Danilo di Luca
| Danilo di Luca |
|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Danilo di Luca |
| Data de naixement | 2 de gener de 1976 |
| País | |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equip actual | Vini Fantini-Selle Italia |
| Any equip | 2013 |
| Equips anteriors | 1998. Riso Scotti 1999. Cantina Tollo-Alexia 2000–2001. Acqua & Sapone 2002–2004. Saeco-Longoni Sport 2005–2007. Liquigas 2008–2009 . L.P.R. Brakes 2011 . Team Katusha 2012 . Acqua & Sapone 2013- . Vini Fantini-Selle Italia |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
Giro d'Itàlia (2007) 8 etapes al Giro d'Itàlia 2 etapes a la Volta a Espanya Volta a Euskadi (2005) |
| Curses d'un dia |
Amstel Gold Race (2005) Giro de Llombardia (2001) Fletxa Valona (2005) Lieja-Bastogne-Lieja (2007) |
Danilo di Luca, nascut el 2 de gener de 1976 a Spoltore, és un ciclista professional italià.
Va començar la seva carrera professional el 1998 amb l'equip italià Riso Scotti. Tanmateix, la seva primera victòria professional no va arribar fins el 1999 quan, després de fitxar per l'equip Tollo-Alexia, va guanyar la primera etapa del Giro d'Abruzzo. Encara va romandre a l'equip després de la seva fusió amb l'estructura d'Acqua & Sapone, aconseguint victòries importants l'any 2001 tals com la quarta etapa del Giro d'Itàlia i la clàssica de tardor Giro di Lombardia. Aleshores, va ser traspassat a l'equip Saeco-Longoni Sport.
Durant la seva estada a Saeco-Longoni va tenir una llarga ratxa de mala sort, que va començar quan va perdre la Volta al País Basc en l'última etapa, una cronoescalada en què Andreas Klöden va prendre el liderat i la victòria final. Això, junt amb una successió de lesions i una falta de confiança per part dels directors, va fer que el seu rendiment es ressentís durant bastants anys.
Aleshores va fitxar pel nou equip Liquigas-Bianchi a la temporada 2005, amb companys d'equip tals com en Mario Cipollini, campió del món a Zolder el 2002, en Dario Cioni (quart a l'edició anterior del Giro), en Stefano Garzelli, guanyador del Giro del 2002, i en Magnus Bäckstedt, guanyador de la Paris-Roubaix el 2004. Va ser el líder de l'equip per la campanya de clàssiques de primavera.
Sa primera victòria d'aquesta temporada va arribar a la primera etapa de la cursa UCI ProTour Volta al País Basc, on també es va emportar la victòria final després de derrotar n'Aitor Osa a l'última contrarellotge. Després va continuar demostrant una gran forma en les clàssiques de primavera, i va guanyar l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona, agafant el mallot blanc de líder de l'UCI ProTour del belga Tom Boonen. Només una exhibició per part d'en Jens Voigt i el guanyador Alexandre Vinokúrov va evitar que en Danilo repetís la gesta d'en Davide Rebellin un any abans, quan l'italo-argentí va guanyar en una sola setmana les tres clàssiques de les Ardennes seguides.
Després de la seva ratxa de victòries va començar el Giro d'Itàlia de 2005, on va aconseguir dues etapes i va acabar quart a la classificació general. Després va descansar unes quantes setmanes i va prendre part en el Deutschland-Tour i el Tour de Pologne. En aquesta última cursa, va acabar en un sòlid cinquè lloc.
Es va assegurar matemàticament ser el primer campió de la història de l'UCI ProTour amb un quart lloc a la Züri-Metzgete.
L'any 2006, en què ell va centrar tota la temporada al voltant del Giro d'Itàlia, que volia guanyar, va començar amb unes bones actuacions a la Tirrena-Adriàtica, però quan va arribar la corsa rosa es va enfonsar i ni tan sols fou el millor del seu equip.
