Danny Kaye

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Danny Kaye entretenint a las tropes americanes a Sasebo, Japó, 25 d'octubre de 1945

Danny Kaye (Brooklyn, Nova York, 18 de gener de 1913Los Angeles, Califòrnia, 3 de març de 1987) fou un actor de cinema i teatre nord-americà. Danny Kaye no era solament una estrella del cinema de comèdia estatunidenc en els anys quaranta i cinquanta, sinó també un home espectacle, un autèntic showman, dotat amb talents que anaven des de la capacitat per a tot tipus d'improvisació, quelcom gens fàcil, malgrat que pugui semblar-ho, fins a la cançó, el ball, la comèdia, la composició musical... A més, els qui seguiren les seves interpretacions cinematogràfiques coneixen sens dubte la seva capacitat per la recitació de versos extremadament complicats sense una aclucada d'ulls, un dubte o un gest mínim de perplexitat. És per això que no estranya que el seu nom figuri entre les grans estrelles del món de l'espectacle dels Estats Units i que encara avui se'l recordi com una de les estrelles amb més humanitat i personalitat entre les que es posaren davant les càmeres durant l'era daurada del sistema dels estudis de Hollywood.

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Fill d'un emigrant jueu-rus, sastre per a més senyals, nasqué en el barri novaiorquès de Brooklyn. El seu pare, Jakob, la seva mare, Clar, i els seus germans grans, Mark i Larry, emigraren d'Ucraïna als Estats Units el 1910. Ell va néixer tres anys després que fessin aquest viatge. Danny deixà l'escola –o en fou expulsat- quan comptava amb tretze anys, i immediatament començà a treballar en una estació de ràdio de les Muntanyes Catskills, i allí fou on aprengué els rudiments de la professió de l'espectacle a què es dedicaria la resta de la seva vida. En el teatre feu les seves primeres armes en la comèdia i en clau de vodevil, de forma que als anys trenta ja tenia força experiència en les taules com per a poder guanyar-se la vida com a actor còmic, interpretant espectacles escrits per qui havia de convertir-se en la seva esposa, Sylvia Fine. L'èxit i la relativa popularitat que guanyà amb aquestes feines el portà a ser elegit per una modesta companyia cinematogràfica, Educational Pictures, per debutar en la pantalla gran. Tanmateix, el seu primer èxit l'aconseguí als escenaris de Broadway, interpretant l'obra Straw Hat Revue el 1939. Mercès a aquest èxit començà a cridar l'atenció dels agents.

La seva esposa agafa les regnes artístiques[modifica | modifica el codi]

L'any següent es va casar amb Sylvia Fine, que passà a ser la persona encarregada d'ocupar-se de la carrera de Kaye, i protagonitzà Lady in the Dark, en la qual interpretava un esbojarrat tema musical que arrencava el riure del pati de butaques amb tanta efectivitat que la indústria del cinema no pogué seguir ignorant-lo per més temps i començà a oferir-li l'oportunitat de repetir l'èxit a Hollywood. Aquell tema musical era un autèntic joc de paraules en el qual Kaye havia de rimar de memòria els noms de més de 50 compositors soviètics. Tal galeig li valgué cridar l'atenció del productor Samuel Goldwyn, que decidí contractar-lo amb un dels sous més alts del moment: 150.000 dòlars per film. L'èxit de la seva primera intervenció cinematogràfica com a protagonista en el llargmetratge Rumb a Orient, que protagonitzà amb Dinah Shore i Dana Andrews, certificà la seva habilitat per cantar temes musicals amb enrevessades rimes, a les quals donava al mateix temps una vis còmica, cosa que es convertiria en marca de fàbrica per la seva carrera a Hollywood. L'altra característica de la seva personalitat com a estrella la trobà per primera vegada en el seu següent llargmetratge, Un Home fenomen, el primer en què interpretà el seu quasi tradicional desdoblament de personalitat, una constant en tota la seva carrera. Ambdues assoliren posar-se el públic a la butxaca, aconseguint una taquilla que convertí Kaye en estrella en temps rècord. Els seus millors treballs davant les càmeres els assolí en La vida secreta de Walter Mitty i en dos remakes de títols anteriors, L'admiració de Brooklyn, on retornà el paper encarnat pel còmic Harold Lloyd en La via làctia, i Neix una cançó, on li tocà donar una versió còmica del personatge interpretat ni més ni menys que per Gary Cooper a Bola de foc. En ambdues va estar acompanyat per la seva millor parella davant les càmeres, la rossa Virginia Mayo.

La seva millor etapa[modifica | modifica el codi]

Kaye visqué la seva etapa de major èxit comercial als anys cinquanta treballant amb el seu propi equip de producció, amb Norman Panama i Melvin Frank com a directors i guionistes. El seu paper de ventríloc en Un gram de Bogeria i la paròdia de Robin Hood que protagonitzà en El bufó de la cort, estaven escrits a la seva mida, pensat per al lluïment de les seves habilitats com a comediant passant per taquilla. En aquesta etapa de la seva carrera cobrà 200.000 dòlars per encarnar el contista Hans Christian Andersen a El fabulós Andersen, i certament el paper li venia al pèl, perquè Kaye fou sempre un gran fabulista que tenia gran habilitat en la imitació de tot tipus de veus, masculines o femenines.

