David Copperfield (il·lusionista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Copperfield

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) David Seth Kotkin Modifica el valor a Wikidata
16 setembre 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Metuchen (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Fordham
Metuchen High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMàgia de carrer Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióil·lusionista, especialista de cinema, actor, hipnotitzador, escriptor, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaDavid Copperfield Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaClaudia Schiffer (1994–1999) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdavidcopperfield.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0004518 Allocine: 38094 Allmovie: p14895 TV.com: people/david-copperfield IBDB: 69340 TMDB.org: 189761
Twitter (X): D_Copperfield Musicbrainz: 824acc82-a56e-4c31-b1b2-f76a329e905f Discogs: 3232778 Modifica el valor a Wikidata

David Copperfield (Metuchen, 16 de setembre de 1956), nascut David Seth Kotkin, és un il·lusionista estatunidenc descrit per la revista Forbes com el mag amb més èxit comercial de la història.[1]

Els especials de televisió de Copperfield han estat nominats a 38 premis Emmy, guanyant-ne 21. Conegut principalment per la seva combinació de narració i il·lusió, la seva carrera de més de quaranta anys li ha valgut 11 Guinness World Records,[2] una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood,[3] i un títol de cavaller pel govern francès.[4] Ha estat nomenat Llegenda Vivent per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[5]

A partir del 2006, ha venut 33 milions d'entrades i ha recaptat més de 4.000 milions de dòlars, més que qualsevol altre artista en solitari de la història per un gran marge.[1][2][6][7] El 2015, Forbes va quantificar els seus ingressos en 63 milions de dòlars durant els 12 mesos anteriors i el va classificar com la 20a celebritat amb més guanys del món.[8]

Quan no actua, gestiona la seva cadena d'11 illes turístiques a les Bahames, que anomena Musha Cay, i les illes de la badia de Copperfield.[6][9]

Obres[modifica]

Desaparició de l'Estàtua de la Llibertat[modifica]

David Copperfield va realitzar un truc de màgia amb l'Estàtua de la Llibertat de Nova York l'any 1983 aconseguint així fer-la desaparèixer davant els espectadors. El truc de màgia va ser televisat i va ser anecdòtic durant anys, inclòs els anys després de la revelació del truc.[cal citació]

Per fer-ho, va col·locar el públic en un escenari que emmarcava l'estàtua entre dos pilars. Era de nit i l'estàtua era il·luminada per diversos focus de llum. En un radar es marcava la presència del monument. En apujar la cortina, amb un sistema d'enginyeria i amb coordinació, van girar la plataforma de l'escenari cap a la dreta, prou perquè l'estàtua quedés més enllà del pilar esquerre (es creu que anava molt a poc a poc perquè no es notés el moviment ni les vibracions). En abaixar les cortines altra vegada, les llums originals van apagar-se i es van encendre unes que imitaven la distribució de les primeres. En el radar ja no apareixia l'estàtua. En revelar-se el truc es va descobrir que el radar era només una animació per a donar veracitat.

Amb aquest truc David Copperfield va guanyar el rècord Guinness en l'objecte més gran desaparegut.

Muralla Xinesa[modifica]

En aquest truc tan conegut, David Copperfield travessa la immensa Gran muralla xinesa. Ell comença sobre una plataforma, disposat a travessar el mur de pedra de la Muralla Xinesa. La base de la plataforma, encara que sembla ser buida, en realitat té un espai ocult per diversos efectes òptics on el mag pot cabre a dins. Això és difícil de creure perquè està dissenyat de forma enganyosa, amb taules comunament utilitzades per prestidigitadors escènics. Aquest tipus d'objectes se'ls anomena de «base fina».

Per iniciar la funció, es despleguen uns panells translúcids que mostren una ombra i amaguen el que realment està passant. L'ombra és en realitat una projecció falsa que serveix com a primera distracció perquè el mag entri a la base. La superfície de la base sol tenir una trampa feta de dues peces superposades de elastà negra, per tal de fer un joc de llums. El mag pot passar fàcilment perdent-se en els punts cecs de la foscor i és que el gran avantatge de l'elastà és que es tanca automàticament.

En aquest punt, veiem la projecció de l'ombra de penetrar a la muralla, literalment allunyant la vista de l'espectador de la base i del mag. Tan bon punt l'ombra desapareix, baixen els panells i s'observa que el mag ha desaparegut. Posteriorment, la plataforma surt del pla principal de la càmera amb el mag dins. David Copperfield se'n retira tranquil·lament i passa a l'altra banda de la muralla per mitjans convencionals fora de la vista de la càmera i lluny de l'audiència.

