David Ferrer i Ern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
David Ferrer
David Ferrer i Ern
David Ferrer a l'Open d'Austràlia (2007)
Nom real David Ferrer i Ern
País País Valencià País Valencià
Residència València
Naixença 2 d'abril de 1982 (1982-04-02) (32 anys)
Xàbia, Marina Alta
Alçada 1,75 m
Pes 72 kg
Professional 2000
Joc Destre (revés a dues mans)
Diners guanyats US$ 6.939.574
Web oficial DavidFerrer.com
Individual
Rècord partits 549 - 271
Títols 21
Millor rànquing 3 (8 de juliol de 2013)
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (2011, 2013)
Roland Garros F (2013)
Wimbledon QF (2012)
US Open SF (2007, 2012)
Altres torneigs
Copa Masters F (2007)
Jocs Olímpics 3R (2012)
Dobles
Rècord partits 67 - 104
Títols 2
Millor rànquing 42 (24 d'octubre de 2005)
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2005)
Roland Garros 2R (2009)
Wimbledon 1R (2003-2006, 2009)
US Open 2R (2004, 2006)
Altres torneigs
Jocs Olímpics 4t (2012)

Perfil de David Ferrer a l'ATP
Darrera actualització: 31/01/2014

David Ferrer i Ern (Xàbia, 2 d'abril de 1982) és un tennista professional valencià. És un especialista en superfície de terra batuda malgrat que sempre ha estat a l'ombra de Rafael Nadal en aquesta superfície, però progressivament va millorar en les altre superfícies aconseguint títols també sobre pista dura i gespa. El 2006 aconseguí situar-se entre els 10 millors tennistes arribant fins a la tercera posició el juliol de 2013, i posteriorment es va consolidar en el Top 5 individual. Els amics i mitjans de comunicació l'anomenen "Ferru". Els seus millors resultats són haver disputat la final del Roland Garros 2013, el títol de Masters de París 2012 i a quarta posició en els Jocs Olímpics de Londres 2012 en categoria de dobles amb Feliciano López.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 1 (0−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 2013 Roland Garros Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 3−6, 2−6, 3−6

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Ferrer va començar a jugar a tennis a Gandia, però als quinze anys es va traslladar a Barcelona per entrenar-se dins la Federació Catalana de Tennis. Posteriorment també va treballar en l'acadèmia de Juan Carlos Ferrero de Villena i tornà a Dénia per entrenar sota les ordre de Javier Piles.

2000−2009[modifica | modifica el codi]

El 2000 va esdevenir professional però no va ser fins al 2001 que va guanyar el seu primer torneig challenger. L'any 2002, amb vint anys, va començar a veure els primers fruits del seu treball, quatre títols challenger més i el seu primer títol ATP a Bucarest. Totes les victòries que va aconseguir durant la temporada, excepte en una challenger, foren sobre terra batuda. El 2003 va debutar en els quatre Grand Slams però no va passar de segona ronda en cap. Tot i no guanyar cap torneig, va ser finalista a Sopot i va continuar dins el rànquing dels cent millors. En el 2004 tampoc va aconseguir cap títol però va seguir progressant en els torneigs més importants i va millorar lleugerament el seu rànquing. El 2005 va aconseguir resultats molt positius en els grans torneigs ATP, però no en els Grand Slams, i es va situar per primera vegada entre els quinze millors tennistes, catorzè a final d'any.

Ferrer al Roland Garros (2009)

El 2006 va començar de forma positiva entrant entre els deu millors de l'ATP, però només s'hi va mantenir cinc setmanes. També va formar part de l'equip espanyol de la Copa Davis en la derrota contra Bielorússia en primera ronda, aconseguint l'única victòria de l'equip.[1] Després de diversos bons resultats, finalment va tornar a guanyar un torneig ATP, en aquesta ocasió a Stuttgart. Aquest títol li va permetre mantenir-se en catorzena posició del rànquing per segon any consecutiu.

