Daniel Day-Lewis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Daniel Day-Lewis
Daniel Day-Lewis a Nova York (2007)
Daniel Day-Lewis a Nova York (2007)
Nom real: Daniel Michael Blake Day-Lewis
Naixença: 4 de gener de 1957 (1957-25-04) (56 anys)
Londres, Anglaterra
Origen: Regne Unit Regne Unit
Irlanda Irlanda
Cònjuge/s: Rebecca Miller (1996-present)
Premis Oscar
Millor actor
1990 - My Left Foot: The Story of Christy Brown
2008 - There Will Be Blood
2012 - Lincoln
Globus d'Or
Millor actor - Drama
2008 - There Will Be Blood
2012 - Lincoln
Premis BAFTA
Millor actor
1990 - My Left Foot: The Story of Christy Brown
2003 - Gangs of New York
2008 - There Will Be Blood
2012 - Lincoln
Festival de Berlín
Berlinale Camera
2005 - Trajectòria cinematogràfica

Pàgina sobre Daniel Day-Lewis a IMDb

Sir Daniel Day-Lewis, Kt., (Londres, 25 d'abril de 1957) és un actor de cinema anglès, amb nacionalitat britànica i irlandesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Daniel Day-Lewis va néixer a Londres. És fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l'actriu Jill Balcon. El seu pare, d'ascedència anglo-irlandesa, va viure la major part de la seva vida a Anglaterra a partir dels dos anys d'edat i, més tard, va convertir-se en el poeta llorejat del Regne Unit. La mare d'en Daniel era jueva, i les famílies dels seus avis materns van emigrar a la Gran Bretanya des de Letònia i Polònia. El seu avi per part de mare, Michael Balcon, era cap dels Estudis Ealing. Dos anys després del seu naixement, la seva família va traslladar-se a Croom's Hill, Greenwich, al sud-est de Londres, on en Daniel va créixer juntament amb la seva germana gran, Tamasin Day-Lewis, la qual treballa com a documentalista i xef de la televisió.

Vivint a Greenwich en una família de classe mitjana, en Day-Lewis va trobar-se amb nens rebels i, per tenir ascendència jueva i ser considerat "posh" (de classe alta), sovint era víctima de l'assetjament escolar (bullying). Va aprendre l'accent local i els manierismes, fet que pot ser considerat com la seva primera actuació convincent. Pocs anys més tard, va ser conegut per com parlaven d'ell com un nen amb un mal caràcter, sovint ficant-se en problemes com cometre furts i altres delictes menors.

El 1968, els seus pares, que trobaven el seu comportament molt salvatge, van enviar-lo a l'escola independent de Sevenoaks a Kent com un intern. Encara que no li agradava gens l'escola, va apuntar-se a les seves tres activitats preferides: treballador de la fusta, actor i pescador. El seu desdeny per l'escola va créixer i, després de dos anys a Sevenoaks, va ser enviat a una altra escola independent, aquest cop a la de Bedales a Pettersfield, Hampshire, on va assistir la seva germana i la qual tenia un caràcter distintiu més rel·laxat i creatiu. Aquesta transferència va portar-lo cap a la seva primera aparició en una pel·lícula als 14 anys a Diumenge, maleït diumenge, en la qual va interpretar a un vàndal en un paper sense acreditar. En Daniel va descriure l'experiència com "celestial", rebent £2 per destrossar cotxes cars estacionats fora de la seva església local.

Un cop haver sortit de Bedales el 1975, la seva actitud revoltosa s'havia esvaït i va necessitar escollir una carrera. Encara que havia destacat en escena al National Youth Theatre de Londres, va decidir la d'ebenista, la preparació de la qual tenia una duració de 5 anys. De totes maneres, degut a la falta d'experiència, no va ser acceptat. Més tard, sí que va ser acceptat a l'escola de teatre Bristol Old Vic, a la qual va assistir durant tres anys. Un cop, va arribar a ser el suplent d'en Pete Postlethwaite, amb el qual col·laboraria més tard a les pel·lícules The Last of the Mohicans i In the Name of the Father.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Dècada del 1980[modifica | modifica el codi]