El mag ara entra en una nova plataforma de les mateixes característiques a l'altra banda de la paret, situada precisament en el punt del qual se suposa que ha de sortir. Ara es fa servir una tècnica «nova» perquè sembli que està emergint del mur. Dos assistents sostenen una tela que simulen l'intent del mag per travessar la paret i es veuen dues mans intentant empènyer des de dins. Encara que en el seu moment l'efecte va ser força realista, si s'observa amb atenció, es pot percebre que les mans en realitat pertanyen als assistents. Novament, això ho fan per dirigir l'atenció del públic a aquest punt mentre el mag, amagat, espera el seu gran moment.

Finalment, s'aixequen els panells laterals i es projecta una altra ombra del mag emergint de la paret. Mentre això passa, David Copperfield té prou temps per a sortir de la base i, quan retiren ambdós costats, aparenta que màgicament ha aconseguit travessar la Gran Muralla.

Propietats[modifica]

Museu Internacional i de la Biblioteca de les Arts del Conjur[modifica]

Copperfield és propietari del Museu Internacional i de la Biblioteca de les Arts del Conjur, que acull la col·lecció més gran del món[10] de records, llibres i artefactes màgics històricament significatius. Iniciat l'any 1991 quan Copperfield va comprar la Mulholland Library of Conjuring and the Allied Arts, que contenia la col·lecció més gran del món de records de Houdini, el museu inclou aproximadament 80.000 objectes, inclosos el Gabinet de Tortura d'Aigua de Houdini i el tronc de la metamorfosi, el Buzz Saw d'Orson Welles, il·lusió i autòmats creats per Robert-Houdin. La compra de Copperfield a Mulholland el 1991, que va formar el nucli de la seva col·lecció, va generar crítiques d'alguns mags. Un va dir a un periodista: "David Copperfield comprar la biblioteca de Mulholland és com un imitador d'Elvis que acaba amb Graceland." El 1992, Copperfield va acceptar comprar la col·lecció de màgia privada més gran del món al doctor Robert Albo per afegir-la al museu. Alberga la col·lecció de "Houdiniana" més gran del món (la segona més gran és el Museu Houdini de Nova York).[1]

El museu no està obert al públic; les visites estan reservades per a "col·legues, companys mags i col·leccionistes seriosos".[10] Situat en un magatzem a la seu de Copperfield a Las Vegas, s'accedeix al museu per una porta secreta en el que l'actor Hugh Jackman va descriure com una "botiga sexual" i per Forbes com un "magatzem de roba interior per correu".[1] "No ha de ser secret, s'ha de respectar", va dir Copperfield. "Si un erudit o periodista necessita un tros d'història màgica, és allà".[11][12][13]

Musha Cay, les Bahames[modifica]

El 2006, Copperfield va comprar onze illes bahameses anomenades Musha Cay.[14] Rebatejades "Les illes de la badia de Copperfield",[14] les illes són un complex privat.[15] S'ha dit que entre els convidats hi ha Oprah Winfrey i John Travolta. El cofundador de Google Sergey Brin es va casar allí.[16] Copperfield ha dit que les illes poden contenir la Font de la Joventut, una afirmació que va fer que el 2006 rebés un premi a l'assoliment dubtós de la revista Esquire.[17]

Residència de Las Vegas[modifica]

Abans de la pandèmia de la COVID-19, Copperfield actuava diàriament, amb 15 espectacles programats cada setmana, al teatre David Copperfield del MGM Grand Las Vegas. Cada espectacle va durar 90 minuts.[18][19]

Reconeixements[modifica]

  • La Societat de Mags Americans el va nomenar "Mag del segle" i "Rei de la màgia".[20][21]
  • Copperfield ha estat nominat 38 vegades als premis Emmy, amb 21 victòries.[22]
  • Copperfield va rebre un premi Llegenda Viva de la Biblioteca del Congrés dels EUA.[5]
  • Copperfield és el primer mag viu a rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.[3]
  • Copperfield va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres, el primer atorgat a un mag.[23]
  • Va ser nomenat "Mag de l'Any" el 1979 i el 1986 per l'Acadèmia d'Arts Màgiques.[24]
  • Forbes el va nomenar com la 80a celebritat més poderosa, amb guanys de 30 milions de dòlars, el 2009.[25]
  • Va ser inclòs en el Ride of Fame de la ciutat de Nova York l'11 de setembre de 2015.[26]
  • El desembre de 2020, Copperfield es va convertir en el 23è membre del Saló de la Fama del Museu Nacional d'Història dels Jueus d'Amèrica, unint-se a Ruth Bader Ginsburg i Steven Spielberg.[27][28]
  • Copperfield té 11 rècords Guinness.[2][29]

Gires mundials[modifica]

