Dawla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dawla (també transcrit Daula) és una paraula àrab que es pot traduir per "dinastia" i que en sentit general designa un període d'un regne o d'un sobirà. Derivaria de l'acadià "dalu" que vol dir "error involuntari" i el siríac dal "moure", però que en àrab volia dir més aviat "alternar".

Al-Dawla es va afegir al noms dels títols de molts sobirans. El primer que el va portar fou el wazir abbàssida al-Kasim ibn Ubayd Allah ibn Wahb que va rebre el títol de Wali al-Dawla (Amic de la Dinastia), a l'entorn de l'any 900. El seu fill va portar poc anys després el títol d'Amid al-Dawla (Suport de la Dinastia). L'abril del 942 els hamdànides Hasan i Ali van rebre els títols de Nasir al-Dawla (Defensor de la Dinastia) i de Sayf al-Dawla (Espasa de la Dinastia). Els buwàyhides van portar quasi tots títols amb "al-Dawla" com Muizz al-Dawla (Reforç de la Dinastia), Imad al-Dawla (Suport de la Dinastia) i Rukn al-Dawla (Pilar de la Dinastia). Després ho van portar els gaznèvides i els Ilek khans i alguns reis de les taifes de la península Ibèrica. Els fatimites el van donar a alguns alts funcionaris. Després del segle X el títol es va presentar més rarament i va desaparèixer finalment al segle XI excepte alguns casos aïllats, i a l'Índia i sobretot a Pèrsia on va subsistir per alguns ministres fins a l'abolició dels títols el 1935.