En el 2007 va donar un salt de qualitat aconseguint de retruc els seus millors resultats. De bon inici va guanyar el torneig d'Auckland, després va arribar a quarta ronda a Austràlia i a semifinals de Barcelona. Al juliol va vèncer a Båstad i al setembre va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam, semifinals al US Open eliminant a grans tennistes com el seu compatriota Rafael Nadal i perdent davant Novak Đoković. Juntament amb el títol a Tòquio, aquests resultats li van permetre col·locar-se entre els vuit millors del món, i dos mesos més tard va assolir la fita més important de la seva carrera fins al moment, classificant-se per la final de la Tennis Masters Cup perdent contra Roger Federer. Finalment va acabar l'any en cinquè lloc del rànquing.

Malgrat no aconseguir bons resultats a l'inici del 2008, va avançar fins a la quarta posició del rànquing al febrer. A l'abril va guanyar el primer títol de la temporada prop de casa seva, València. Després de ser finalista a Barcelona caient davant Rafael Nadal, va aconseguir el seu setè títol i únic sobre gespa, 's-Hertogenbosch. Amb aquesta victòria va esdevenir el segon espanyol en guanyar un torneig de gespa en tota l'Era Open després de Rafael Nadal. Malauradament no va aconseguir més bons resultats i va baixar fins a la dotzena posició. Paral·lelament també va col·laborar amb el seu país per aconseguir la Copa Davis participant en les tres darreres rondes amb dos victòries i una derrota. Durant el 2009 no va aconseguir cap títol però fa ser finalista a Dubai i a Barcelona en caure davant Novak Đoković i Rafael Nadal respectivament. Va participar novament en totes les eliminatòries de la Copa Davis excepte a quarts de final a causa d'una lesió. Va jugar un total de sis partits individuals, tots amb victòria, davant Sèrbia,[2] Israel[3] i la República Txeca.[4]

Consolidació al Top 5[modifica | modifica el codi]

2010[modifica | modifica el codi]

Ferrer jugant a Miami (2009)

L'any 2010 va començar de forma molt positiva fins que va arribar la terra batuda, on va encadenar dues finals consecutives contra Juan Carlos Ferrero, derrota a Buenos Aires i victòria a Acapulco. En l'Open d'Austràlia només havia arribat a segona ronda superat per Màrkos Bagdatís mentre que a Sud-àfrica va arribar a semifinals fins a caure davant Stéphane Robert. Posteriorment va vèncer en els dos partits individuals disputats en la primera ronda de la Copa Davis davant Suïssa, aconseguint així la seva vuitena victòria consecutiva en aquesta competició.[5] A Indian Wells fou derrotat en el primer partit per James Blake i a Miami va avançar fins a quarta ronda, on va perdre contra Nadal. Tornant a la terra batuda, a Montecarlo va avançar fins a les semifinals, on novament el va superar Nadal. En el Comte de Godó també va arribar a semifinals fins que caigué davant Fernando Verdasco. A Roma també va coincidir amb Verdasco a semifinals però en aquesta ocasió el pogué superar classificant-se així per la seva primera final de categoria Màsters. Malauradament no pogué fer el mateix contra Nadal en la final, autèntic dominador d'aquesta superfície. A Madrid avançà fins a les semifinals superant a Andy Murray (quart del rànquing mundial) a quarts de final, però Federer el va vèncer en tres sets. Va començar el Roland Garros com un dels candidats al títol però fou sorprès a tercera ronda per Jürgen Melzer. A Wimbledon va fer una bona actuació arribant a quarta ronda superat per Robin Söderling en cinc sets. En la Copa Davis va perdre el primer partit contra Gaël Monfils i França va superar clarament l'equip espanyol. A Bastad va arribar a semifinals però el va derrotar el tennista local Söderling. Amb aquestes victòries va allargar la seva ratxa de 31 victòries sobre terra batuda en una temporada. Al Canadà fou sorprès a primera ronda per David Nalbandian mentre que a Cincinnati va avançar fins a la tercera ronda on va caure davant Nikolai Davidenko. Al US Open no va passar de quarta ronda derrotat per Verdasco però igualment va escalar en el rànquing individual i va poder retornar al Top 10. A Kuala Lumpur va arribar a semifinals vençut per Andrei Gólubev, mentre que a Pequín va arribar a la final, però el va derrotar Đoković. A Xangai fou derrotat noovament per Söderling a tercera ronda però igualment avançà fins a la vuitena posició del rànquing. A València, el torneig en el qual juga com a casa, es plantà en la final després de superar a Söderling a semifinals. En la final va guanyar al seu compatriota Marcel Granollers i així el novè títol de la seva carrera. Amb aquest resultat va pujar a la setena posició del rànquing i es va classificar per l'ATP World Tour Finals. A París va perdre davant Melzer a tercera ronda. La seva participació en l'ATP World Tour Finals, el darrer torneig de l'any, fou força negativa en perdre els tres partits de la fase grups contra Federer, Söderling i Murray. Malgrat aconseguir només un títol, el seu registre de 60 victòries i 24 derrotes li va permetre retornar al Top 10 i escalar fins a la setena posició del rànquing mundial.