Es retirà del Tour de França després de la primera etapa a causa d'una infecció de pròstata, però es recuperà a temps per a guanyar la cinquena etapa de la Volta a Espanya, posant-se el mallot de líder.
La seva temporada 2007 va començar amb bon peu amb una victòria a la semiclàssica italiana Milà-Torí, però uns dies després va haver de renunciar a córrer la Tirrena-Adriàtica a causa d'un procés gripal. Una victòria d'etapa a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali va ser el preludi a una existosa campanya primaveral, amb dos tercers llocs a l'Amstel Gold Race i la Fletxa Valona i un sensacional triomf a la Lieja-Bastonya-Lieja.
El seu principal èxit arriba al Giro d'Itàlia de 2007 on va guanyar dues etapes i va endur-se la maglia rosa final.
A finals de 2007 es condemnat a tres mesos de suspensió per la seva implicació en el cas Oil for Drugs.
Al Giro d'Itàlia de 2009 va acabar 2n, aconseguint també la victòria en una etapa. Però dies més tard, en un anàlisis dona positiu per CERA i després de comfirmar-se els resultats es desclassificat del Giro i sancionat amb 2 anys.[1][2]
L'any 2011 torna a competir, primer amb l'equip Katusha, el 2012 amb l'Acqua & Sapone i actualment amb el Vini Fantini-Selle Italia.
Taula de continguts |
Palmarès [modifica]
- 1999
- Vencedor d'una etapa al Giro dels Abruços
- 2000
- 1r al Gran Premi Industria & Artigianato
- Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
- Vencedor de 2 etapes al Giro dels Abruços
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 1r al Trofeu Pantalica
- 2001
- Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana
- 1r al Giro dels Abruços i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 1r al Giro de Llombardia
- 2002
- 1r al Trofeu Laigueglia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana
- Vencedor de 2 etapes al Tirrena-Adriàtica
- 1r al Gran Premi Fred Mengoni
- 1r al Giro del Vèneto
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
- 2003
- 1r al Giro de la Ligúria i vencedor d'una etapa
- Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica
- 1r a les Tre Valli Varesine
- 1r a la Coppa Placci
- 2004
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Múrcia
- 1r al Trofeu Matteotti
- 1r a la Brixia Tour
- 2005
- 1r a la Volta al País Basc i vencedor d'una etapa
- 1r a la Amstel Gold Race
- 1r a la Fletxa Valona
- Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itàlia
- 1r a l'UCI ProTour
- 2006
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
- 2007
- 1r a la Milà-Torí
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional de Coppi i Bartali
- 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja
1r al Giro d'Itàlia i vencedor de 2 etapes
- 2008
- 1r a la Setmana Ciclista Lombarda i vencedor d'una etapa
- 1r al Giro de l'Emília
- 2009
- Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino
Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itàlia i Classificació per punts[2]
- 2012
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Àustria
- 1r del Gran Premi Nobili Rubinetterie
Resultats al Giro d'Itàlia [modifica]
- 1999. Abandona
- 2000. Abandona. Vencedor d'una etapa
- 2001. 24è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 2005. 4t de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
- 2006. 23è de la classificació general
- 2007. 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
- 2008. 8è de la classificació general
- 2009.
2n de la classificació general. Vencedor de 2 etapes i Classificació per punts[2] - 2011. 69è de la classificació general
Resultats al Tour de França [modifica]
Resultats a la Volta a Espanya [modifica]
- 2000. Abandona
- 2001. Abandona
- 2002. 20è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 2004. Abandona
- 2006. Abandona. Vencedor d'una etapa
Referències [modifica]
- ↑ «El contraanálisis confirma el positivo por CERA de Danilo Di Luca». Marca, 8 d'agost de 2009. [Consulta: 8 d'agost].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El CONI suspende dos años a Danilo di Luca por dopaje - MARCA.com».
Enllaços externs [modifica]
| Precedit per: Ivan Basso |
Guanyador del Giro d'Itàlia 2007 |
Succeït per: Alberto Contador |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danilo di Luca |