Daniel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Daniel (Utah)».
Sant Daniel

Fresc de Miquel Àngel (Roma, Capella Sixtina)
Profeta
Nom secular דָּנִיּאֵל (hebreu) (Danii'el, "Déu és el meu jutge")
Naixement ca. 602-600 aC.
Palestina
Defunció ca. 536-530 aC.
Babilònia, prop de l'actual Bagdad (Iraq) o Susa (Iran)
Enterrament Susa (Iran)
Commemoració en Tota la cristiandat, islam
Canonització Antiga
Festivitat 21 de juliol (occident); 17 de desembre (orient)
Fets destacables Hipotètic autor del Llibre de Daniel; quart dels profetes majors; historicitat dubtosa
Iconografia Amb un rotlle, com a profeta; amb lleons als peus, jutjant Susanna

Segons la Bíblia Daniel (en hebreu: דָּנִיּאֵל, Dāniy'el, "Déu jutja", "Déu és el meu jutge"; siríac: ܕܢܝܐܝܠ, Daniyel; àrab: دانيال, Dâniya o Dani; grec: Δανιήλ, Daniél) va ser un profeta jueu del segle VI aC, actiu durant l'exili a Babilònia. Se'l considera autor del Llibre de Daniel, tot i que avui es considera un llibre pseudoepígraf, que tot i narrar la història del profeta no pot haver estat escrit per ell. Venerat com a sant pel cristianisme, i com el quart dels Profetes Majors de l'Antic Testament. Els musulmans el consideren un profeta de l'Islam.

Historicitat[modifica | modifica el codi]

Vitrall, s. XII (Catedral d'Augsburg)
Icona russa del s. XVII (Kirillo-Belozersk)
Estàtua de l'Aleijadinho, s. XVIII (Congohas do Campo, Brasil)
Daniel mata el drac de Bel, i l'estàtua d'or del rei; fresc de 1580 (castell de Parz, Àustria)

La historicitat de Daniel és dubtosa i improbable. S'havia considerat un personatge real i autor del llibre bíblic del seu nom, un dels profetes majors. A més, el llibre incorpora alguns elements de gran transcendència al cristianisme, com el primer ús de l'epítet "fill de l'home" que després s'assignarà a Jesús i la profecia de les setanta setmanes (la predicció que el Messies no tindria èxit en la seva predicació i seria mort pel seu poble després de setanta setmanes, i que poc després Jerusalem seria destruïda i els jueus dispersats).

Modernament, però, l'exegesi bíblica i la història qüestionen l'autoria del llibre. Una poema ugarític[1] presenta un jutge i savi anomenat Danel (o Danil o Dnil o Dn-El), recte i misericordiós amb vídues i orfes. Pot ser a aquest jutge de la tradició fenícia, cananea i ugarítica a qui fa referència el Llibre d'Ezequiel, 14,14.20;28,3, que parla de דנאל (Danel) i el protagonista del Llibre de Daniel. A més, la datació del llibre profètic s'ha endarrerit al segle II aC.

Altres estudis mantenen la historicitat d'un Daniel profeta, tot i que accepten que no sigui l'autor del llibre bíblic, que en reelabora la història i l'amplia amb llegendes i tradicions.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Daniel era d'una noble família hebrea del Regne de Judà i era adolescent quan va marxar a l'exili a Babilònia després de la caiguda de Jerusalem (587 aC). Per la seva saviesa va guanyar la confiança del rei Nabucodonosor II i esdevingué funcionari a la cort i intèrpret dels somnis del rei. La reputació que hi tingué li permeté de continuar la seva activitat quan els medes i els perses van conquerir la ciutat el 539 aC. El rei persa Darius I l'apreciava pels seus consells, però els seus enemics el van fer caure en desgràcia i el rei el va fer llençar a una fossa amb lleons famolencs.[2]Fidel i confiant en Déu, Daniel va sobreviure, ja que els lleons van restar mansos i no l'atacaren, i Darius el perdonà.