2011[modifica | modifica el codi]

Ferrer disputant el torneig d'exhibició Boodles Challenge (2011)

La temporada 2011 va començar de forma molt positiva participant en el torneig de Heineken i enduent-se el primer títol de l'any davant Nalbandian. Va arribar a l'Open d'Austràlia com a setè cap de sèrie i va millorar el seu rendiment accedint a les semifinals després de superar a un Nadal amb problemes físics. Allà fou derrotat per Murray però li va permetre escalar fins al sisè lloc del rànquing. Per sorpresa va perdre en primera ronda de Rotterdam però es va refer en el torneig d'Acapulco, on va reeditar el títol aconseguit l'any anterior derrotant a Nicolás Almagro en la final. A Indian Wells va perdre en el primer partit contra Ivo Karlovic mentre que a Miami va avançar fins quarts de final, on Mardy Fish el va superar. Llavors va iniciar els torneigs de terra batuda, en primer lloc a Montecarlo, on va millorar el seu resultat accedint a la segona final de Màsters de la seva carrera, però va caure davant Nadal. En el Comte de Godó va avançar a una nova final consecutiva però novament el va derrotar Nadal. A Madrid va avançar fins a trobar-se a Đoković en quarts de final, el qual encara no havia perdut cap partit des de l'inici d'any. Va renunciar a participar en el torneig de Roma a causa d'una petita lesió que no li va impedir jugar el Roland Garros. El seu nivell sobre terra batuda no es va veure reflectit en aquest Grand Slam, ja que només va poder arribar a quarta ronda derrotat per Monfils. Un mes després va disputar el torneig de Wimbledon, accedint novament a quarta ronda fins a caure davant Tsonga. Seguidament va disputar la ronda de quarts de final de la Copa Davis amb l'equip espanyol als Estats Units, on va aconseguir dues victòries individuals sobre pista dura. A Bastad va arribar a la final però novament el va vèncer Söderling. A l'estiu no va poder participar en el torneig de Toronto a causa d'una lesió al canell, però va tornar a jugar a Cincinnati, on malgrat caure a tercera ronda contra Gilles Simon, va aconseguir els punts necessaris per entrar al Top 5 del rànquing mundial. En el US Open va repetir el mateix resultat que l'any anterior amb una derrota a quarta ronda contra Andy Roddick. En les semifinals de Copa Davis contra França només va disputar un sol partit individual amb victòria. A Xangai va aconseguir classificar-se per una nova final Màsters però també va perdre, aquest cop contra Murray. Posteriorment va disputar l'ATP World Tour Finals, on va guanyar els dos primers partits contra Murray i Đoković, amb millor rànquing que ell, i ja classificat per semifinals va perdre contra Tomáš Berdych. A semifinals no pogué superar Federer, defensor del títol. Per tancar la temporada va disputar la final de la Copa Davis contra Argentina amb una victòria individual que li va permetre aconseguir el títol per tercera ocasió. Va acabar l'any amb un total de dos títols individuals més la Copa Davis, i una marca de 59 victòries i 19 derrotes.

