David I d'Escòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant David d'Escòcia
rei dels escots
Nom secular Dabíd mac Maíl Choluim
Naixement ca. 1083
Defunció 24 de maig de 1153
Carlisle (Cúmbria)
Enterrament Dunfermline Abbey (Fife, Escòcia) (restes desaparegudes)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Comunió anglicana
Festivitat 11 de gener
Fets destacables Rei d'Escòcia (1124), fill de santa Margarida d'Anglaterra
Iconografia Com a rei
Patronatge Escòcia
David I i Malcolm IV, dibuixats a l'abadia de Kelso

David I d'Escòcia (gaèlic escocès Daibhidh I mac [Mhaoil] Chaluim, 1083 - 24 de maig de 1153) fou rei d'Escòcia, fill de Malcolm III i germà d'Edgard i Alexandre I. Havia governat sobre el Regne de Strathclyde i havia posat sota la seva jurisdicció tot el territori entre el Tees i el Ribble el 1139. Es va casar amb Matilde, filla de Waltheof i hereva de Northampton i Huntingdon. Va acabar la reforma judicial del seu germà, de manera que la tinença en virtud de carta de privilegi substituïa l'antiga senyoria dels caps de família o tribu, de manera que els set mormaer esdevenen counts. Alhora, va cridar més nobles normands per tal que s'establissin als Lowlands i Moray, com els Bailleul o Balliol, Barclay, Bruce, Oliphant, Fraser, Melville, Somerville, Lindsay, Moreville i Fitzalan, que seran anomenats Campbell (de "campo bello") i obtindran el comtat d'Argyll. Al mateix temps, el normand Gualter Fitzflaad rebrà el títol de gran intendent del regne o The High Steward, que esdevindrà el seu cognom, Stuard.

Tots aquests nobles rebran títols i terres a canvi de suport feudal. També s'hi instal·laran alguns flamencs (com els Murray) i anglesos, que se supserposaran als nobles d'origen noruec o gaèlic, com els MacLeod i MacLauchlan. Per la seva banda, l'església també rebrà grans concessions, foren fundades nombroses abadies cistercenques, nous bisbats i s'introduí una organització totalment normanda. Però continuava la divisió forta entre l'Alban gaèlic, el Lothian anglitzat i Strathclyde i Galloway celtitzat, cosa que provocaria enfrontaments entre els nobles highlanders gaèlics, rampinyaires, i els anglòfons lowlanders.

Per altra banda, es barrejaren els senyors normands que absorbiren l'esperit clans, amb caps dels clans patriarcals celtes i amb els reietons escandinaus de les illes. El 1138 va invadir Anglaterra, però fou derrotat a Standard. Tanmateix, el 1139 va rebre aquests territoris en feu per al seu fill Enric de Huntingdon i Northampton. Se'l considera com al veritable fundador del regne d'Escòcia, ja que també adoptà la senyera nacional amb el lleó vermell.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David I d'Escòcia


Precedit per:
Alexandre I
Reis d'Escòcia
11241153
Succeït per:
Malcolm IV