Llegenda de la casta Susanna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llibre de Susanna

Encara jove, va tenir una intervenció decisiva en un procés judicial. Susanna, bella jove, havia estat acusada d'adulteri per dos ancians de la comunitat jueva exiliada. Daniel la va defensar i va provar-ne la innocència i que eren els acusats que l'havien assetjat quan la van trobar banyant-se en un estany i que, en rebutjar-los ella, l'havien calumniat per no haver accedit als seus desitjos.[3]

Formació a la cort[modifica | modifica el codi]

Nabucodonosor II va escollir un grup de joves hebreu perquè ocupessin llocs a la cort; van ésser Daniel, Hananies, Misael i Azaries, que van ésser confiats a Aspenaç, cap dels eunucs. Van aprendre les llengües i cultura assírio-babilòniques. Això fa que rebin també noms acadis; Daniel és anomenat Beltsasar o Baltasar (Balâtsu-usur, "Bel protegeix el rei"), i els altres, Xadrac, Mexac i Abednego. Vivien al palau reial i la tradició jueva diu que també van ésser eunucs, tot i que això no pot saber-se del cert. Mantenien, però, la seva fe jueva i les pràctiques de la religió. Acabada la seva formació, Nabudocodonosor trobà que eren millors i més savis que els màgics i astròlegs del seu regne.

Interpretació dels somnis[modifica | modifica el codi]

Al segon any del regnat (o dotzè, segons els historiadors), el rei va tenir un somni que el va preocupar; va demanar-ne la interpretació als augurs i astròlegs, però el rei no recordava el somni i només en sentia el neguit. Ningú no li sabia resoldre el problema i el rei va ordenar que els matessin a tots, però Daniel, a qui no s'havia demanat parer, va demanar un termini de temps per pregar. Els jueus van pregar Déu i van tenir una visió en somnis que els revelà el somni del rei, i l'endemà li explicaren i l'interpretaren.[4]

Aquest fet va fer que Daniel fos reconegut i nomenat governador de Babilònia i cap dels savis, provocant, però, l'enveja dels altres savis.

Llegenda del forn ardent[modifica | modifica el codi]

En aquest període es dóna l'episodi de l'ídol d'or (Daniel, cap. 3). Nabucodonosor s'havia erigit una estàtua d'or (o al deu de la saviesa Nabu) i decretà que tothom li retés culte quan els instruments toquessin, sota pena de mort. Els joves jueus Hananies, Misael i Azaries no van fer-ho i van ésser condemnats, ja que van negar-se a fer-ho: deien que si eren llençats al forn ardent, que era la pena prescrita, Déu els salvaria. Nabucodonosor els va fer entrar al forn, que era tan calent que els soldats que s'hi aproparen moriren. Els tres joves entraren, però quan miraren si eren morts els veieren al mig de les flames, amb una altra persona, el Fill de Déu que els protegia, i cantant càntics al Senyor. Nabucodonosor els féu sortir del forn, sense cap mal, i s'hi adreçà com a "servents del Déu més alt".

Banquet de Belsasar[modifica | modifica el codi]

Daniel i els joves van continuar amb els seus càrrecs a la mort del rei i durant el regnat de Belsasar. El sobirà celebrava un gran banquet amb els nobles quan va demanar els vasos sagrats que havien estat portats del Temple de Jerusalem per beure en ells. Davant aquest sacrilegi, va aparèixer de sobte una mà espectral que va escriure una frase a la paret i desaparegué. Ningú no sabia interpretar la frase, llevat de Daniel. Aquest va censurar l'actitud del rei i va condemnar la seva blasfèmia, i va desxifrar l'escrit arameu que deia:

« מנא,מנא, תקל, ופרסין (Mene, Mene, Tekel u-Pharsin) »

Les tres paraules són mesures de monedes: la mina, el sicle i la mitja mina, respectivament. La interpretació (Daniel 5, 25–28) era que Déu havia posat un nombre als dies del seu regnat i se n'apropava la fi (mene), que el rei havia estat pesat a la balança i no donava el pes (tekel), i que el regne seria dividit i donat a perses i medes (peres). S'anunciava, doncs, la imminent caiguda de Babilònia a mans dels perses; aquella mateixa nit, l'exèrcit de Darius el Mede (potser Cir el Gran o un altre rei desconegut) va prendre la ciutat.