2012[modifica | modifica el codi]

Ferrer disputant l'ATP World Tour Finals (2012)

Després de jugar un torneig d'exhibició a Abu Dhabi, va jugar el primer torneig a Auckland amb una victòria sobre Olivier Rochus en la final. En l'Open Austràlia va entrar com a cap de sèrie número 5 i va avançar fins als quarts de final, on va coincidir amb Đoković, número 1 del món, que el va derrotar. La gira sud-americana fou molt frúctifera amb els títols a Buenos Aires derrotant Almagro en la final i a Acapulco sobre Verdasco. Amb tres títols a la butxaca, va participar en el Masters de Miami arribant a quarts de final, on Đoković el va tornar a vèncer. Posteriorment va començar la campanya europea sobre terra batuda en primer lloc a Montecarlo, però fou sorprès en segona ronda per Thomaz Bellucci. En el Comte de Godó va realitzar una actuació més adequada al seu nivell arribant a una nova final d'aquest torneig, i novament Nadal el va derrotar. A Madrid, primer torneig disputat sobre terra batuda blava, Ferrer va avançar fins als quarts de final, on el va véncer Federer, guanyador final. A Roma va arribar a semifinals, on Nadal el va superar i es va adjudicar el títol posteriorment. En el Roland Garros, Ferrer va avançar sense masses complicacions fins als quarts de final. Allà va superar Murray arribant per primera vegada a les semifinals de París, però Nadal el va derrotar novament amb facilitat. Poc després es va imposar a Philipp Petzschner en la final de 's-Hertogenbosch en el quart títol de l'any i segons sobre gespa de la seva carrera. A Wimbledon va arribar a quarts de final per primera vegada, però Murray el va vèncer en quatre sets. El cinquè títol de la temporada va arribar a Bastad poc després superant a Almagro. En els Jocs Olímpics de Londres va participar en els quadres individual i dobles masculins. Malgrat celebrar-se a les instal·lacions de Wimbledon on un mes abans havia arribat a quarts de final i ser quart cap de sèrie, Kei Nishikori el va sorprendre a vuitens de final. Això no obstant, junt a Feliciano López fou una de les parelles sorpresa en dobles plantant-se a semifinals. Malauradament no va poder accedir a la final en ser derrotats per Michaël Llodra i Tsonga, i en la final de consolació tampoc van poder superar la parella formada per Julien Benneteau i Richard Gasquet. Al US Open va arribar a semifinals però va caure contra Đoković. Posteriorment va disputar les semifinals de la Copa Davis i va ajudar l'equip espanyol amb dues victòries individuals. Abans d'acabar la temporada va aconseguir nous èxits amb la victòria a València contra Aleksandr Dolgopòlov i la setmana següent va aconseguir el títol més important de la seva carrera amb el primer títol de categoria Màsters a París contra Jerzy Janowicz. El darrer torneig de l'any fou el ATP World Tour Finals, on malgrat guanyar dos partits contra Juan Martín del Potro i Janko Tipsarević i, només una derrota contra Federer, un triple empat a dues victòries el va perjudicar fins a la tercera posició del grup i no va avançar a semifinals. Aquesta fou la seva temporada més reeixida aconseguint set títols, el que més durant l'any 2012, i va guanyar el primer títol Màsters de la seva carrera, el registre final fou de 76 victòries per 15 derrotes que li van permetre continuar en la cinquena posició del rànquing mundial. Addicionalment va disputar la final de la Copa Davis com a màxim referent de l'equip espanyol i va complir les expectatives imposant-se en els dos partits individuals que va disputar, però això no va ser suficient per superar l'equip txec.[6]