Durant els primers anys dels 80, en Day-Lewis va treballar al teatre i a la televisió, incloent Frost in May (on va interpretar a un home impotent) i How Many Miles to Babylon? (com un oficial de la Primera Guerra Mundial dividit entre si donar suport a Gran Bretanya o a Irlanda) ambdós emesos per la BBC. Onze anys després del seu debut cinematogràfic, en Daniel va continuar la seva carrera sortint durant un curt període de temps a la pel·lícula Gandhi de l'any 1982, donant vida a en Colin, un jove que assetja al personatge principal, només per acabar sent castigat per la seva mare. A finals del 1982, va tenir èxit assumint el personatge principal a l'obra teatral Another Country. L'any següent, va tenir un paper secundari com el conflictiu, encara que lleial primer oficial a la pel·lícula The Bounty, després de la qual va unir-se a la Royal Shakespeare Company, interpretant a Romeo a l'obra Romeo i Julieta i a Flute a, també l'obra, A Midsummer Night's Dream.

Més tard, va interpretar a un home homosexual en una relació interracial a la pel·lícula My Beautiful Laundrette. En Day-Lewis va guanyar més seguidors amb Una habitació amb vista (1986), en la que va interpretar a un personatge totalment diferent: Cecil Vyse, el nuvi de classe alta del personatge principal Lucy Honeychurch (Helena Bonham Carter).

El 1987, en Day-Lewis va assumir el paper protagonista d'un líder a La insostenible lleugeresa del ser, interpretant a un cirurgià de la República Txeca al qual la seva vida hiperactiva i sexual el canviarà quan comença a involucrar-se emocionalment amb una dona.

En Day-Lewis va fer públic el que seria de llavors en endavant el seu mètode d'actuar, durant la seva interpretació com a Christy Brown a la pel·lícula My Left Foot, la qual li va permetre guanyar diversos premis, incloent un Oscar al millor actor. En Daniel va preparar-se per la seva interpretació amb freqüents visites a la clínica de Sandymount, a Dublín, on va forjar diverses amistats amb persones amb discapacitades. Algunes d'elles no podien parlar. Durant la filmació, la seva excentricitat va ser protagonista, com a conseqüència de "no voler trencar el personatge". Davant les càmeres, va interpretar a un personatge paralític, però darrere d'aquestes, en Day-Lewis havia de ser transportat cap a diferents llocs de rodatge muntat en la seva cadira de rodes, només perquè així podria aconseguir ficar-se en la pell d'en Christy Brown. A més, va trencar-se dues costelles per adoptar una posició encorbada durant moltes setmanes.

En Day-Lewis va tornar a escena el 1989 per treballar a l'obra de teatre Hamlet al Royal National Theatre de Londres, però va ensorrar-se durant una escena on el fantasma del pare d'en Hamlet va aparèixer per primer cop. Va començar a sanglotar incontroladament i va negar-se a tornar a treballar al teatre. Finalment, va ser reemplaçat per Ian Charleson. Encara que aquest incident va ser oficialment atribuït a l'esgotament, un rumor seguit del mateix va dir que en Daniel havia vist el fantasma del seu mateix pare (mort el 1972). Anys més tard, al març del 2006, va confirmar durant una entrevista que aquest rumor era veritat.

Dècada de 1990[modifica | modifica el codi]

El 1992, tres anys després de guanyar el seu primer Oscar, la pel·lícula The Last of the Mohicans va ser estrenada. La recerca d'en Day-Lewis per interpretar a aquest personatge va ser molt publicitada; en Daniel repetidament va sotmetre's a un rigorós entrenament per adequar el seu físic i va aprendre a viure de la terra i el bosc, on el seu personatge vivia: fent campaments, caçant i pescant. Fins i tot va portar amb ell un rifle durant tot el temps que va durar la filmació per mantenir el seu cap en el personatge.

