Daniel Defoe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Daniel Defoe
Naixement 1660
Londres
Mort 21 d'abril de 1731
Londres
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Ocupació Escriptor
Conegut/uda per Robinson Crusoe

Daniel Defoe (Londres, 1660 - ibidem, 21 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya. Nascut amb el nom Daniel Foe, va afegir-hi posteriorment l'aristocràtic "De".

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare volia que fos clergue, però ell va decidir dedicar-se al comerç. El 1685 participà en una rebel·lió fallida contra Jaume II i, el 1688, s’uní a l’exèrcit del nou rei protestant Guillem II, de qui fou amic i conseller. Entre el 1689 i el 1701 publicà, en defensa de la seva política, uns 36 libels i poemes; mentrestant, i a causa del mal estat dels seus negocis, féu fallida.[1] Durant el regnat de la reina Anna va publicar "El mitjà més ràpid per a acabar amb els dissidents" el 1703, una sàtira contra els tories (conservadors), en defensa dels puritans, que li valgué la picota i la presó d’on el tragué el polític tory Harley, al servei del qual fou propagandista i agent secret.[2] Durant el regnat de Jordi I fou el periodista polític més important de l'època, sempre al servei del govern, amb un criteri de signe liberal. La seva activitat incansable no havia millorat el seu estat financer, i això el decidí a escriure obres de temàtica variada: de política i història fins a un tractat moral sobre les relacions domèstiques ( The Family Instructor, 1715-18).

Relació amb Catalunya[modifica | modifica el codi]

En la seva activitat periodística, Defoe va donar suport a Guillem d'Orange, i durant la contesa espanyola, essent agent del Govern, va observar les respostes dels escocessos a la proposta d'unió d'Anglaterra i Escòcia. Abans d'escriure les novel·les més conegudes va publicar escrits i pamflets sobre diverses temàtiques com la crisi dinàstica espanyola per a influir en l'opinió pública britànica. Entre aquests escrits va tractar el "cas dels catalans", que va condicionar les negociacions de pau hispanobritàniques d'Utrecht en la fase final de la guerra, i va centrar l'atenció de l'opinió pública internacional sobre el Principat. En aquest context se situen les "Memòries de guerra del capità George Carleton", que comprenen des de la guerra d'Holanda (1672) fins a la Pau d'Utrecht (1713). En la primera part hi predomina el caràcter militar i s'hi explica la contesa successòria, i des que el capità Carleton cau presoner el relat es converteix en la descripció d'un viatger observador de la realitat i les costums dels castellans, les seves tradicions i creences. De tots els llocs que esmenta el monestir de Montserrat és l'indret al qual dedica més pàgines. També hi fa un balanç crític de la intervenció d'Anglaterra a la Guerra de Successió, on es presta una atenció especial al desenvolupament de la guerra a Catalunya, al difícil assalt a la fortalesa de Montjuïc o l'entrada de Carles III el 1705 després del compromís adquirit a Viena de conservar furs i privilegis dels dominis d'Espanya. L'bra de Defoe suposa una aportació molt valuosa indicativa de com l'abandó de Catalunya es va mantenir en la memòria dels europeus.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Principals[modifica | modifica el codi]

Després de passar gran part de la seva vida com periodista, creant quantitats ingents de material, en favor tant dels whig, com dels tories, en tres anys publicà les tres obres literàries que l'han fet cèlebre, tot i que va escriure més de 500 obres.

  • "Les aventures de Robinson Crusoe", (1719), considerada la primera novel·la anglesa.
  • "Les aventures de Moll Flanders", (1722), novel·la picaresca.
  • "Diari de l'any de la pesta" (en anglès A journal of the plague year of 1665), (1722), que narra l'epidèmia de pesta que hi va haver a Londres aquell any. És considerat un dels primers reportatges periodístics de la història.

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • La vida del Capità Singleton
  • Colonel Jack
  • Roxana
  • Memoirs of a Cavalier
  • The Complete English Tradesman
  • London, the Most Flourishing City in the Universe

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Daniel Defoe». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 setembre 2013].
  2. Cònsul, Arnau. «Resistència i caiguda de Barcelona». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.38-44. ISSN: 1695-2014.
  3. León Sanz, Virginia. «Daniel Defoe i Catalunya, 1713». Barcelona Metròpolis, 89, estiu 2013, pàg. 16-18 [Consulta: 10 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]