Daniele Comboni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Daniel Comboni

Estampa del sant
bisbe, fundador
Nom secular Daniele Comboni
Naixement 15 de març de 1831
Limone sul Garda (Província de Brèscia, Llombardia, Itàlia)
Defunció 10 d'octubre de 1881
Khartum (Sudan)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 17 de març de 1996, Roma per Joan Pau II
Canonització 5 d'octubre de 2003, Roma per Joan Pau II
Lloc de pelegrinatge Khartum
Festivitat 10 d'octubre
Fets destacables Bisbe de Khartum; fundador dels Pares Combonians
Orde Missioners Combonians del Cor de Jesús
Iconografia Amb l'hàbit dels combonians

Daniele Comboni (Limone sul Garda, 15 de març de 1831 - Khartum, Sudan, 10 d'octubre de 1881) fou un missioner italià a l'Àfrica, bisbe catòlic i fundador de la congregació dels Missioners Combonians del Cor de Jesús i de les Germanes Missioneres Pies Mares de la Negritud. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Domenica Pace i de Luigi Comboni, bracers, i l'únic dels vuit fills que van sobreviure. El 20 de febrer de 1843 marxà a Verona a un institut per a nois amb pocs recursos fundat pel sacerdot Nicola Mazza. Hi estudià i Mazza inculcà a Comboni l'amor per l'Àfrica i les missions. Ja d'adolescent decidí de fer-se sacerdot i marxar a Àfrica com a missioner. Cinc anys més tard estudià filosofia i teologia i s'ordenà sacerdot el 31 de desembre de 1854 de mans del bisbe de Trent, el beat Giovanni Nepomuceno de Tschiderer.

El 8 de setembre de 1857 marxà cap a l'Àfrica central, a l'actual Sudan, amb altres quatre sacerdots deixebles de Mazza (Giovanni Beltrame, Alessandro Dal Bosco, Francesco Oliboni i Angelo Melotto) i el laic Isidoro Zilli. Comboni, de 27 anys, n'era el més jove. En quatre mesos arribaren a Khartoum, on Dal Bosco restà com a procurador. El 14 de febrer de 1858 els altres cinc arribaren a la missió de la Santa Creu, on romangueren prop d'un any.

Tornà a Itàlia en 1859, malalt de malària, i continuà la seva obra en pro de les missions africanes: el seu lema era O negritud o mort. El 1864, a Roma, va concebre el seu Pla per a la regeneració d'Àfrica, en la línia de l'ideal de Mazza, però abocant-hi la seva experiència africana. Comboni confiava en la capacitat dels pobles africans i preveia la fundació d'escoles per formar-hi metges, educadors, preveres i germanes, en llocs on el clima fos suportable per als europeus. De 1864 al juny de 1865 va fer un viatge per Europa per fomentar l'obra missionera a Àfrica: a Colònia (Alemanya) va trobar finançament.

L'1 de juny de 1867 fundà un institut religiós de missioners, el futur dels Missioners Combonians del Cor de Jesús, i en 1872 un institut de germanes, les Germanes Missioneres Pies Mares de la Negritud. El mateix any començà a publicar una revista que, déu anys després, rebrà el títol de Nigrizia (Negritud). El 1870 participà en el Concili Vaticà I, on presentà una petició a favor de l'evangelització de l'Àfrica Central: Postulatum pro Nigris Africæ Centralis.

El 1872, Pius IX decidí de confiar als combonians les missions a l'Àfrica Central, i el 31 de juliol de 1877 Comboni fou nomenat bisbe de la regió i Vicari Apostòlic de l'Àfrica Central: rebé l'ordenació episcopal el 12 d'agost. El 27 de novembre de 1880, embarcà a Nàpols en el seu vuitè viatge a Àfrica, i l'estiu de 1881 explorà les muntanyes de Núbia. Hi lluità contra l'esclavitud i morí a Khartum en 1881 a causa d'una epidèmia de còlera.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou canonitzat per Joan Pau II el 5 d'octubre de 2003.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniele Comboni Modifica l'enllaç a Wikidata