David Fincher

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:11, 5 oct 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaDavid Fincher
Biografia
NaixementDavid Leo Fincher
28 d'agost de 1962 (1962-08-28) (61 anys)
Denver, Colorado (EUA)
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
FormacióAshland High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de televisió, productor delegat, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1983 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDonya Fiorentino (1990-1995)
PareJack Fincher Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000399 Allocine: 15709 Rottentomatoes: celebrity/david_fincher Allmovie: p89783 TCM: 89783 TV.com: people/david-fincher AFI: 186664 TMDB.org: 7467
Musicbrainz: a40f3e8e-5543-46a6-ae90-57282cd73f8a Discogs: 1571033 Allmusic: mn0001881188 Modifica el valor a Wikidata

David Fincher (Denver, Colorado, 28 d'agost de 1962) és un director de cinema estatunidenc, nominat a l'Oscar.[1]

Biografia

Fincher va començar la seva carrera com a animador per a Industrial Light and Magic entre 1980 i 1984 aproximadament, temps en el qual va treballar en pel·lícules tan conegudes com El retorn del Jedi o Indiana Jones i el temple maleït.

El 1986 va fundar la productora Propaganda Films, i va dirigir vídeos d'alt pressupost per a artistes com Madonna, George Michael, Aerosmith i els Rolling Stones. Com un gran nombre de directors de videoclips, incloent-hi Julien Temple, Russel Mulcahy, Michel Gondry o Spike Jonze, s'ha traslladat al cinema reeixidament amb l'estrena d'Alien 3, que figura com una de les cintes amb més alt pressupost per a un director debutant. Encara que va comptar amb una crítica i recaptació baixa, li va servir d'empenta per a perfilar la seva carrera en cintes de caràcter existencialista com Se7en, The Game, Fight Club (basada en una novel·la de Chuck Palahniuk) i L'habitació del pànic, films que li han valgut diverses crítiques, però que van cimentar la seva reputació d'explorador del costat fosc de la nostra societat i de les misèries humanes. El seu cinema té una gran tensió psicològica, paranoia, malsons recurrents i dimonis interiors de la psicologia humana. És un perfecte coneixedor de les pors més ocultes del ser humà i en el seu cinema aquestes pors estan presents en la majoria dels fotogrames. Part de la seva influència visual la hi deu al videoclip.

Filmografia

Videografia

Guardons

Premis

Nominacions

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Fincher