Va tornar a treballar l'any següent, estrenant la pel·lícula In the Name of the Father, en la qual interpretava a en Gerry Colon, un home pertanyent al grup Guildford Four, que eren injustament condemnats d'una bombardeig dut a terme per l'exèrcit republicà irlandès provisional. Per rodar aquesta pel·lícula va perdre una quantitat important de pes. A més, va arribar a passar un temps a la presó per, d'aquesta manera, "ser" el personatge. La pel·lícula va permetre'l guanyar la seva segona nominació als Oscar, la també segona als Globus d'Or i la tercera als BAFTA.

El mateix any va interpretar a en Newland Archer a la pel·lícula The Age of Innocence. Durant la seva preparació per dur a terme aquest rol, va vestir amb roba de la dècada de 1870 durant dos mesos.

El 1996, en Day-Lewis va protagonitzar la pel·lícula Les Bruixes de Salem. En Daniel va conèixer a la que seria la seva futura dona, Rebecca Miller, la filla d'Arthur Miller, escriptor de l'obra que inspira aquesta pel·lícula. Seguidament, va participar en la pel·lícula The Boxer el 1997 com un exboxejador i un membre de la IRA, havent sortit recentment de la presó. La seva preparació per aquest personatge va incloure treballar amb l'excampió mundial Barry McGuigan.

A continuació, en Day-Lewis va prendre's un temps de descans per tornar a treballar a la seva vella passió, la futa. Va traslladar-se a Florència, on va interessar-se per la feina de sabater, arribant a treballar com a aprenent. Durant aquest temps allunyat de les càmeres, la seva localització i accions no van ser publicades enlloc. Ell mateix s'ha negat a parlar d'aquest període de la seva vida, afirmant que "va ser un període de la meva del qual tenia dret sense cap mena d'intervenció.

La popularitat[modifica | modifica el codi]

La seva carrera començà a adquirir certa popularitat, després d'aparèixer a The beautiful Laundrette el 1985, es va anar solidificant amb The Unbearable lightness of being el 1988, i restà definitivament cimentada el 1989 amb My left foot.

Era l'actor favorit de Peter Jackson per interpretar a Aragorn a El senyor dels anells, que finalment va ser interpretat per Viggo Mortensen. Si Day-Lewis es passà una llarga temporada vivint com un indi (construí una canoa, aprengué a seguir les petjades i a caçar, i portava el fusell del personatge durant el rodatge i fora del rodatge, per tot arreu) per fer The Last of the mohicans 1992. Podem imaginar què podria haver fet per a convertir-se en l'heroi de la Terra Mitjana. Un altre paper que refusà fou el d'advocat malalt de la sida a Philadelphia 1993, per triar fer el paper protagonista de In the name of the father (1993). Encara què va ser nominat a l'Oscar per aquesta pel·lícula, el premi el va guanyar Tom Hanks.

Va refusar l'oferta de Steven Soderbergh per a protagonitzar la nova versió de Solaris 2002 que acabaria amb George Clooney al paper principal. Hi ha un paper que va voler i no va poder assolir. Es tracta de Vincent Vega, l'assassí de Pulp Fiction 1994 que havia d'interpretar Michael Madsen, però que per qüestions d'agenda estava vacant. Day-Lewis va demanar el paper, però Quentin Tarantino ja tenia al cap en John Travolta.

Day-Lewis diu que li agrada veure films de Clint Eastwood i que és un enamorat del cinema americà.

A l'apartat de premis, ha estat nominat tres cops a l'Oscar com a millor actor principal, una de les quals va guanyar el premi, per My left foot. I les altres dues, per In the name of the father i Gangs of New York no el va guanyar, malgrat que amb la darrera va guanyar el premi BAFTA, equivalent a l'Oscar a Anglaterra. Premi que ja havia guanyat també per My left foot i al que havia estat nominat per The Last of the Mohicans i In the name of the father. Ha estat nominat i ha guanyat una vegada el Globus d'Or, amb el film There Will Be Blood, i que va ser un pont per a guanyar l'Oscar al millor actor de Hollywood 2008.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de Cinema ACCIÓN de l'Hivern 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Day-Lewis