Danses de Galánta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Danses de Galánta
Castell de Galánta

Castell de Galánta
Compositor: Zoltán Kodály
Forma musical: Orquestral
Any: Budapest (Hongria) estiu de 1933
Estrena: 23 d’octubre de 1933, Budapest Orquestra Filharmònica de Budapest.
Durada: 00.15.39 minuts
Moviments:

Varies danses

Danses de Galánta és una peça orquestral de Zoltán Kodály (1882-1967), que fou composta l'estiu de 1933 estrenada la tardor del d'aquest mateix any. Mostra l'exotisme de la música zíngara que inspirà a Kodaly mentre passà la seva infància a Galánta.

Entre els tres i deu anys Kodály vivia en el petit poble de Galánta, a l'oest d'Hongria avui pertanyent a Eslovàquia. Més tard va descriure aquells anys com els més feliços de la seva infància. Va ésser a Galánta on va tindre les primeres experiències musicals, que implicaren tant música clàssica com folklòrica. Com que el seu pare era violinista aficionat i la seva mare pianista i consumada cantant, el noi escoltà una gran quantitat de música de cambra. Però se sentia igualment fascinat per les cançons i les balades que sentia cantar als infants. Aquestes melodies representaven l'herència intacta del camp hongarès. El jove Kodály també escoltà a una famosa gitana que feia la seva gira des de Galánta. Descrigué aquesta banda com la primera sonoritat orquestral que havia escoltat. Es féu amic dels nens músics de la banda, que fascinava a Kodály amb els seus petits violins.

El jove músic va mantenir l'interès per la música folklòrica encara després que la seva família se n'anés de Galánta el 1892. Tres anys més tard tingué notícies respecte a l'obra de Béla Vikár, el primer home que usà el fonògraf per enregistrar música folklòrica. Sent un adolescent, Kodály comparà les primeres gravacions en cilindres de cera de la música folklòrica amb les transcripcions escrites de la mateixa música. Descobrí que les versions escrites eren distorsionades inexactes del que revelaven les gravacions. D'aquí endavant decidí usar la nova tecnologia per preservar la música folklòrica en el seu estat autèntic. Buscà en Vikár i aprengué d'ell com fer gravacions de música folklòrica.

Per aquella època Kodály conegué un músic que estava destinat a convertir-se en el seu amic de tota la vida –Béla Bartók-. Els dos joves decidiren dedicar un important esforç a reunir i preservar les melodies folklòriques hongareses. Entenien que, com Hongria era un país petit que durant molt de temps havia estat sotmès a la dominació política i cultural de veïns més poderosos, la seva música tradicional estava en constant perill d'extinció. El fet que l'antiga música folklòrica hongaresa encara existeixi avui, en gran mesura es deu als esforços d'en Kodály i d'en Bartók.

Primera expedició[modifica | modifica el codi]

En la seva primera expedició a la recerca de la verdadera música del seu poble, Kodály retornà a Galánta el 1905 i gravà al redós de 150 cançons folklòriques. Més tard recordava:

« Motxilla a l’esquena i vara en mà, i amb 50 corones a la butxaca, i vaig marxà...per a recórrer el camp sense cap mena de pla molt definit. Algunes vegades simplement parava la gent pel carrer per a conversar, els invitava a vindre i prendre un glop i feia que cantessin per a mi. O a vegades escoltava cantar a les dones quan treballaven en la collita. Però la part més esgotadora foren les sessions nocturnes en l’atmosfera plena de fum de les tavernes del poble. »

. A Galánta gravà als seus antics companys de l'escola cantant les cançons que recordaven de la seva infantesa. La música que reuní en aquest viatge constituí la base de la seva tesi per el doctorat de Filosofia: L'Estructura en Estrofes de la Cançó Folklòrica Hongaresa. Aquesta obra fou rebuda amb interès no tan sols pels músics sinó també pels estudiosos de la literatura i per filòlegs. En la tesi Kodály escriví:

« <<És impossible estudiar les cançons folklòriques satisfactòriament, en particular investigar els seus ritmes, a menys que hom les escolti verdaderament interpretades. Més encara, sense importar els amplis que siguin els nostres coneixements i la nostra experiència, solament si les escoltem cantades pels camperols mateixos, és quan podem estar segurs sobre la seva interpretació correcta.>> »

La música folklòrica que Kodály reuní, incloïa moltes melodies de dansa. Els hongaresos sempre han sigut un poble ballarí. És sabut que, en temps tant remots com el segle XI, celebraven les seves victòries mitjan la dansa. Durant el segle XVIII una de les danses hongareses importants era el "verbunkos", que acompanyava la incorporació dels homes allistats en l'exèrcit.

Aquesta dansa s'originà a partir d'elements turcs, vienesos i gitanos. Des del punt de vista musical està caracteritzada per la sincopa, els salts melòdics amplis, els ritmes puntejats i l'alternança de figures veloces i lentes. La seva popularitat féu que els verbunkos es convertís finalment en una forma purament musical, separada de la dansa, en especial una vegada que el servei militar eliminés la necessitat d'una cerimònia que acompanyés el reclutament dels voluntaris per l'exèrcit.

A finals del segle XVIII, es publicaren varis verbunkos autèntics en edicions per a interpretació i també molts compositors del període clàssic escriviren obres per a concerts emmotllades en aquesta forma folklòrica tradicional. El 1804 aparegué a Viena una col·lecció en dos volums de verbunkos de la regió que envoltava Galanta.

Fou en aquesta antiga col·lecció a la que va recórrer Kodály el 1933 quan se li demanà que compongues una suite de danses en honor al vuitè aniversari de la Filharmònica de Budapest. En aquest conjunt trobà música del quasi oblidat món dels Magyars. Amb l'objecte de contribuir a la preservació d'aquesta antiga tradició, Kodály prengué melodies d'aquesta col·lecció i les vestí amb harmonies tradicionals i orquestracions acolorides.

Danses hongareses, de les que tant estudià Zoltán Kodály

.

Dances of Galanta[modifica | modifica el codi]

Les seccions vigoroses de Dances of Galanta reflecteixen el cant folklòric hongarès. Moltes de les melodies meravelloses que Kodály usà no són cantables sinó més aviat tonades de danses interpretades per instrumentistes gitanos.

Diverses característiques de la tradició dels verbunkos són evidents a tot el llarg de Danses de Galánta. Com la dansa folklòrica en general té almenys dues seccions, la primera de les quals és lenta, l'obra de Kodály comença amb una introducció lenta impregnada pel típic ritme puntejat hongarès. Els violoncels inicien la peça amb aquest ritme – notes llargues que s'alternen amb parelles de notes curtes. Una cadència per el clarinet, un instrument que sovint es troba en les bandes dels gitanos, condueix a una secció més ràpida. Aquesta música empra un ritme de verbunkos diferent i sincopat. Aquest ritme impregna tant la melodia del clarinet com el seu acompanyament de cordes. Considerablement més tard, un solo d'oboè anuncià una nova dansa que també està caracteritzada per les sincopes. Finalment s'escolten les característiques d'una altra dansa: figuració ràpida, salts amples, escales hongareses, etc. Així l'estil d'interpretació brillant dels violins gitanos — que acompanyaven les danses de reclutament dos segles enrere, continua viu en Danses de Galánta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]