'Ugarit.[2]

Els egipcis els descrigueren com a Pobles de la mar.[1]

Imperi hitita[modifica | modifica el codi]

Els denyen s'han identificat amb la vila d'Adana a Cilícia que existia a finals de l'època de l'Imperi hittita. També es creu que s'haurien assentat a Xipre. Un informe hitita[3] parla d'un Muksus, que també apareix en una inscripció bilingüe del segle VIII procedent de Karatepe a Cilícia. Els reis d'Adana fan remuntar el seu llinatge a la "casa de Mopsos", que en jeroglífic luvita apareix com a Moxos i en fenici com a Mopsos, en la forma mps. Van ser anomenats dananiyim.[4] A la zona també s'ha trobat informació sobre una Mopsukrene (font de Mopsus) i una Mopsuèstia (llar de Mopsus), també a Cilícia.

Incursions egípcies i assentament[modifica | modifica el codi]

Foren invasors associats amb l'Edat fosca del Mediterrani oriental que van atacar Egipte el 1207 aC en aliança amb els libis i altres pobles de la mar, així com durant el regnat de Ramsès III[1] La vintena dinastia egípcia els va permetre establir-se a Canaan, que va ser controlada en gran part pels Pobles del mar al segle XI aC.[1] Els mercenaris peleset formaven part de la guarnició egípcia a Beit She'an,[1] i els denyen compartien amb ells la mateixa forma de vestir, la qual cosa, segons suggereix una part de l'arqueologia, significa que compartien un mateix cementiri allà.[5]

Mar Egeu[modifica | modifica el codi]

Aquestes àrees també mostren evidències de l'estreta relació amb el mar Egeu, segons es dedueix de la terrisseria micènica que s'ha trobat en aquestes àrees. Alguns estudiosos sostenen una relació amb els grecs danaoi (Δαναοί) un altre noms per als aqueus comú a Homer. El mite grec es refereix a Dànau que amb les seves filles van venir d'Egipte i es va establir a Argos. Es diu que els dànaus van construir Micenes a través del fill de Dànae, Perseu.

Tribu de Dan[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tribu de Dan

S'ha suggerit que els denyen es van unir amb els hebreus per formar una de les 12 tribus d'Israel.

Un punt de vista minoritari, presentat per primer cop per Yigael Yadin, ha intentat connectar els denyen amb la tribu de Dan, descrita com a (gent) que roman en els seus vaixells a principis de la Cançó de Dèbora, en contra de l'opinió dominant de la història israelita. S'ha especulat que els denyen havien estat portats a Egipte, i posteriorment es va establir entre els filisteuscaftorites i els tjekker, al llarg de la costa mediterrània i que posteriorment la tribu de Dan va derivar d'ells.[6]

El més famós danita va ser Samsó, de qui alguns suggereixen que es deriva de llegendes tribals denyen.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danaus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 "A dictionary of archaeology", Ian Shaw, Robert Jameson. Wiley-Blackwell, 2002. ISBN 0-631-23583-3, ISBN 978-0-631-23583-5. p. 515
  2. Les nuits attiques. Aulus Gellius, René Marache. Les Belles lettres, 1991. p. 39
  3. Burkert, Walter (1992). "The Orientalizing Revolution: Near Eastern Influence on Early Archaic Greece" (Cambridge:Harvard University Press) p 52.
  4. The journal of Egyptian archaeology, Volumes 47-49. Egypt Exploration Fund, Egypt Exploration Society. 1961. p. 80
  5. "The northern cemetery of Beth Shan", Eliezer D. Oren. Brill Archive, 1973. ISBN 90-04-03673-3, ISBN 978-90-04-03673-4. p. 138
  6. Mark W. Bartusch, Understanding Dan: an exegetical study of a biblical city, tribe and ancestor Volum 379 del Journal for the study of the Old Testament: Supplement series, Continuum International Publishing Group, 2003
  7. "Samson: the hero and the man : the story of Samson", Peter Lang, 2006. ISBN 3-03910-852-2, ISBN 978-3-03910-852-7. p. 278-282