Darling Légitimus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDarling Légitimus
Biografia
NaixementMarie Berthilde Paruta
21 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Le Carbet (Martinica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Le Kremlin-Bicêtre (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori i Columbari del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMiss Darling Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, cantant, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaLégitimus (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÉtienne Légitimus Modifica el valor a Wikidata
FillsGésip Légitimus, Théo Légitimus, Clément Légitimus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0529587 Allocine: 1019 Allmovie: p41607 TCM: 111420 TMDB.org: 586308
Discogs: 6167344 Find a Grave: 44171112 Modifica el valor a Wikidata

Marie Berthilde Paruta , més coneguda com a Darling Légitimus, (Le Carbet, Martinica, 21 de novembre de 1907 - Le Kremlin-Bicêtre, 7 de desembre de 1999) fou una actriu i cantant francesa. Darling Légitimus va debutar amb setze anys amb La revue nègre[1] de Joséphine Baker. Es va convertir en una de les actrius negres més conegudes a França. Actuà juntament amb moltes grans figures franceses com Simone Signoret, Yves Montand, Charles Vanel, Brigitte Bardot, Marlon Brando o Fernandel. El seu èxit com a actriu de cinema va ser l'any 1983 amb Rue Cases-Nègres, quan tenia ja 76 anys.

Biografia[modifica]

Encara que nascuda a Martinica, Mathilda Paruta passa la seva infantesa a Caracas a Veneçuela.

Arriba a París amb setze anys, desitjant ser ballarina. Coneix Étienne Légitimus, fill del diputat Hégésippe Jean Légitimus; esdevé la seva companya i tindran cinc nens.

Molt de temps coneguda sota el nom de Miss Darling, va escollir després Darling Légitimus com a nom d'artista. Balla a la Revista negra de Joséphine Baker i posa per al pintor Picasso i l'escultor Paul Belmondo (el pare de Jean-Paul Belmondo).

Durant els anys 1930, Darling és autora, compositora i intèrpret de cançons antillanees, de biguine i de masurca. Actua sovint envoltada de molts músics reputats de l'època, com Pe En Kin Sosso i la seva orquestra.

És presenta al cinema de 1933 a 1983; ha estat dirigida sobretot per Raymond Rouleau a Les Bruixes de Salem, amb Simone Signoret i Yves Montand, i per Henri-Georges Clouzot al Salari de la por, així com per Sacha Guitry, per Jean-Claude Brialy, per Bernardo Bertolucci, etc.

Als anys 1950,actua al teatre, en peces de Jean Genet (Els Negres) i d'Aimée Césaire.

Als anys 1960, participa en diverses produccions de la ORTF, com el telefilm de Jean-Christophe Averty, Les Verts Pâturages.

L'any 1983, amb 76 anys, obté la Copa Volpi a la millor actriu a la 40a Mostra de Venècia gràcies a la seva interpretació a Rue Cases-Nègres, realitzat per la cineasta de Martinica Euzhan Palcy.

Ha tractat al llarg de la seva vida un gran nombre d'il·lustres actors, entre els quals Arletty, Fernandel, Marlon Brando i Pierre Brasseur.

L'any 1998, rep la insígnia del cavaller de l'ordre nacional de la Legió d'Honor.[2]

Desapareix l'any 1999 sense haver tornat a actuar des de Rue Cases-Nègres malgrat les esperances que deixava presagiar el seu premi obtingut a Venècia. Les seves cendres han estat dipositades al columbarium del Cementiri del Père-Lachaise (casa 16411).[3]

En la cerimònia dels Premis César de l'any 2000, l'escriptora Calixthe Beyala[4] i l'actor antillà Luc Saint-Éloy,[5] representants del « col·lectiu Llibertat », han pujat a escena per reivindicar una més gran presència de les minories a les pantalles franceses, i han retut un homenatge públic a Darling Légitimus, que els organitzadors de la cerimònia havien omès de citar entre els actors desapareguts en el transcurs de l'any precedent.

Filmografia[modifica]

  • Les perles de la couronne (1937)
  • Casimir (1950)
  • Le salaire de la peur (1953)
  • Napoleon (1955)
  • Les sorcières de Salem (1957)
  • El bulevar del ron (1971)
  • L'últim tango a París (1972)
  • Rue cases-nègres (1983)

Referències[modifica]

  1. Slobin, Mark. Global Soundtracks: Worlds of Film Music (en anglès). Wesleyan University Press, 2008-09-29. ISBN 9780819568823. 
  2. JORF, número PREX9800918D, text=Décret du 8 avril 1998 portant promotion et nomination
  3. «LEGITIMUS Darling (1907-1999)» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-04-05. [Consulta: 4 abril 2018].
  4. «DELIRIUM Interview Calixte Beyala». Arxivat de l'original el 2007-03-26. [Consulta: 18 desembre 2017].
  5. «Afrocine - Le cinéma dans toutes ses couleurs». Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 18 desembre 2017].