Dau al Set
Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.
Els seus membres fundadors van ser el poeta Joan Brossa (que va crear el nom del grup i la mateixa revista), el filòsof Arnau Puig, i els pintors Joan Ponç (director de la revista), Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats (editor i impressor de la mateixa).[1] Al poc de crear-se el grup se'ls va unir Juan-Eduardo Cirlot.[2]
Adscrit en principi al moviment dadaista, va navegar pel surrealisme i l'existencialisme fins a convergir en un estil propi, autoexclòs de l'ambient de tenebra cultural dels primers anys del franquisme i alhora amb pretensions de dinamitzar la societat catalana. El propi nom del grup ja delata el seu caràcter rupturista.
La seva trajectòria fou irregular. La marxa de Tàpies a París (1950) i la de Ponç al Brasil (1953), i la presència incòmoda de Cirlot, situat ideològicament a les antípodes dels altres membres, provocaren que el grup aviat deixés d'existir com a tal. La revista, tanmateix, sobrevisqué fins al 1956 totalment en mans del seu editor Tharrats. Acollí encara algunes col·laboracions dels fundadors, però també d'artistes totalment aliens, com ara Antonio Saura o Manolo Millares i fins i tot de contraris al seu tarannà, com ara Salvador Dalí. A grans trets es pot afirmar que només els col·laboradors literaris restaren fidels a l'esperit inicial, mentre els artístics (amb l'excepció de Ponç) anaven derivant cap a l'informalisme.
A pesar d'aquesta efímera existència, Dau al Set és considerat el primer gran referent de la cultura de resistència de la postguerra espanyola.
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia
Quer, Jordi (coord.). Dau al Set, la segona avantguarda catalana. Barcelona: Fundació Lluís Carulla, 2011. ISBN 9788472269415.
