Danixmend Ghazi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Danishmend (Amir Danishmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir "savi" o "instruït" (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Àsia Menor en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danishmendita (o dels danishmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek (rei) dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danishmend Taylu .[1] La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del segle XIII per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades.

Danishmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya.[2] El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilea (1097)

Anatòlia al 1097, abans del Setge de Nicea.

Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beys d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amasya, Neocesaera (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia.

El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danishmend va fer presoner a Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene que era assetjada pels danishmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la que els croats van ocupar Ancyra (Ankara) i la van entregar a Bizanci, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danishmend a Amasya amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danishmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, bizantins i seljúcides.

Va morir l'estiu del 1104 i el va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Claude Cahen esmentat a Donald Sidney Richards. The Chronicle of Ali ibn al-Athir for the Crusading Period ISBN 0754640779. Ashgate Publiching Inc., 2006. 
  2. Fisher, Sydney Nettleton (2000). The Foreign Relations of Turkey 1481-1512, pàgina 8. Electronic Journal of Oriental Studies.