Daniel a la fossa dels lleons[modifica | modifica el codi]

El nou rei persa, l'anomenat Darius el Mede va mantenir Daniel a la cort. Altres cortesans, però, van conjurar contra ell i el van acusar d'ofendre al rei. Van aprofitar un edicte que prohibia qualsevol petició a déus o homes, llevat del sobirà, durant un mes; com que Daniel pregava a Déu cada dia, va ésser acusat i condemnat a morir a una fossa amb lleons famolencs.

Quan van anar l'endemà, Daniel era viu amb els lleons que, amansits, li llepaven les mans. Darius va fer treure el profeta i, entenent la falsa acusació, va fer llençar a la fossa els acusadors, que van ésser devorats per les bèsties.

Mort[modifica | modifica el codi]

No hi ha textos que expliquin la mort del profeta, ni si va romandre a Mesopotàmia, com sembla. Segons els relats bíblics, moriria ja molt gran, cap al 536 aC o 530 aC. La tradició islàmica diu que és enterrat a Susa, per la qual cosa sembla haver-hi mort. Altres tradicions en situen l'enterrament a la mateixa Babilònia.

Veneració[modifica | modifica el codi]

L'Església Ortodoxa celebra la festa de Daniel el 17 de desembre, amb la d'Hananies, Azaries i Misael, els tres joves que lloaven Déu al forn. Igualment, també són celebrats el Diumenge dels Sants Pares Precursors (diumenge entre l'11 i el 17 de desembre) i el diumenge d'abans del Nadal. L'Església catòlica el recorda el 21 de juliol.

És commemorat com a profeta al calendari de l'església luterana de Missouri el 17 de desembre, i a l'església copta, el 23 de Baramhat.

Tomba de Daniel[modifica | modifica el codi]

Almenys sis llocs es disputen l'enterrament del profeta. El de més anomenada és Susa (Iran) on una tradició musulmana, ja amb testimonis al segle VII i compartida pels jueus, diu que va ésser sebollit. Hi ha un popular santuari reedificat al segle XIX, amb una torre cònica de guix i dos minarets, i la tomba que és lloc de pelegrinatge.

Babilònia (actual Iraq), és, segons el Martirologi romà, el lloc on es va enterrar, en una cripta reial. No hi ha, però, cap testimoni que ho pugui provar.

Kirkuk (Kurdistan, Iraq) té una tomba atribuïda a Daniel, avui en una mesquita que abans havia estat temple cristià i abans jueu. També hi ha les suposades tombes d'Hananies, Azaries i Misael. A Samarcanda (Uzbekistán), hi ha una altra tomba del profeta, que Tamerlà hi hauria fet traslladar des de Síria o la Meca com a talismà. Hi ha una deu d'aigua amb propietats guaridores, segons la tradició.

A Muqdadiyah (Iraq), una tradicional tomba de Daniel fou destruïda el 2007 durant un bombardeig al santuari, amb un cúpula verda.[5][6] Finalment, a Mala Amir (Kurdistan iranià) també consta una tomba que s'hi atribueix.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Poema d'Aqhat, del segle XIV aC, descobert a Ras Shamra (Síria, antiga Ugarit), cap al 1930
  2. Havia estat acusat d'ofendre el rei, delicte pel qual la llei persa impedia que ni tan sols el rei li pogués concedir la gràcia i l'indult.
  3. Daniel els va interrogar per separat i va fer paleses les contradiccions en les declaracions, ja que cada ancià deia que havia vist la jove banyar-se sota un arbre diferent.
  4. El somni mostrava una gran estàtua del rei, amb parts de diferents metalls, però peus de fang. La interpretació augurava la caiguda del regne i una successió de diferents imperis que dominarien la terra.
  5. [enllaç sense format] http://www.iraqupdates.com/p_articles.php/article/20059.Acceso
  6. [enllaç sense format] http://www.listin.com.do/las-mundiales/2007/7/29/22457/Destruyen-la-tumba-del-profeta-Daniel-en-Irak. Acceso 10/05/2010

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Modifica l'enllaç a Wikidata