De sobte, l'últim estiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Suddenly, Last Summer
De sobte, l'últim estiu
Estiusobte.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Joseph L. Mankiewicz

Producció: Sam Spiegel

Guió: Gore Vidal
Tennessee Williams (obra)

Música: Malcolm Arnold
Buxton Orr

Fotografia: Jack Hildyard

Muntatge: William Hornbeck
Thomas Stanford

Vestuari: Jean Louis
TNorman Hartnell

Protagonistes: Elizabeth Taylor
Katharine Hepburn
Montgomery Clift

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1959
Gènere: Drama
Duració: 114 min

Companyies
Productora: Horizon Pictures, Columbia Pictures
Distribució: Columbia Pictures
Pressupost: 2,5 milions de dòlars

Pàgina sobre “Suddenly, Last Summer a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars

De sobte, l'últim estiu (original: Suddenly, Last Summer) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph L. Mankiewicz, estrenada el 1959, adaptada de Suddenly, Last Summer, l'obra de teatre homònima de Tennessee Williams. Ha estat doblada al català[1]

Argument [2][modifica | modifica el codi]

El doctor Cukrowicz és un jove neuro-cirurgià: treballa en un sinistre asil públic d'aliénés sense fons; es fa conèixer experimentant la lobotomia.

Violeta Venable, riquíssima vídua, el fa anar a la seva finca exòtica de Nova Orleans. El seu fill Sebastian ha mort a Europa l'estiu precedent. La seva cosina Catherine, que ha presenciat la seva mort, de sobte s'ha tornat boja. Violeta Venable pensa que una lobotomia (operació delicada) podria ajudar-la a recuperar la raó. Deixa entendre a Cukrowicz que, si opera Catherine, farà una donació important al seu hospital.

Desconfiant de les motivations de Mrs. Venable - molt lacònica pel que fa a les circumstàncies exactes de la mort de Sebastian -, el metge examina Catherine, internada fins aleshores en un establiment privat, portat per religioses. La troba sana de cap, llevat de quan evoca les circumstàncies de la mort de Sebastian. Llavors és víctima d'al·lucinacions histèriques, de caràcter obscè. La transfereix al seu asil. A poc a poc, surten a la llum indicis de la veritat. Sebastian, poeta, homosexual, s'ha servit durant anys de la seva mare com a «esquer», per atreure gent jove. L'últim estiu, ja massa vella, l'ha reemplaçada per Catherine, amb qui ha marxat de vacances.

El doctor prova llavors una experiència destinada a fer remuntar a la superfície les circumstàncies de la mort de Sebastian. Organitza aquesta escena decisiva a la casa de la Sra. Venable, i en la seva presència. Sota l'efecte d'un sérum de la veritat, el deliri de Catherine esdevé un relat coherent i la veritat esclata amb tot el seu horror: en les últimes vacances, a Espanya, Sebastian ha estar envoltat i perseguit per una banda de joves mendicants, en les ruïnes d'un «temple pagà». La revelació d'aquest record reprimit torna la raó a Catherine, però causa tal xoc a la Sra. Venable que bascula en un món imaginari.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Els bebés tortugues i els depredadors[modifica | modifica el codi]

Aquesta pel·lícula mostra dues cèlebres actrius: Katharine Hepburn, la vella, la depredadora, i Elizabeth Taylor, la jove, la víctima.

Poques actrius haurien pogut encarnar Violeta Venable amb el nivell de Katharine Hepburn. Mostrarà el seu talent quan evoca –a la visita del metge - l'espectacle que el seu fill li hi havia descrit: les joves tortugues acabades de néixer, que corren cap al mar, mentre són devorades vives pels ocells depredadors. Darrere d'aquesta evocació, hi ha l'homosexualitat de Sebastian, simbòlicament suggerida. Aquest se serveix dels seus diners i de la seva mare (i més tard de la seva cosina) per seduir joves homes pobres. Sebastian, vestit de blanc, evoluciona en un món on la seva notorietat el fa pensar que té el dret de «consumir» al seu gust joves, que aquest ordre del poderós sobre el dèbil justifica els seus actes. La seva mare, Violeta Venable, a través del relat de les tortugues, adopta aquest punt de vista.

Violeta està malalta per la seva obstinació inconscient de no veure el seu fill com és. Es refugia en un món floral (un éden de puresa on la memòria del seu fill, idealitzat, representa una mena de divinitat regnant sobre aquest «món») i s'obstina a voler fer «cuidar» Catherine, la seva neboda, encarnada per Elizabeth Taylor que ha vist Sebastian com estava. Violeta oculta la desviació del seu fill (i la seva) i es convenç que és la seva neboda, pertorbada, que té al·lucinacions i que és malalta. Violeta rebutja creure els actes del seu fill, ella refusa acceptar la seva mort, i refusa veure la seva homosexualitat i a assumir el seu desig incestuós. Violeta refusa igualment envellir, Sebastian se servia d'ella per atreure joves, però aviat, la joguina de Sebastian ha envellit i no fa més efecte. Des d'aleshores, Catherine prendrà el lloc de Violeta com «esquer». Violeta Venable pren llavors consciència que el seu fill no la desitja (indirectement) més, i Catherine esdevé, per consegüent, la rival (a eliminar).

Davant de Katharine Hepburn, Elizabeth Taylor juga el paper de la jove, bonica i innocent víctima. Aparentment "boja", sembla condemnada a una lobotomia que el «happy end» de la pel·lícula evitarà.

Sobre aquest tema complex i terriblement audaç, Joseph L. Mankiewicz, com era el seu costum, dirigeix una pel·lícula psicoanalítica molt intel·ligent. Sembra aquí i allà indicis, com peces de puzzle, que s'ensamblen al final. El simbol dominant és el del depredador, els joves devorats, i la platja. Al final de la pel·lícula, els que mataran Sebastian el segueixen fora de la platja (com les joves tortugues); però si les tortugues fugen cap al mar, Sebastian va des de la platja cap al cim d'un turó. I, com les joves tortugues, Sebastian acaba devorat però per gent jove. Última évocació simbòlica al depredador, el balneari espanyol on Sebastian mor es diu pertinentment «Cabeza de Lobo» (literalment «cap de llop»).

Hi ha també una inversion simbòlica de les situacions: el depredador al començament de la pel·lícula és devorat al final; Violeta, «sana de ment» al començament de la pel·lícula esdevé boja al final, mentre que Catherine fa el camí contrari.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: De sobte, l'últim estiu Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema