Daniel Solsona Puig

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaniel Solsona Puig
Biografia
Naixement18 gener 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada171 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Juvenil
–→futbol base a  RCD Espanyol Modifica el valor a Wikidata
  Equip
1970–1978 RCD Espanyol 234(39)
1978–1983 València CF 139(26)
1983–1986 SC Bastia 86(9)
1986–1986 RCF Paris 2(0)
1986–1987 Stade Rennais 26(0)
1987–1990 UE Sant Andreu Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1970–1970   Espanya sub-18 1(0)
1971–1976   Espanya Amateur 7(0)
1973–1976   Catalunya 2(0)
1973–1981   Espanya 7(0) Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
1993–1994 CF Can Vidalet (futbol base)
1994–1995 CF Can Vidalet
1996–1997 FC Sant Quirze
1997–1997 Unió Esportiva Vilassar de Mar
1998–2001 FC Sant Quirze
2002–2003 UE Lleida (assistent)
2017– Club de Futbol Vilanova Geltrú Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4441194 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Solsona Puig (Cornellà de Llobregat, 18 de gener de 1952) ha estat un conegut jugador català de futbol. Actualment, és comentarista als partits de l'Espanyol a l'emissora de ràdio RAC 1. Va iniciar-se en aquesta tasca la temporada 2006-2007.

Trajectòria[modifica]

Popularment anomenat el noi de Cornellà, el migcampista es formà a les categories inferiors del RCD Espanyol, club amb què va debutar a primera divisió amb 17 anys i va jugar-hi del 1970 al 1978, sent, amb 234 partits de lliga, el vuitè jugador amb més partits disputats amb la samarreta blanc-i-blava, convertint-se en una de les llegendes per l'afició.[1] La temporada 1978/79 el FC Barcelona va oferir el doble de l'oferta que havia fet el València CF (30 milions de pessetes), però la directiva perica va preferir perdre diners que veure la seva estrella al FC Barcelona. Va ser traspassat al València CF, equip amb el qual va conquerir una Copa del Rei i una Recopa d'Europa, entre altres títols, i en el qual també es va fer estimar pels afeccionats.[2] L'any 1983 va fitxar per l'equip cors del Bastia i, tornant a Catalunya, va jugar amb la UE Sant Andreu, retirant-se amb 38 anys (1990) després d'aconseguir l'ascens a Segona Divisió B.

Ha jugat amb les seleccions catalana i espanyola.[3][4]

Després de la seva etapa de jugador, ha exercit càrrecs tècnics al futbol base del RCD Espanyol i col·labora en diferents mitjans de comunicació. També ha estat entrenador dirigint el juvenil i el primer equip del CF Can Vidalet, el FC Sant Quirze, en dues etapes, la UE Vilassar de Mar, la UE Lleida, com a assistent i el CF Vilanova.[5]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ El Noi de Cornellà; Hall of Fame Perico, 11 setembre 2009 (castellà)
  2. ↑ Cup Winners' Cup 1979–80; at RSSSF
  3. ↑ 0–0: España se defendió sin ahogos ante Turquia; Mundo Deportivo, 18 octubre 1973 (castellà)
  4. ↑ Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  5. ↑ Dani Solsona agafa les regnes del Vilanova, Mundo Deportivo, 14 març de 2017

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniel_Solsona_Puig&oldid=31747671»