Daniel Craig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Daniel Craig
Daniel Craig a l’Oscar del 2009.
Daniel Craig a l’Oscar del 2009.
Nom real: Daniel Wroughton Craig
Naixença: 2 de març de 1968 (1968-03-02) (45 anys)
Chester, Cheshire, Anglaterra
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Fiona Loudon (1992–1994)

Pàgina sobre Daniel Craig a IMDb

Daniel Craig (Chester, Cheshire, Anglaterra, 2 de març de 1968) actor de cinema.

Taula de continguts

Joventut [modifica]

El seu pare, Tim Craig, fou primer mariner mercant, després va treballar a la indústria de l’acer i més tard obrí un pub a Frodsham, Cheshire. La seva mare, Carol Olivia Craig, era professora d’art. Els seus pares es divorciaren el 1972 i Daniel es crià amb al seu germà gran, Lean, amb la seva mare a Liverpool. Allà va començar a interessar-se pel teatre, a causa de la relació professional de sa mare amb el Liverpool Everyman Theatre. A en Daniel, quan era petit, li agradava molt jugar amb el seu personatge imaginari. Segons ell, es deia Irma i era de la seva edat. Tenia els cabells foscos i uns ulls molt bonics


Va pujar per primera vegada a un escenari quan tenia 6 anys per participar a les funcions infantils de l’escola, concretament en un muntatge de Oliver. A partir d’aquest moment la seva mare el va empéixer pel camí de la interpretació. Després de participar a algunes obres escolars als 14 i 15 anys, deixà els estudis als 16 per incorporar-se al National Youth Theatre, que estava de gira per Manchester. Després de ser acceptat se'n va anar a viure a Londres, on debutà fent el paper d’Agamenòn a Troilo & Crésida, de William Shakespeare.

Amb aquesta companyia va fer gires que el portaren a València, i també tan lluny com a Rússia. Per a guanyar-se la vida treballava també de rentaplats i de cambrer en un restaurant.

Més endavant va ingressar a la Guildhall School of Music and Drama, on compartí classes amb unes altres figures destacades del teatre i el cinema britànic, com Ewan McGregor i Joseph Fiennes. Es va graduar tres anys després. De jove també va ser jugador de rugby.

Vida d’adult i professionalitat [modifica]

Diu que el primer film que va veure de James Bond no estava protagonitzada per Sean Connery, sinó pel substitut d’aquell, Roger Moore. Era de Viu i deixa morir, la primera vegada que Moore feia de Bond. La interpretació de Roger Moore seguia les passes de Sean Connery però en una clau més fosca i violenta.

Craig a l’estrena de Quantum of Solace a Nova York

El 1992 es casà amb Fiona Loudon, amb la que va romandre unit només dos anys, i amb la que va tenir un fill. Després va estar unit sentimentalment entre el 2001 i el 2005 a l’actriu alemanya Heike Makatsch, filla d’un famós jugador d’hoquei, a la que veiérem fent el paper de Lisa Adison a Resident Evil, de Mia a Love Actually i d’Alicia Wallenbeck a El so del tro. Craig i Makatsch van actuar junts a Obssesion, (1997). La seva darrera companya sentimental és la productora Satsuki Mitchel, que ha treballat a L’envia’t, Criminal i The Jacket, on conegué en Craig. Ella és qui ha viscut amb l’actor l’èxit del paper de 007. La primera vegada que tots dos aparegueren junts en un acte públic va ser a l’estrena de Casino Royale a Londres.

La revista Esquire l’elegí com l'home més ben vestit del 2006. És l’únic actor de Tomb Raider que era afeccionat al joc abans de fer la pel·lícula.