2013: Primera final de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

La temporada 2013 va començar de forma excel·lent reeditant el títol a Auckland derrotant a Philipp Kohlschreiber. Llavors va arribar a semifinals de l'Open Austràlia però va caure davant Đoković. Aprofitant la llarga absència de Nadal per lesió, Ferrer el va superar en el rànquing individual esdevenint el millor tennista espanyol per primera vegada en la seva carrera. A continuació va guanyar el segon títol de l'any a Buenos Aires superant a Stanislas Wawrinka però va caure en la final d'Acapulco davant el retornat Nadal. Per sorpresa va caure en el primer partit del Masters d'Indian Wells en mans de Kevin Anderson. Es va refer arribant a la final de Miami però el va vèncer Murray malgrat disposar d'un punt de partit. No va disputar el Masters de Montecarlo i va perdre en el primer partit del Comte de Godó davant Dmitry Tursunov. La cinquena final de la temporada la va disputar a Oeiras però el va vèncer Wawrinka. En els Masters de Madrid i Roma va caure en quarts de final davant Nadal. Aquest partit es va repetir en la final del Roland Garros, la primera final de Grand Slam que va disputar Ferrer, i Nadal va demostrar novament el seu domini sobre terra batuda. A continuació va fracassar en la defensa del títol de 's-Hertogenbosch i va caure en primera ronda davant Xavier Malisse. A Wimbledon va caure novament en quarts de final davant Del Potro. La seva campanya estiuenca fou força negativa amb derrotes en segona ronda de Mont-real contra Alex Bogomolov, Jr. i en tercera a Cincinnati contra Tursunov. Al US Open va arribar a quarts de final i va ser derrotat per Gasquet en cinc sets. Posteriorment fou finalista a Estocolm ja que fou vençut per Grigor Dimitrov, que estrenava el seu palmarès. Novament fou finalista al torneig de casa seva i del qual era defensor del títol, València, però Mikhaïl Iujni el va superar. La tercera final consecutiva es va produir a París, on també defensava títol, però després de superar en semifinals a Nadal, número 1 del rànquing, va caure davant Đoković a la final. Aquesta fou la setena final consecutiva que perdia. Per tancar la temporada disputà l'ATP World Tour Finals com a tercer cap de sèrie, però va perdre els tres partits de la primera fase davant Nadal, Berdych i Wawrinka. Acabà l'any amb només dos títols però un total de nou finals disputades, entre les quals la seva primera final de Grand Slam, punts que li permeteren acabar en la tercera posició del rànquing individual, el millor resultat de la seva carrera.

Palmarès: 23 (21−2)[modifica | modifica el codi]