  • La màgia de David Copperfield: Live on Stage (1983–1986)
  • La màgia de David Copperfield: noves il·lusions radicals (1987–1989)
  • David Copperfield: màgia per als anys noranta (1990–1994)
  • David Copperfield: Beyond Imagination (també conegut com The Best of David Copperfield) (1995–1996)
  • David Copperfield: Dreams and Nightmares (també conegut com The Magic is Back) (1996–1998)
  • David Copperfield: El viatge d'una vida (també conegut com U!) (1999–2000)
  • David Copperfield: dimensió desconeguda (també conegut com a Global Encounter) (2000–2001)
  • David Copperfield: Portal (2001–2002)
  • David Copperfield: An Intimate Evening Of Grand Illusion (també conegut com a World of Wonders) (2003-present)

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 "Houdini in the Desert". Forbes.com. May 8, 2006
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Guinness World Records 2006, p. 197 ISBN 1-904994-02-4
  3. ↑ 3,0 3,1 «Magic Web Channel hall of fame – David Copperfield». Magic Web Channel, 16-09-1956. [Consulta: 10 juny 2009].
  4. ↑ "Reappearing Act: Inside The Multimillion Dollar World Of Illusionist David Copperfield". Forbes.com. September 5, 2013
  5. ↑ 5,0 5,1 «Living Legends». Library of Congress. [Consulta: 13 abril 2008].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Baby it's certainly no illusion». New York Post, 14-08-2011 [Consulta: 14 agost 2011]. Arxivat 4 de febrer 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: 29 juliol 2022].
  7. ↑ «Forbes 400 Richest Americans: Ones to Watch – David Copperfield». Forbes, 2013.
  8. ↑ «The World's Highest-Paid Celebrities». Forbes, 15-11-2015.
  9. ↑ David, Richard. «David Copperfield's Caribbean Island». Departures, 06-05-2011. Arxivat de l'original el 14 maig 2011. [Consulta: 4 setembre 2011].
  10. ↑ 10,0 10,1 Braxton, Greg «Curator Copperfield». Los Angeles Times, 29-11-2002 [Consulta: 3 juny 2009].
  11. ↑ «Oprah's Next Chapter: Tour David Copperfield's Magic Museum». [Consulta: 1r octubre 2014].
  12. ↑ Witchel, Alex «A Maestro of the Magic Arts Returns to His Roots». The New York Times, 24-11-1996 [Consulta: 14 setembre 2009].
  13. ↑ «Tour David Copperfield's Magic Museum». Oprah. [Consulta: 12 maig 2014].
  14. ↑ 14,0 14,1 —Jennifer Hall (2009-03-01). «The Robb Reader: David Copperfield». Robb Report. Arxivat de l'original el 2010-02-10. 
  15. ↑ "Magic Isles: David Copperfield's latest trick is a resort encompassing 11 Bahamian islands, The Robb Report, p. 72 (Març 2009)
  16. ↑ Dann, Caron «Celebrity islands | Travel». News.com.au, 12-12-2007 [Consulta: 10 juny 2009]. Arxivat 9 de setembre 2012 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-09. [Consulta: 31 juliol 2022].
  17. ↑ Dubious Achievement Awards, 2006. Esquire 20 febrer 2007.
  18. ↑ «David Copperfield». MGM Grand Las Vegas. [Consulta: 11 febrer 2020].
  19. ↑ «Hall of Fame: David Copperfield». [Consulta: 11 febrer 2020].
  20. ↑ Day, Patrick Kevin. «David Copperfield Crowned First-Ever 'King of Magic'», 14-09-2011. [Consulta: 24 setembre 2021].
  21. ↑ Gaydos, Steven. «David Copperfield Has No Illusions About His New Film Prod'n Co. Red Safe», 25-09-2013. [Consulta: 24 setembre 2021].
  22. ↑ Schawbel, Dan. «David Copperfield: How He Became The World's Most Successful Magician». [Consulta: 24 setembre 2021].
  23. ↑ «Consider Nothing Impossible: David Copperfield's Illusions defy logic», 19-05-1998. [Consulta: 24 setembre 2021].
  24. ↑ «Hall of Fame».
  25. ↑ «#80 David Copperfield - The 2009 Celebrity 100». Forbes. 2009-06-03. 
  26. ↑ «David Copperfield Ride Of Fame Induction Ceremony». [Consulta: 15 setembre 2015].
  27. ↑ «Jewish museum to honor magicians Houdini, David Copperfield». AP News, 22-10-2020 [Consulta: 24 setembre 2021].
  28. ↑ Gershon, Livia. «How Harry Houdini and David Copperfield's Jewish Heritage Shaped Their Craft». [Consulta: 24 setembre 2021].
  29. ↑ «Guinness World Records – Record Application Search». [Consulta: 5 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Copperfield
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Copperfield_(il·lusionista)&oldid=33192618»