Daniel Goldhagen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Daniel Goldhagen

Daniel Jonah Goldhagen (Boston, 30 de juny de 1959) és un escriptor nord-americà i exprofessor associat de ciències polítiques i sociologia de la Universitat Harvard. Goldhagen va ser conegut internacionalment per haver escrit dos llibres controvertits sobre l'Holocaust: Els botxins voluntaris de Hitler (1996) i Un judici moral (2002). També ha escrit Pitjor que la guerra, un llibre de 2009 que examina el fenomen del genocidi.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Daniel Jonah Goldhagen va néixer a Boston i va créixer a Newton, també a Massachusetts.[1] La seva esposa es Sarah Williams Goldhagen, una historiadora de l'arquitectura i crítica de la revista The New Republic.[2] El seu pare Erich Goldhagen fou professor a la Universitat Harvard i supervivent de l'Holocaust que va viure a un gueto de jueus romanesos a Txernivtsí, actual Ucraïna.[1] Goldhagen es refereix al seu pare com un "model de sobrietat i probitat intel·lectual".[3] Així, ha escrit que la seva "comprensió del nazisme i de l'Holocaust està en gran deute" amb la influència del seu pare.[3]

En 1977, Goldhagen va ingressar a la Universitat Harvard, on va estar uns vint anys com a estudiant de pregrau, postgrau i després com a professor assistent en el Departament d'Estudis Socials i de Govern.[4][5] Durant els seus estudis de postgrau, va assistir a una conferència de Saul Friedländer que li va permetre veure que el debat funcionalisme versus intencionalisme no contestava la pregunta per què les persones havien executat l'ordre donada per Hitler d'aniquilar als jueus. Goldhagen volia investigar qui eren els alemanys que havien matat als jueus i les raons de la matança.[1]

Carrera[modifica | modifica el codi]

Com a estudiant de postgrau, Goldhagen investigà als arxius alemanys.[1][6] La tesi d'Els botxins voluntaris de Hitler: els alemanys corrents i l'Holocaust proposa que, durant l'Holocaust, diversos assassins eren alemanys comuns, que van matar per haver estat criats en una cultura profundament antisemita i, per tant, van ser aculturats —"llests i disposats"— per executar els plans genocides de l'Alemanya nazi.

La primera publicació notable de Goldhagen va ser la ressenya "False Witness" del llibre Why Did the Heavens Not Darken (1988) de l'historiador Arno Mayer, que va ser publicada a la revista New Republic en 1989.[7] Goldhagen va sostenir que "l'enorme error intel·lectual de Mayer" és adscriure la causa de l'Holocaust a l'anticomunisme abans que a l'antisemitisme.[8] Així mateix, va criticar l'afirmació de Mayer que la major part de les massacres de jueus a la Unió Soviètica durant les primeres setmanes de l'Operació Barbarroja en l'estiu de 1941 van ser comeses per locals, amb participació de la Wehrmacht,[8] i el va acusar de traduir els fets sobre la conferència de Wannsee (1942) on es va planificar el genocidi de jueus europeus i no (com Mayer va dir) simplement el seu reassentament.[9] Goldhagen també acusà Mayer d'obscurantisme, de suprimir fets històrics i ser un apologista de l'Alemanya nazi, com Ernst Nolte per intentar "des-demonitzar" el nacionalsocialisme.[9] El 1989, Lucy Dawidowicz ressenyà el mateix llibre i elogià la ressenya de Goldhagen, a qui identificà com a un historiador de l'Holocaust en ascens que refutà formalment la "falsificació [histórica] de Mayer".[7][10]

El treball de Goldhagen resumeix quatre elements històrics, analitzats de forma separada, com van ser presentats en els llibres Un judici moral (2002) i Pitjor que la guerra (2009): (i) la descripció (el que va succeir); (ii) l'explicació (per què va passar?); (iii) avaluació moral (judici); i (iv) prescripció (què s'ha de fer?).[11][12] Segons Goldhagen, els seus estudis sobre l'Holocaust aborden qüestions sobre les particularitats polítiques, socials i culturals darrere d'altres genocidis: "Qui els va dur a terme?" "Què tenen en comú les matances massives, malgrat les diferències temporals i culturals?"; amb aquest propòsit, va escriure Pitjor que la guerra: genocidi, eliminacionisme i la contínua agressió contra la humanitat sobre la naturalesa global del genocidi i evitar aquests crims contra la humanitat.[13]

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Smith, Dinita. «Challenging a View Of The Holocaust». The New York Times, 1 de abril de 1996.
  2. «The New Republic Masthead».
  3. 3,0 3,1 Goldhagen, Daniel. Hitler's Willing Executioners: Ordinary Germans and The Holocaust. Alfred A. Knopf, 1997. 
  4. Ruber, Deborah Bradley. «Goldhagen Wins German Prize For Holocaust Book». The Harvard University Gazette, 9 de gener de 1997.
  5. «Daniel Jonah Goldhagen's Website». [Consulta: 2 d'octubre de 2009].
  6. Carl F. Lankowski. Breakdown, Breakup, Breakthrough: Germany's Difficult Passage To Modernity. Berghahn Books, Incorporated, 1999. 
  7. 7,0 7,1 Guttenplan, D. D. (2001). The Holocaust on Trial. Nueva York: Norton, p. 73-74.
  8. 8,0 8,1 Goldhagen, Daniel. «False Witness». The New Republic, pàg. 40-41.
  9. 9,0 9,1 «False Witness». The New Republic, 17 de abril de 1989.
  10. Dawidowicz, Lucy. «Perversions of the Holocaust». Commentary, 88, 1989, pàg. 58.
  11. Goldhagen, Daniel. A Moral Reckoning: The Role of the Catholic Church In The Holocaust And Its Unfufilled Duty of Repair. Nueva York: Alfred A. Knopf, 2002, p. 5-6. 
  12. Goldhagen, Daniel. Worse Than War: Genocide, Eliminationism, and the Ongoing Assault on Humanity. Nueva York: Public Affairs, 2009. 
  13. Goldhagen, Daniel. Worse Than War: Genocide, Eliminationism, and the Ongoing Assault on Humanity. Nueva York: Public Affairs, 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]