Estrella humanitària i polifacètica[modifica | modifica el codi]

Fou precisament en aquesta etapa d'èxit de la seva carrera quan Kaye donà mostres de tenir els peus a terra, implicant-se en una llarga carrera dedicada a tasques humanitàries que acabaria sent la seva principal ocupació amb el pas del temps. L'any 1954 començà a treballar amb UNICEF, fet que el portà a guanyar un Oscar especial en reconeixement a la seva empenta en aquesta tasca. Dedicat a altres activitats filantròpiques, donà una important quantitat de diners per a la construcció d'un hospital dedicat a ferits de guerra a la ciutat de Nahariya, a Israel, i com a conseqüència d'això el centre porta el seu nom, Bet Kaye (Casa d'en Kaye).

Malgrat que els col·leccionistes de tafaneries han vessat rumors sobre la seva vida privada que parlen d'una relació sentimental de l'actor amb l'actriu Eve Arden, que havia tingut lloc en els anys quaranta, i també li adjudiquen un vincle sentimental de diversos anys amb l'actor Laurence Olivier quan aquest estava casat amb la protagonista d'Allò que el vent s'endugué, Vivien Leigh, ambdós afers han estat desmentits pels biògrafs dels actors implicats en aquests rumors, especialment pel mateix Olivier.

Començà el 1963 amb llurs propis espectacles[modifica | modifica el codi]

I amb l'espectacle televisiu, El show de Danny Kaye, amb el qual aconseguí un gran èxit d'audiència durant més de quatre anys d'emissió, i amb el que guanyà fins i tot un premi Emmy en el seu primer any en pantalla. Prèviament havia tingut el seu propi espectacle radiofònic sota el mateix títol, produït per la cadena de ràdio CBS entre 1945 i 1946. Altres activitats alienes al cinema que portà a terme al llarg d'una de les vides més intenses i ocupades que recorda el cinema el portaren a convertir-se en el primer propietari de l'equip de beisbol dels Seattle Smith, en un bon pilot d'avions i un excel·lent xef amb un truc infal·lible per a cuinar els seus plats: "Si no cuines amb alegria, felicitat i amor, no cuines bé". Apassionat de la cuina xinesa, es féu construir tot el necessari per desenvolupar aquesta activitat a casa seva, que quasi convertí en un petit restaurant per a invitar els seus amics més cèlebres i impressionar àdhuc al xef francès Paul Bocuse.

No queia bé al F.B.I.[modifica | modifica el codi]

Era el còmic favorit d'un dels seus principals competidors en arrencar riures al personal, Bob Hope, però no queia tan bé al cap del F.B.I. J. Edgar Hoover, que el posà sota vigilància durant anys i va mantenir sobre ell un dossier en el qual se l'assenyalava com a sospitós d'haver eludit el seu allistament durant la Segona Guerra Mundial. Oficialment, Kaye no complia les condicions mèdiques requerides per poder prestar servei en les forces armades, però el F.B.I. apuntava sospites de les seves simpaties vers el comunisme com el veritable motiu pel qual esquivà la seva incorporació a files. Mai es pogueren provar aquestes acusacions, i no arribà a ser perseguit ni tan sols durant la denominada Cacera de Bruixes del senador Joseph McCarthy, coa que sembla provar que realment aquestes sospites no tenien fonament.

Premis[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a premis, Kaye rebé el reconeixement pel treball de tota una vida per part dels seus companys d'ofici del Screen Actors Guild l'any 1983, guanyà dos Globus d'Or com a Millor Actor Principal de comèdia o musical pels seus treballs en els llargmetratges On the Riviera i My and colonel, i fou nominat a aquest mateix guardó en altres tres ocasions pel seu treball a El fabulós Andersen, El bufó de la cort i Skokie.

Morí el 1987 víctima d'un atac de cor que se li complicà com a conseqüència d'una infecció per hepatitis, segons sembla després de rebre sang contaminada en una transfusió quan se sotmetia a una operació quirúrgica. Fou un curiós final per a un home polifacètic que tenia entre les seves inquietuds i curiositats també la medicina, i al qual se li va permetre assistir com a turista de sala d'operacions a diverses intervencions quirúrgiques.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

  • 1935. Moon Over Manhattan
  • 1937. Dime a Dance
  • 1938. Getting an Eyeful. Cupid Takes a Holiday. Money on Your Life. Autumn Laughter.

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

  • 1971. Here Comes Peter Cottontail (TV: només la veu)
  • 1972. The Encahanted World of Danny Kaye: The Emperor New Clothes (TV)
  • 1976. Pinocchio (TV) i Peter Pan (TV)
  • 1981. Musical Comedy Tonight 2 (TV). Skokie (TV)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Revista de Cinema Acción, de la primavera de 2007