Datàfon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Datàfon de targetes de crèdit.

Un datàfon o passatargetes és un dispositiu compacte que, instal·lat en un establiment comercial o botiga, permet cobrar als seus clients (per xarxa telefònica, o IP via GSM, GPRS, Wi-Fi, etc.) mitjançant targeta de crèdit o dèbit. Normalment el datàfon d'un comerç és proporcionat pel banc amb el qual treballa.

Els datàfons compten amb un teclat, una petita impressora, un lector de la banda magnètica de les targetes, 1 xip i un software per gestionar l'operativa de venda i el protocol de comunicacions. Habitualment utilitza el servei de transmissió de dades per via telefònica.

El programari que utilitzen els datàfons es diu nucli-EMV. EMV és un sistema de xifrat de dades que en els últims anys està sent implementat en els datàfons.

Terminal de targetes VeriFone

Operativa[modifica | modifica el codi]

El funcionament del datàfon es basa en l'ús de la línia telefònica a la qual es connecta un dispositiu especialitzat, que permet comunicar el establiment comercial amb els centres de dades de les entitats financeres. L'objectiu d'aquest servei és mecanitzar la funció de cobrament al comerç quan el pagament d'una venda es realitza a través de targetes de crèdit.

Quan va començar a popularitzar-se el pagament amb targeta, aquest sistema de pagament generava molts documents, tenia el risc d'usos indeguts, es podia sobrepassar el límit de crèdit establert i, a causa del procés, s'allargava el temps entre la venda i el càrrec / abonament en compte.

Així doncs, aprofitant els equips telefònics ja existents en el punt de venda s'acobla un terminal que:

  • Porta un sòcol per a un o diversos SAM
  • Treballa en temps real.
  • Es pot utilitzar amb una línia de telèfon convencional.
  • Serveix per a autorització, control i captura de transaccions gràcies a la consulta instánea amb els bancs de dades financeres ...
  • Pot anar integrat en un TPV o funcionar independentment.