Daude de Prada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaude de Prada

Detall de BnF ms. 12473 fol. 96v Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rodés Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciótrobador, escriptor, compositor, poeta, canonge Modifica el valor a Wikidata
Activitat1214 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata –  1282 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
MovimentPoesia trobadoresca i música medieval Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d031a445-93fe-4675-9dc2-911ea23571ee Discogs: 2875961 Modifica el valor a Wikidata
BnF ms. 12473 fol. 96v; cançoner K
BnF ms. 854 fol. 111v; cançoner I

Daude de Prada (primera meitat del segle xiii[1]) fou un trobador occità medieval. Era eclesiàstic a Rodés (Roergue) i fou un personatge important en el moment de la Croada albigesa, ja que fou testimoni de les actes formalitzades entre el bisbe de Rodés, del que en fou vicari general i jutge subdelegat, i Simó de Montfort.

Fou un trobador amb expressió amorosa d'una simplicitat que no comprometen mai l'home i que parla dels amants com si fossin una categoria social, cançons al marge del trobar clus o lèu. Se'n conserven 19 poesies (entre elles, un planh per Uc Brunenc) i el tractat de falconeria Dels ausèls caçadors (3792 versos), així com una obra moral intitulada Honestatz es e cortesia, sobre les quatre virtuts cardinals i dedicada al bisbe Étienne de Lo Puèi, cosa que permet datar-lo de 1220-30.

Es conserva la música de 124,5[2] Belha m'es la votz autana en el cançoner W.

Referències[modifica]

  1. Més precisament, la seva producció se situa entre 1208 i 1243 (Larghi 2011)
  2. Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.

Bibliografia[modifica]

  • Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1545-1549 [estudi, i edició de la vida i d'una composició, amb traducció a l'espanyol]
  • Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
  • Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Daude de Prada és el número PC 65]
  • Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 345
  • Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 116-118 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
  • Larghi, Gerardo (2011): "Daude de Pradas trovatore, canonico e maestro (... 1191-1242 ...)", in Cultura Neolatina 71, p. 23-54.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]