Papallona tigre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Danaus chrysippus)
Infotaula d'ésser viuPapallona tigre
Danaus chrysippus Modifica el valor a Wikidata

Imago  
Eruga a Tàrrega (Urgell)
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174455 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaNymphalidae
TribuDanaini
GènereDanaus
EspècieDanaus chrysippus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Papilio chrysippus Linnaeus, 1758
  • Danais chrysippus (lapsus)
  • Anosia chrysippus
  • Papilio aegyptius Von Schreber, 1759
  • Papilio asclepiadis Gagliardi, 1811
  • Limnas alcippoides Moore, 1883
  • Danais dorippus ab. albinus Lanz, 1896
  • Danaida dorippus ab. infumata Aurivillius, 1899
  • Danaus dorippus ab. transiens Suffert, 1900
  • Danaus dorippus ab. semialbinus Strand, 1910
  • Danaus chrysippus ab. praealbata Froreich, 1928
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. impunctata Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. bipunctata Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. duplicata Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. anomala Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. reducta Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. subreducta Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. completa Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. duponti Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. deficiens Dufrane, 1948
  • Danaus (Limnas) chrysippus ab. radiata Dufrane, 1948
  • Danaus (Panlymnas) chrysippus liboria f. witteellus Overlaet, 1955
  • Danaus chrysippus f. hypermnestra Stoneham, 1958
  • Papilio alcippus Cramer, 1777
  • Danaida chrysippus ab. chrysippellus Strand, 1909
  • Danaida chrysippus var. orientis Aurivillius, 1909
  • Danaus chrysippus liboria Hulstaert, 1931

La papallona tigre[1] (Danaus chrysippus) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.

Distribució[modifica]

Es troba a les Canàries, Àfrica, esporàdica a la costa del Mediterrani, est de Turquia, Aràbia Saudita, Àsia tropical i Austràlia. Té un fort comportament migrador: per exemple, fa incursions a Europa durant l'estiu.[2] A la península Ibèrica és resident a zones de la costa Mediterrània d'Andalusia. Es tracta d'una espècie procedent de l'Àfrica tropical.[3]

A Catalunya migra regularment des de la dècada dels 80. Els primers exemplars arriben a principis d'estiu o més rarament a finals de primavera i es distribueixen per zones d'aiguamolls de la costa. Alguns anys arriba a ser molt abundant al Delta de l'Ebre entre finals d'estiu fins a començaments de tardor. També es dispersa cap a localitats més a l'interior, essent més rara en aquests indrets.[4]

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Envergadura alar d'entre 70 i 80 mm. Relativament similar a la papallona monarca (Danaus plexippus), però més petita i sense la venació alar negra. La seva coloració predominant consta de diversos tons de taronja amb bandes marginals, apicals i subapicals negres amb taques blanques. Cap i tòrax negre amb punts blancs. Abdomen marró ataronjat.

Eruga[modifica]

És blanca amb multitud de línies horitzontals negres i alguns segments abdominals grocs. Presenta tres parells de banyes vermell fosques molt vistoses al 3r, 6è i 12è segment. Existeix una forma verda però molt més rara.

Hàbitat[modifica]

Zones arbusitves i rocoses, barrancs costaners, jardins, voltants de cultius, etc. Normalment en llocs càlids i/o humits.[2][3]

Plantes nutrícies[modifica]

L'eruga s'alimenta d'un gran nombre de plantes,[5] principalment d'Asclepiadoideae (Apocynaceae):

Plantes nutrícies d'altres famílies inclouen Dyerophytum indicum (Plumbaginaceae), Ficus (Moraceae; citada sobre F. laevis, F. racemosa), Ipomoea (Convolvulaceae; citada sobre I. alba, I. bona-nox), Lepisanthes rubiginosa (Sapindaceae), així com Euphorbiaceae, Malvaceae, Poaceae, Rosaceae i Scrophulariaceae.

Període de vol[modifica]

Es tracta d'una espècie polivoltina; en climes adients les generacions succeeixen sense pausa. Al nord d'Àfrica s'observen entre març i novembre i a l'est de la regió mediterrània entre l'abril i l'octubre.[2]

Referències[modifica]

  1. Butlletí Cynthia nº11. Catalan Butterfly Monitoring Scheme, 2013. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  3. 3,0 3,1 «Danaus chrysippus» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 7 juliol 2012].
  4. «Papallona tigre». Servei Meteorològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2014-12-26. [Consulta: 2 agost 2014].
  5. HOSTS (2007) (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Carter, D.J. & B. Hagreaves. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega, 1987. ISBN 84-282-0798-4.  (castellà)
  • Gil-T., F. (2006): A new hostplant for Danaus plexippus L. in Europe. A study of cryptic preimaginal polymorphism within Danaus chrysippus L. in southern Spain (Andalusia) (Lepidoptera, Nymphalidae, Danainae). ISSN 0171-0079 | Atalanta 37 (1/2): 143-149, 279. Full article: pdf.

Enllaços externs[modifica]