David de marbre (Donatello)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDavid de marbre

Modifica el valor a Wikidata
Tipusestàtua Modifica el valor a Wikidata
CreadorDonatello Modifica el valor a Wikidata
Creació1408 ↔ 1409
1408 (Gregorià)
Materialmarbre Modifica el valor a Wikidata
Mida191 (alçària) × 57,5 (amplada) × 42 (longitud) cm
Col·leccióMuseu Nacional del Bargello (Florència) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariinv Sc. 2 Modifica el valor a Wikidata

El David de marbre de Donatello és una escultura de l'etapa de joventut d'aquest gran artista. Data de 1408-1409, és de marbre blanc i mesura 191 d'altura, amb una base de 57,5 x 32 cm. Es conserva al Museu Nazionale del Bargello a Florència, a la mateixa sala que el famós David de bronze, l'obra de plena maduresa de l'artista.

Història[modifica]

El treball és un dels primers atribuïbles amb certesa a Donatello, que en aquest moment, tenia poc més de trenta anys, sovint va treballar per a l'Òpera del Duomo de Florència. L'encàrrec era per a la galeria del cor, una estructura octogonal al voltant de l'altar central que ara ja no existeix, va ser desmantellat al segle xix.

A qualsevol cas, el David ja no es trobava a la Catedral des del 1416, quan va ser comprada per la Signoria, per traslladar-ho al Palazzo Vecchio. Important és el significat polític que s'atribueix a David, com un símbol de caràcter indomable i llibertari de la República de Florència, que, com és lògic, també va encarregar a començaments del segle xvi, el famós David de Miquel Àngel. Té una inscripció al peu de l'escultura:

«PRO PATRIA FORTITER DIMICANTIBUS ETIAM ADVERSUS TERRIBILISSIMOS HOSTES DII PRAESTANT AUXILIUM»
«Els déus donen suport a la pàtria amb audàcia contra els combatents enemics més temibles»[1]

Descripció[modifica]

Detall del cap de Goliat

David està representat el moment de la victòria i immediatament després de la derrota del gegant Goliat, el cap del qual es troba als seus peus, amb la pedra encara enmig del front.

Els braços són desproporcionadament llargs, però ja s'han incorporat elements del repertori clàssic, com algun detall anatòmic realista: les mans, el tors, el seu cap coronat d'amarant (símbol profà). L'expressió del rostre és una mica inexpressiva, però el posat i l'actitud sembla expressar l'orgull de la seva consciència divina. El desplaçament del pes sobre la cama dreta amb el tors torçat cap al costat oposat, indica la intenció per crear un més gran dinamisme amb el clàssic contrapposto.

Referències[modifica]

  1. Wirtz, Rolf (1998) p.10

Bibliografia[modifica]