Individual: 44 (21−23)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−1)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (1−5)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (7−9)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (13−7)
Títols per superfície
Dura (8−8)
Gespa (2−0)
Terra batuda (11−15)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 21 de juliol de 2002 Flag of Croatia.svg Umag, Croàcia Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Carles Moyà 2−6, 3−6
Guanyador 1. 9 de setembre de 2002 Flag of Romania.svg Bucarest, Romania Terra batuda Flag of Argentina.svg José Acasuso 6−3, 6−2
Finalista 2. 4 d'agost de 2003 Flag of Poland.svg Sopot, Polònia Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Coria 5−7, 1−6
Finalista 3. 10 d'abril de 2005 Flag of the Valencian Community (2x3).svg València, País Valencià Terra batuda Flag of Russia.svg Ígor Andréiev 3−6, 7−5, 3−6
Guanyador 2. 17 de juliol de 2006 Flag of Germany.svg Stuttgart, Alemanya Terra batuda Flag of Argentina.svg José Acasuso 6−4, 3−6, 6−7(3), 7−5, 6−4
Guanyador 3. 13 de gener de 2007 Flag of New Zealand.svg Auckland, Nova Zelanda Dura Flag of Catalonia.svg Tommy Robredo 6−4, 6−2
Guanyador 4. 15 de juliol de 2007 Flag of Sweden.svg Bastad, Suècia Terra batuda Flag of Spain.svg Nicolás Almagro 6−1, 6−2
Guanyador 5. 7 d'octubre de 2007 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of France.svg Richard Gasquet 6−1, 6−2
Finalista 4. 18 de novembre de 2007 Flag of the People's Republic of China.svg Tennis Masters Cup, Xangai, Xina Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 2−6, 3−6, 2−6
Guanyador 6. 20 d'abril de 2008 Flag of the Valencian Community (2x3).svg València Terra batuda Flag of Spain.svg Nicolás Almagro 4−6, 6−2, 7−6(2)
Finalista 5. 4 de maig de 2008 Flag of Catalonia.svg Barcelona, Catalunya Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 1−6, 6−4, 1−6
Guanyador 7. 21 de juny de 2008 Flag of the Netherlands.svg 's-Hertogenbosch, Països Baixos Gespa Flag of France.svg Marc Gicquel 6−4, 6−2
Finalista 6. 28 de febrer de 2009 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 5−7, 3−6
Finalista 7. 26 d'abril de 2009 Flag of Catalonia.svg Barcelona (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 5−6
Finalista 8. 21 de febrer de 2010 Flag of Argentina.svg Buenos Aires, Argentina Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Juan Carlos Ferrero 7−5, 4−6, 3−6
Guanyador 8. 27 de febrer de 2010 Flag of Mexico.svg Acapulco, Mèxic Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Juan Carlos Ferrero 6−3, 3−6, 6−1
Finalista 9. 2 de maig de 2010 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 5−7, 2−6
Finalista 10. 10 d'octubre de 2010 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 2−6, 4−6
Guanyador 9. 7 de novembre de 2010 Flag of the Valencian Community (2x3).svg València (2) Dura (i) Flag of Catalonia.svg Marcel Granollers 7−5, 6−3
Guanyador 10. 15 de gener de 2011 Flag of New Zealand.svg Auckland (2) Dura Flag of Argentina.svg David Nalbandian 6−3, 6−2
Guanyador 11. 26 de febrer de 2011 Flag of Mexico.svg Acapulco (2) Terra batuda Flag of Spain.svg Nicolás Almagro 7−6(4), 6−7(2), 6−2
Finalista 11. 17 d'abril de 2011 Flag of Monaco.svg Montecarlo, Mònaco Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 4−6, 5−7
Finalista 12. 24 d'abril de 2011 Flag of Catalonia.svg Barcelona (3) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 2−6, 4−6
Finalista 13. 17 de juliol de 2011 Flag of Sweden.svg Bastad Terra batuda Flag of Sweden.svg Robin Söderling 2−6, 2−6
Finalista 14. 16 d'octubre de 2011 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai, Xina Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 5−7, 4−6
Guanyador 12. 14 de gener de 2012 Flag of New Zealand.svg Auckland (3) Dura Flag of Belgium.svg Olivier Rochus 6−3, 6−4
Guanyador 13. 26 de febrer de 2012 Flag of Argentina.svg Buenos Aires Terra batuda Flag of Spain.svg Nicolás Almagro 4−6, 6−3, 6−2
Guanyador 14. 3 de març de 2012 Flag of Mexico.svg Acapulco (3) Terra batuda Flag of Spain.svg Fernando Verdasco 6−1, 6−2
Finalista 15. 29 d'abril de 2012 Flag of Catalonia.svg Barcelona (4) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−7(1), 5−7
Guanyador 7. 23 de juny de 2012 Flag of the Netherlands.svg 's-Hertogenbosch (2) Gespa Flag of Germany.svg Philipp Petzschner 6−3, 6−4
Guanyador 16. 15 de juliol de 2012 Flag of Sweden.svg Bastad (2) Terra batuda Flag of Spain.svg Nicolás Almagro 6−2, 6−2
Guanyador 17. 28 d'octubre de 2012 Flag of the Valencian Community (2x3).svg València (3) Dura (i) Flag of Ukraine.svg Aleksandr Dolgopòlov 6−1, 3−6, 6−4
Guanyador 18. 4 de novembre de 2012 Flag of France.svg París, França Dura (i) Flag of Poland.svg Jerzy Janowicz 6−4, 6−3
Guanyador 19. 12 de gener de 2013 Flag of New Zealand.svg Auckland (4) Dura Flag of Germany.svg Philipp Kohlschreiber 7−6(5), 6−1
Guanyador 20. 24 de febrer de 2013 Flag of Argentina.svg Buenos Aires (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 6−4, 3−6, 6−1
Finalista 16. 2 de març de 2013 Flag of Mexico.svg Acapulco Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 0−6, 2−6
Finalista 17. 31 de març de 2013 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−2, 4−6, 6−7(1)
Finalista 18. 5 de maig de 2013 Flag of Portugal.svg Oeiras, Portugal Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 1−6, 4−6
Finalista 19. 9 de juny de 2013 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 3−6, 2−6, 3−6
Finalista 20. 20 d'octubre de 2013 Flag of Sweden.svg Estocolm, Suècia Dura (i) Flag of Bulgaria.svg Grigor Dimitrov 6−2, 3−6, 4−6
Finalista 21. 27 d'octubre de 2013 Flag of the Valencian Community (2x3).svg València (2) Dura (i) Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni 3−6, 5−7
Finalista 22. 3 de novembre de 2013 Flag of France.svg París Dura (i) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 5−7, 5−7
Guanyador 21. 16 de febrer de 2014 Flag of Argentina.svg Buenos Aires (3) Terra batuda Flag of Italy.svg Fabio Fognini 6−4, 6−3
Finalista 23. 20 de juliol de 2014 Flag of Germany.svg Hamburg, Alemanya Terra batuda Flag of Argentina.svg Leonardo Mayer 6−7(3), 6−1, 7−6(4)

