Dansa moderna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Duo de dansa moderna.

La dansa moderna és un expressió corporal artística que es basa en la interpretació dels ballarins i la visió dels coreògrafs. Els moviments mostren els sentiments i emocions que es volen transmetre al públic amb una interpretació lliure. Aquesta no té res a veure amb la dansa clàssica o ballet, ja que no segueix els seus criteris i normes sinó que crea els seus propis passos i moviments.[1]

Dansaire de l'escola Laban, Berlín 1929

La dansa moderna engloba molts estils actuals, alguns més antics com el Funky o Hip-hop i d'altres més innovadors com locking, pooping, new style, krump, street dance, breakdance...[2] Es va considerar que s'havia desenvolupat com un rebuig o una rebel·lió contra el ballet clàssic, i també una manera d'expressar preocupacions socials com els factors socioeconòmics i culturals.[3][4][5]

A finals del segle xix, artistes de dansa moderna com Isadora Duncan, Maud Allan i Loie Fuller van ser pioners en noves formes i pràctiques en el que ara s'anomena estètica o dansa lliure. Aquests ballarins van ignorar l'estricte vocabulari de moviment del ballet (el conjunt particular i limitat de moviments que es consideraven propis del ballet) i van deixar de portar cotilles i sabates de punta a la recerca d'una major llibertat de moviments.[5]

Al llarg del segle XX, les preocupacions sociopolítiques, els principals esdeveniments històrics i el desenvolupament d'altres formes d'art van contribuir al desenvolupament continu de la dansa moderna als Estats Units i a Europa. A partir de la dècada de 1960, van començar a sorgir noves idees sobre la dansa com a resposta a formes de dansa anteriors i als canvis socials. Finalment, els artistes de la dansa postmoderna rebutjarien el formalisme de la dansa moderna, i inclourien elements com ara art escènic, improvisació de contacte, tècnica de llançament i improvisació.[5][6]

Inicis[modifica]

Al principi del segle xx, el món va començar a experimentar canvis dràstics en l'àmbit social, polític i econòmic. L'era agrícola va quedar enrere en molts països europeus i als Estats Units. Ballarins, tant d'Europa com dels Estats Units, van començar a experimentar amb noves formes de dansa que no corresponien a cap regla establerta.[7]

Aquests ballarins van abordar la dansa com un art capaç d'expressar la complexitat de l'experiència humana, amb totes les seves emocions, contradiccions, conflictes y malestars. Es va inventar una nova forma de dansa molt diferent a les danses que es coneixien fins aleshores. Aquesta nova forma de dansa es va anomenar dansa moderna.[8]

Característiques[modifica]

  • El ballarí juga amb la força de la gravetat. Utilitza el pes del seu cos per crear diferents dinàmiques de moviment. Ejecuta moviments a diferents nivells i troba el punt d'equilibri en diferents moments. Perd i recupera l'equilibri, fa caigudes a terra i salts.
  • El ballarí utilitza el terra com a part de la coreografia.
  • Moviments naturals i lliures. Gairebé totes les tècniques es basen els seus moviments en la flexibilitat.
  • Els moviments es coordinen amb la respiració.
  • Cada cançó i cada estil té el seu ritme independent. La coreografia s'adapta al ritme de la música.

Estils de dansa moderna[modifica]

Dins de la dansa moderna podem trobar altres estils de ball amb unes característiques diferents però que tots tenen el mateix origen, però amb el temps han evolucionat.[9]

  • Hip Hop: és un moviment artístic que va néixer al Bronx entre les comunitats hispanoamericanes i africanes. Aquest estil es basa en quatre aspectes: el rap, el graffiti, el breakdance i el turntablism (és la creació de música a través de discs de vinil)
  • Funky: inicialment era un tipus de jazz, però amb els anys va anar evolucionant. Actualment, el funky s'utilitza per nomenar diferents estil de música.
  • Locking:[10] aquest estil prové del funky i consisteix en el moviment ràpid de mans i peus combinats amb moviments lents de cames i de la cadera. Els pasos de ball acostumen a ser molt ritmics.
  • Popping:[10] es basa en la contracció de músculs per crear un moviment robòtic, contínuament al ritme de la cançó i combinant postures i moviments.
  • Street Dance: terme que s'utilitza per descriure aquests estils de dansa que per naturalesa són danses socials, de molta improvisació i contacte amb l'espectador i entre els ballarins. L'Street Dance podria dir que seria la fusió i combinació de molts estils. És un estil de dansa urbana que va aparèixer a Nova York a l'últim quart del segle xx. Va sorgir dels pocs que ballaven als ritmes dels breaks que punxaven els DJ, especialment DJ Kool Herc. Va ser revolucionari i innovador.

L'escola estatunidenca[modifica]

Isadora Duncan vers 1910.
Martha Graham en 1948.
Loïe Fuller
Isadora Duncan
Ruth Saint Denis i Ted Shawn (Denishawn School)
Doris Humphrey i Charles Weidman
José Limón
Louis Falco
Martha Graham
→ [Erick Hawkins ]
Merce Cunningham
Paul Taylor
Twyla Tharp

L'escola alemannyae[modifica]

Mary Wigman
Kurt Jooss
Pina Bausch
Alwin Nikolais
Murray Louis
Susan Buirge
Carolyn Carlson

Les grans figures[modifica]

Referències[modifica]

  1. Scheff, Helene; Marty Sprague; Susan McGreevy-Nichols. Exploring dance forms and styles: a guide to concert, world, social, and historical dance. Human Kinetics, 2010, p. 87. ISBN 0-7360-8023-6. 
  2. Legg, Joshua. Introduction to Modern Dance Techniques. Hightstown, NJ: Princeton Book Company, 2011, p. xviii. ISBN 978-0-87127-3253. 
  3. «Modern dance». [Consulta: 1r febrer 2021].
  4. «Dancing to Different Rules: How four rebels changed modern dance». [Consulta: 1r febrer 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 Foulkes, Julia L. Modern Bodies Dance and American Modernism from Martha Graham to Alvin Ailey. University of North Carolina Press, 2002. ISBN 978-0807853672. 
  6. Scheff, Helene; Marty Sprague; Susan McGreevy-Nichols. Exploring dance forms and styles: a guide to concert, world, social, and historical dance. Human Kinetics, 2010, p. 87. ISBN 978-0-7360-8023-1. 
  7. Legg, Joshua. Introduction to Modern Dance Techniques. Hightstown, NJ: Princeton Book Company, 2011, p. 1. ISBN 978-0-87127-3253. 
  8. Anderson, Jack. Art Without Boundaries: The world of modern dance. Iowa City: University of Iowa Press, 1997, p. 8. 
  9. Kurth, P.. Isadora: A sensational life. Boston: Little, Brown & Co., 2001, p. 28–29. 
  10. 10,0 10,1 Hamilton, Sue L. Hip-Hop (en anglès). ABDO, 2011, p. 11. ISBN 1617147311. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dansa moderna