Agent 007 [modifica]

Al començament va haver-hi moltes crítiques per haver-lo triat a ell per fer de 007, que el van afectar. Durant el rodatge es va fer una lesió, i només demanava paciència als seguidors del personatge fins que el varen veure com a James Bond. Després de l’estrena, Craig es convertí per a molta gent en el millor Bond des de Sean Connery. Fins i tot va batre a la taquilla tots els seus predecessors a la nissaga, perquè Casino Royale és la que més ha recaptat. Tot i que és l’actor més baix que ha interpretat el personatge (1,78 m en comptes de 1,88 m de Sean Connery, 1.87 m de Pierce Brosnan, i el 1,85 m de Roger Moore. De tots ells, Craig pensa que Connery és el millor Bond, perquè:”Definí el personatge. Va fer quelcom extraordinari amb aquest paper”. Craig rebé una carta de suport de Connery quan acceptà el paper de Bond.

És afeccionat al futbol i fidel seguidor del Liverpool.

El 2008 va prendre part a The Invasion i La brúixola daurada, totes dues amb Nicole Kidman; a Flashback of a Fool, on l’acompanyava Olivia Williams que és una estrella de Hollywood que torna al lloc d’origen per anar al funeral d’un amic; Defiance, una història bèl·lica al costat de Liev Schreiber, Jamie Bell i Alexa Davalos, on és un dels dos germans jueus protagonistes, que fugen de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, i acaben unint-se a un grup de guerrillers russos als boscos de Bielorússia; Jo, Llucifer, al costat de Ewan McGregor, on fa de Lucífer i té l'oportunitat de redimir-se; i per descomptat la segona peripècia de 007.

La participació a la sèrie Bond l’han convertit en l’actor anglès més ben pagat actualment, després d’haver signat per aparèixer a dues pel·lícules més, cobrant 10 milions per la primera i 16 milions per la segona. Sembla que la suma és el doble de la que l’actor havia demanat al començament, però els bons resultats de Casino Royale li han permès de millorar-se el sou.

Filmografia [modifica]

  • 1992. The Power of one, de John G. Avildsen
  • 1995. Un noi a la cort del rei Artús, (A young kid in Kings Arthurs), de Michael Gottliebs
  • 1996. Saint-Ex, d’Anand Tucker
  • 1997. Obsession, Peter Sehr
  • 1998. Amor i passió (Love and rage) de Cathal Black
  • 1998. Elisabet de Shekhar Kapur
  • 1998. Love is the Devil, de John Maybury
  • 2000. I Dreamed of Africa, Hugh Hudson
  • 2000. Some voices, de Simon Cellan Holmes
  • 2000. Hotel Splendide, de Terence Gross
  • 2001. Lara Croft: Tomb Raider, de Simon West
  • 2002. Road to Perdition, de Sam Mendes
  • 2002. Addicted to the Stars, de Michael Radford
  • 2002. Occasional Strong, Steve Green
  • 2003. The Mother, de Roger Michell
  • 2003. Sylvia, de Christine Jeffs
  • 2004. L’intrús (Enduring love) de Roger Michell
  • 2004. Crim organitzat (Layer cake) de Matthew Vaughn
  • 2005. The jacket (The jacket) de John Maybury
  • 2005. Sorstalansáng, de Lajos Koltai
  • 2005. Arcangel, de Jon Jones
  • 2005. Munich, de Steven Spielberg
  • 2006. Reinassance, de Christian Volckman
  • 2006. Infamous, de Douglas McGrath
  • 2006. Casino Royale, de Martin Campbell
  • 2007. The Invasion, d'Oliver Hirschbiegel i James McTeigue
  • 2007. The Golden Compàs, de Chris Weitz
  • 2008. Flashbacks of a Fool, de Baillie Walsh
  • 2008. Quantum of Solace, de Marc Forster
  • 2008. Defiance, de Edward Zwick
  • 2011. Dream House, de Jim Sheridan
  • 2011. Les aventures de Tintín: el secret de l'unicorn de Steven Spielberg
  • 2011. Cowboys & Aliens, de Jon Favreau
  • 2011. Millennium: Els homes que no estimaven les dones, de David Fincher
  • 2012. Skyfall

Referències [modifica]

  • Revista de Cinema Acción de la Tardor del 2007

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Craig Modifica l'enllaç a Wikidata