Dobles: 3 (2−1)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (1−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (1−0)
Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (2−1)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 31 de gener de 2003 Flag of Mexico.svg Acapulco, Mèxic Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Fernando Vicente Flag of the Bahamas.svg Mark Knowles
Flag of Canada.svg Daniel Nestor
3–6, 3–6
Guanyador 1. 31 de gener de 2005 Flag of Chile.svg Viña del Mar, Xile Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Santiago Ventura Flag of Argentina.svg Gastón Etlis
Flag of Argentina.svg Martín Rodríguez
6–3, 6–4
Guanyador 2. 21 de febrer de 2005 Flag of Mexico.svg Acapulco Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Santiago Ventura Flag of the Czech Republic.svg Jiri Vanek
Flag of the Czech Republic.svg Tomas Zib
4–6, 6–1, 6–4

Equips: 4 (3−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 21−23 de novembre de 2008 Copa Davis, Mar del Plata, Argentina Dura (i) Flag of Spain.svg Marcel Granollers
Flag of Spain.svg Feliciano López
Flag of Spain.svg Fernando Verdasco
Flag of Argentina.svg José Acasuso
Flag of Argentina.svg Agustín Calleri
Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro
Flag of Argentina.svg David Nalbandian
3−1
Guanyador 2. 4−6 de desembre de 2009 Copa Davis, Barcelona, Espanya (2) Terra batuda (i) Flag of Spain.svg Rafael Nadal
Flag of Spain.svg Feliciano López
Flag of Spain.svg Fernando Verdasco
Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych
Flag of the Czech Republic.svg Lukas Dlouhy
Flag of the Czech Republic.svg Jan Hajek
Flag of the Czech Republic.svg Radek Štěpánek
5−0
Guanyador 3. 2−4 de desembre de 2011 Copa Davis, Sevilla, Espanya (3) Terra batuda (i) Flag of Spain.svg Feliciano López
Flag of Spain.svg Rafael Nadal
Flag of Spain.svg Fernando Verdasco
Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro
Flag of Argentina.svg Juan Mónaco
Flag of Argentina.svg David Nalbandian
Flag of Argentina.svg Eduardo Schwank
3−1
Finalista 1. 16−18 de novembre de 2012 Copa Davis, Praga, República Txeca Dura (i) Flag of Spain.svg Nicolás Almagro
Flag of Spain.svg Marcel Granollers
Flag of Spain.svg Marc López
Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych
Flag of the Czech Republic.svg Ivo Minar
Flag of the Czech Republic.svg Lukas Rosol
Flag of the Czech Republic.svg Radek Štěpánek
2−3

