Congost de Darial

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Darial)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Congost de Darial

El congost de Darial (en rus Дарьяльское ущелье, en osseta Дайраны ком, en georgià დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas. Es tracta d'una gorja formada pel curs superior del Terek, situada a una altitud de 1.447 m, que travessa dos penya-segats de 1.800 metres d'alçada. Situat a l'est de la muntanya de Kazbek, el congost és travessat per una carretera militar georgiana que connecta Tbilisi, la capital de Geòrgia, amb Vladikavkaz a Rússia.

El nom[modifica | modifica el codi]

El nom de Darial prové del persa Dar-e Alan (در الان), 'Porta dels alans'. El congost també ha estat anomenat 'Porta dels ibers' o 'Porta del Caucas', i els annals georgians el mencionen com a Darialani. Igualment, el geògraf Estrabó li en va dir Porta Caucasica o Portae Caspiae, Ptolomeu Fortes Sarmatica i els tàtars Darioly.

Història[modifica | modifica el codi]

Le Darial, il·lustració de Lettres sur le Caucase et la Crimée, de Florent A. Gille (1859)

El congost de Darial ha estat important històricament ja que un dels dos únics passos que permeten travessar la serralada del Caucas (l'altre és el pas de Derbent) i ha estat durant molt de temps fortificat, almenys des de l'any 150 aC (encara hi són visibles les ruïnes d'una antiga fortalesa).

Es tracta igualment d'una de les possibles localitzacions de les "Portes de Ferro", mencionades per Flavi Josep,[1] que Alexandre el Gran hauria construït per tal de protegir-se dels pobles del nord (Gog i Magog).[2]

Els sassànides se'n van apoderar vers els anys 252-253 quan van conquerir i annexar el regne d'Ibèria.[3] El 628 va passar a ser controlat pel khanat turc occidental, quan Tong Yabgu Qagan va signar un tractat amb Ibèria que establia la transferència de totes les seves ciutats i fortaleses sota domini del Khan, així com el lliure comerç.[4]

Els àrabs van intentar diverses vegades dominar el congost de Darial, però mai es va desenvolupar com una ciutat de frontera i fortalesa. Les primeres incursions àrabs al segle VII no hi van arribar. El congost és esmentat el 724 quan Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí va envair Khazària per aquesta via i l'any següent els alans van pagar la jizya i el kharaj, però el 727 Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan va haver d'ocupar el lloc que tornava a estar en mans dels alans, i hi va establir una guarnició en un fortalesa situada sobre un massís rocós, però tot i així el 730 els khàzars van creuar aquest pas i van derrotar a Al-Jarrah en una gran batalla ocupant tot seguit Ardabil, retirant-se al final amb un gran botí. En l'expedició de Marwan ibn Muhàmmad el futur califa Marwan II del 737, va atacar als khàzars simultàniament des de Darial i des de Derbent (d'on va sortir Abu-Yazid as-Sulamí), i temporalment va dominar el territori fins al Volga però sense intentar una ocupació permanent.

Posteriorment va ser controlat pel Regne de Geòrgia, amb una batalla puntual entre l'il-khanat i l'Horda d'Or, llavors controlats indirectament pels safàvides i els qajars, fins que va ser pres per l'Imperi rus en annexar el Regne de Geòrgia el 1801. Nominalment sota el control dels khanats locals, els russos hi van mantenir una guarnició estratègica fins al desmembrament de la Unió Soviètica.

El poeta rus Mikhaïl Lèrmontov, originari de la regió, va immortalitzar el congost en la seva obra El dimoni, convertint l'indret en una icona del romanticisme.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Claude i René Kappler, Guillaume de Rubrouck, Voyage dans l'empire mongol, Payot, 1985, p. 270.
  2. Van Donzel, Emeri; Andrea Schmidt. Gog and Magog in Early Syriac and Islamic Sources: Sallam's Quest for Alexander's Wall. Brill Academic Publishers, 2010, p. 11. ISBN 978-9004174160. 
  3. Ehsan Yarshater. The Cambridge history of Iran, Volume 1. Cambridge University Press, 1983. ISBN 0-521-20092-X, 9780521200929, p. 141
  4. Movses Kagankatvatsi. History of Agvans (Russian trans. and ed. by Patkanov). St. Petersburg, 1861, pp. 121
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congost de Darial

Coord.: 42° 44′ 41″ N, 44° 37′ 21″ E / 42.74472°N,44.62250°E / 42.74472; 44.62250