Daurada grossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Daurada grossa
Daurada grossa amb plomatge d'estiu fotografiada a Northumberland (Anglaterra).
Daurada grossa amb plomatge d'estiu fotografiada a Northumberland (Anglaterra).
Il·lustració d'una daurada grossa (circa 1905).
Il·lustració d'una daurada grossa (circa 1905).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Charadriidae
Gènere: Pluvialis
Espècie: P. apricaria
Nom binomial
Pluvialis apricaria
(Linnaeus, 1758)
Pluvialis apricaria - MHNT
Segell emès per les Illes Fèroe l'any 2002 mostrant un pollet i ous d'aquest ocell.

La daurada grossa, fusell o fuell (Pluvialis apricaria) és un ocell de l'ordre dels caradriformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 28-30 cm de longitud total.
  • Té un plomatge molt vistós: la cara i les parts inferiors negres, mentre que les superiors són fosques amb una infinitat de petites taques daurades a l'estiu. A l'hivern el plomatge negre deixa pas a un de més blanc, també tacat de daurat, que es confon a la perfecció amb el cereal dels camps, on s'alimenta.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

No és nidificant als Països Catalans. La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d'herba.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja, principalment de nit, cucs, insectes, cargols, aranyes, molsa i algues que troba en camps conreats, en prats i en arrossars.[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a llocs humits.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Durant el bon temps viu al nord d'Euràsia però, en arribar l'estiu, emigra cap al sud d'aquest continent i també cap a l'Àfrica, on atenyen el capdavall del continent.

Als Països Catalans se'n pot veure en migració i a l'hivern, i sempre al litoral, on pot arribar a ser localment abundant (com ara l'Alt Empordà, el Delta de l'Ebre i el del Llobregat). El nombre dels que hivernen pot augmentar sensiblement si es produeixen onades de fred a Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 48-49. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]