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Títols V – D
Grand Slams
Open d'Austràlia A 1R 2R 1R 4R 4R QF 3R 2R SF QF SF QF 0 / 12 32 – 12
Roland Garros Q 2R 2R QF 3R 3R QF 3R 3R 4R SF F QF 0 / 12 36 – 12
Wimbledon A 2R 2R 1R 4R 2R 3R 3R 4R 4R QF QF 2R 0 / 12 25 – 12
US Open A 1R 1R 3R 3R SF 3R 2R 4R 4R SF QF 0 / 11 27 – 11
Victòries–Derrotes 0−0 2−4 3−4 6−4 10−4 11−4 12−4 7−4 9−4 14−4 18−4 19−4 9−3 0 / 47 121 − 47
Altres
Jocs Olímpics NC A No celebrat 1R No celebrat 3R NC 0 / 2 2 – 2
ATP World Tour Finals A A A A A F A A RR SF RR RR 0 / 5 8 – 10
ATP Masters Series / ATP Masters 1000
Indian Wells A 1R 1R 3R 2R QF 3R 4R 2R 2R 3R 2R A 0 / 11 9 – 11
Miami A 1R 1R SF SF 4R 2R 4R 4R QF QF F 4R 0 / 12 27 – 12
Montecarlo A 1R A QF QF QF QF 3R SF F 2R A SF 0 / 10 24 – 10
Hamburg A 1R QF 1R QF QF 3R Madrid (terra batuda) 0 / 12 25 – 12
Madrid (terra batuda) Masters d'Hamburg 2R SF QF QF QF SF
Roma A 2R 3R SF 1R 1R 2R 1R F A SF QF QF 0 / 11 19 – 11
Toronto/Mont-real A A 2R 2R 1R 2R 3R 2R 1R A A 2R 0 / 8 5 – 8
Cincinnati A A 1R 2R QF QF 2R 3R 3R 3R 2R 3R 0 / 10 13 – 10
Madrid (dura) Q 2R 1R QF 2R 2R 2R Xangai 0 / 10 11 – 10
Xangai Madrid (dura) 2R 3R F A 3R
París A A 1R QF 2R QF 2R A 3R QF G F 1 / 8 16 – 8
Victòries–Derrotes 0−0 2−6 6−8 20−9 13−9 17−9 5−9 11−8 20−9 16−7 14−6 13−8 1 / 88 137 – 88
Estadístiques
Torneigs disputats 7 27 31 29 26 26 24 24 23 20 22 23 6 287
Finals 2 1 0 1 1 4 3 2 5 6 8 9 1 43
Títols 1 0 0 0 1 3 2 0 2 2 7 2 1 21
Victòries–Derrotes 10−6 20−27 29−31 43−29 41−26 61−23 44−23 45−23 60−24 59−19 76−15 62−24 560 – 273
Rànquing a final d'any 59 71 49 14 14 5 12 17 7 5 5 3
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Copa Davis 2006 - Bielorússia vs. Espanya» (en anglès). Copa Davis. [Consulta: 12/03/2010].
  2. «Copa Davis 2009 - Espanya vs. Sèrbia» (en anglès). Copa Davis. [Consulta: 12/03/2010].
  3. «Copa Davis 2009 - Espanya vs. Israel» (en anglès). Copa Davis. [Consulta: 12/03/2010].
  4. «Copa Davis 2009 - Espanya vs. República Txeca» (en anglès). Copa Davis. [Consulta: 12/03/2010].
  5. «Copa Davis 2010 - Espanya vs. Suïssa» (en anglès). Copa Davis. [Consulta: 15/03/2010].
  6. «Copa Davis 2012 - República Txeca vs. Espanya» (en anglès). Copa Davis. [Consulta: 16/12/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Ferrer i Ern