D. W. Griffith

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: David Wark Griffith)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
D. W. Griffith
D. W. Griffith el 1916
D. W. Griffith el 1916
Nom de naixement: David Wark Griffith
Naixement: 22 de gener de 1875
La Grange, Kentucky
Defunció: 21 de juliol de 1948 (als 73 anys)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1924 Isn't Life Wonderful
1921 Orphans of the Storm
1920 Way Down East
1919 Broken Blossoms or The Yellow Man and the Girl
1919 A Romance of Happy Valley
1916 Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
1915 El naixement d'una nació
1914 Judith of Bethulia
1914 The Avenging Conscience: or 'Thou Shalt Not Kill'
1912 The Girl and Her Trust
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity o Imdb[1])
Fitxa sobre D. W. Griffith a IMDb

David Wark Griffith, conegut artísticament com a D. W. Griffith (La Grange, Kentucky, 22 de gener de 1875Hollywood, Califòrnia, 21 de juliol de 1948) fou un director de cinema estatunidenc. Fou un dels creadors de la tècnica cinematogràfica, innovador de la narrativa fílmica i creador del llenguatge cinematogràfic.

Cinema d'artesania[modifica | modifica el codi]

The Adventures of Dollie (1908)

El cinema començà com una conceptualització artesanal sobre la naturalesa del retrat artístic i com un estudi científic del moviment. Cap dels dos enfocaments presagiava el potencial del mitjà, que faria història.

Des de molt aviat, es tractà de treure el màxim profit de la tècnica cinematogràfica per plasmar millor la realitat, el que donà lloc al desenvolupament d'un llenguatge cinematogràfic que permetés relacionar entre si els plans individuals (contraplans), a més de tècniques més estilistes. Els primers cineastes hagueren d'inventar un mètode per contar histories. El públic, que va haver d'aprendre a interpretar aquestes històries, impulsà amb la seva assistència a les sales de cinema la màquina comercial que ho feia tot possible. Els films necessitaven un paladí, i D. W. Griffith anava a desenvolupar aquest paper.

Fill d'un heroi confederat de la guerra de Secessió, Griffith havia nascut lluny dels centres culturals de Nova York i Los Angeles. Va créixer al Sud, on rebé una visió del món molt conservadora i cristiana. Picat pel cuquet de l'espectacle, el 1897 es proposà ser actor i escriptor de teatre, però en tenir un èxit molt limitat, començà a actuar en pel·lícules realitzades per Edwin S. Porter en l'Edison Company.

Poc entusiasmat amb les curtes actuacions que permetien els films d'un rotlle, Griffith es passà a la direcció a l'American Mutuscope & Biograph Co., on realitzà cents de curts entre 1908 i 1915. Durant aquesta etapa d'extraordinària producció i experimentació, Griffith començà a guanyar seguretat amb la sintaxi bàsica del cinema, el que li va permetre transformar llur llenguatge cinematogràfic i crear una sèrie de curt metratges populars que encara sobreviuen avui dia. Tres joies d'aquest període són, The telephone (1909), A Corner in Wheat (1909) i The Moskeeters of Pig Alley (1912), ajudaren a divulgar l'ús del flashbacks i contraplans per expressar accions simultànies en obres on herois i roïns estaven clarament definits.

El 1910, Griffith descobrí un poblet de Califòrnia on rodaria nombroses pel·lícules per a Biograph, entre elles En la vella Califòrnia (1910). Allà el temps era favorable per el rodatge de pel·lícules i havia espai per estendre l'emergent industria cinematogràfica. El poble s'anomenava Hollywood.

Un llegat dicotòmic[modifica | modifica el codi]

Després, Griffith dirigí The Birth a Nation (1915), una epopeia tècnicament magistral de la guerra de Secessió i la reconstrucció, sobretot els problemes d'una família blanca del Sud que ha de suportar la tragèdia de la derrota i d'una pau imposada abans de ressorgir mercès al Ku Klux Klan. L'any següent s'estrenà Intolerance (1916), que posà a prova llur tècnica narrativa cinematogràfica i la capacitat del públic per seguir-la.

Malgrat que, el prestigi de Griffith es basa en aquestes dues pel·lícules, realitzà posteriorment altres obres destacables, com The Mother and the Law (1919), Way Down East (1920), The Sorrows of Satàn (1926) i Abraham Lincoln (1930). Entretant, ajudà a fundar United Artists amb Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford. A pesar que quasi tota la seva carrera és anterior al cinema modern, rebé un Oscar honorari el 1936 i fou nomenat membre honorari vitalici de la nova Directors Guild of America (Associació de Directors dels Estats Units).

Griffith es retirà del cinema a principis dels anys trenta i morí el 1948.

Unió d'Artistes[modifica | modifica el codi]

El 1919, D. W. Griffith fundà United Artists (UA), junt en Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford. La companyia tractà de fer front a l'arribada del so però pràcticament havia deixat d'existir com a productora o distribuidora a finals dels quaranta.

  • 1919. Fundació de UA per Griffith, Chaplin, Fairbanks i Pickford
  • 1924. Joseph Schenck és anomenat president: Dimiteix deu anys després
  • 1933. És substituït per Al Lichtman, que dimiteix pocs mesos després
  • 1951. Arthur Krim i Robert Benjamin dirigeixen UA
  • 1951-1952. Dos grans èxits de UA: La reina d'Àfrica i Moulin Rouge
  • 1955. Mary Pickford deixa UA
  • 1967. Es ven el control de UA a Transamerica Corporation
  • 1973. UA es fa càrrec de les vendes i distribució de films de MGM
  • 1975. UA compra el 50% de Danjaq LLC, empresa que controla les pel·lícules de James Bond, es manté com a soci a l'ombra
  • 1990. MGA/UA és adquirida pel promotor Giancarlo Parretti, però roman hipotecada
  • 2006. Tom Cruise i Paula Wagner resuciten UA

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1908: The Guerrilla
  • 1909: A Corner in Wheat
  • 1909: The Telephone
  • 1910: The Impalement
  • 1910: The Fugitive
  • 1911: A Woman Scorned
  • 1912: The Musketeers of Pig_Alley
  • 1912: The Girl and her Trust
  • 1913: The Perfidy of Mary
  • 1913: The Wanderer
  • 1914: The Battle of the sexes
  • 1914: Judith of Bethulia
  • 1915: El naixement d'una nació
  • 1916: Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
  • 1919: The Mother and the Law
  • 1919: Broken blossoms (denominada en català "Lliris trencats")
  • 1920: Way Down East
  • 1921: Orphans of the Storm
  • 1924: America
  • 1926: The Sorrows of Satan
  • 1928: The Battle of the sexes
  • 1929: Lady of the pavements
  • 1930: Abraham Lincoln
  • 1931: The Struggle

Referències[modifica | modifica el codi]

  • 501 Directores de Cine, pàgs. 16 a 18 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: D. W. Griffith Modifica l'enllaç a Wikidata