David Stern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
David Stern

David Joel Stern, nascut el 22 de setembre del 1942 a Nova York, és un advocat nord americà d'origen jueu i Comissionat de l'NBA des del 1984. David Stern va créixer a Teanec, Nova Jersey i es va graduar al principal institut de la localitat. Stern es va llicenciar en dret a la universitat Rutgers i a la universitat de Columbia. El desembre de 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]

A l'NBA[modifica | modifica el codi]

David Stern va començar a treballar a un bufet d'advocats que representava l'NBA després de finalitzar la seva carrera a Columbia el 1966, començant una experiència que li ha portat unit quaranta anys al destí de la lliga. El 1978, Stern es va convertir en el Conseller General de l'NBA i al 1980 va ser nomenat Vicepresident Executiu. L'1 de febrer del 1984, Stern es va convertir en el quart Comisionat de l'NBA. Aquell mateix any va ser l'any en que es van escollir al Draft quatre figures que es convertirien en superestrelles de la lliga: Michael Jordan, Hakeem Olajuwon, Charles Barkley i John Stockton

L'arribada de Jordan va ser l'etapa que va marcar més el mandat de Stern, aportant a la lliga una nova dimensió. Jordan i les altres dues gran llegendes del bàsquet dels 80 Larry Bird i Magic Johnson aportaren al joc noves empentes i una major popularitat. Fins al 2006, Stern ha pogut veure a l'NBA créixer fins a les 30 franquícies, l'expensió al Canadà, partits televisats fora dels Estats Units i partits en altres països.

L'NBA té en l'actualitat 11 oficines en ciutats exteriors dels Estats Units, és televisada a 212 països i 42 llengües i controla la WNBA i l'NBA Development League sota el comandament del propi Stern.

David Stern ha fet que tots els estats dels Estats Units amb franquicies NBA i la província canadenca d'Ontàrio no tinguin casinos ni loteries relacionades amb les apostes sobre l'NBA. Desitja simplement un joc que sigui "net i divertit".

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Stern ha sigut objecte de burles i crítiques per part dels especialistes que demanen la imposició d'unes regles i sancions més estrictes i amb el que ha aconseguit que l'NBA sigui una "llar d'infants". El propietari dels Dallas Mavericks, Mark Cuban s'ha burlat constantment de les infraccions que Stern ha considerat "menors". Després de l'infame incident al partit disputat entre els Indiana Pacers i els Detroit Pistons el 19 de novembre del 2004, Stern va imposar una de les sancions més dures de tota la història de l'esport professional americà. De totes maneres, en defensa de Stern, els jugadors que van rebre les sancions més fortes van ser aquells integrants dels Indiana Pacers que van arribar a enfrontar-se amb membres del públic. Ron Artest (suspàs la resta de la temporada, playoffs inclosos) i Stephen Jackson (suspès 30 partits) van saltar tots dos a barallar-se contra alguns aficionats. Jermaine O’Neal (suspès durant 25 partits encara que posteriorment reduïts a 15 després d'una apel·lació) va colpejar a un aficionat que havia saltat a la pista, però mai va accedir a les tribunes. Al contrari, Ben Wallace (Detroit Pistons) va lluitar únicament amb altres jugadors dintre de la pista.

Stern també va ser criticat al 2005 per negocia un conveni laboral que no aportava cap canvi d'importància al sistema de la lliga. La sensació de "suavitat" davant el límit salarial imposat als equips és evident i ineficaç per mantenir una igualtat entre els equips i una excessiva inflació als salaris dels jugadors. Stern havia comentat que volia assegurar i evitar una vaga de jugadors, tal com va succeir a la temporada 1998-99 o en la National Hockey League a la 2004-05, que va aconseguir un límit salarial més estricte.

Recentment, Stern ha imposat un codi del vestir per als jugadors de l'NBA que ha sigut rebut per totes les parts amb cert recel.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]