De viris illustribus catalanis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del notari i arxiver reial barceloní del segle XV Pere Miquel Carbonell, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

El seu nom complet[1] és: De uiris illustribus Catalanis suae tempestatis libellus.

Context[modifica | modifica el codi]

La referida obra s'insereix en la tradició d'obres de caràcter biogràfic iniciades en temps clàssics, les Vides paral·leles de Plutarc per exemple. La llista d'obres sobre homes il·lustres, sota el nom de viris illustribus o similar és extensa, i fou represa pels humanistes.

Així es pot destacar Suetoni, De viris illustribus; Aureli Victor, De viris illustribus; Sant Jeroni, De viris illustribus; Isidor de Sevilla, De viris illustribus; Gennadi de Marsella, De viris illustribus; Charles François Lhomond, De viris illustribus; Petrarca, De viris illustribus; Guillermo da Pastrengo, De viris illustribus et de Originibus; Bartolomeo Facio, De viris illustribus; Eneas Sivio Piccolomini, De viris illustribus i Benedetto Accolti, Dialogus de praestantia virorum sui aevi. De fet Carbonell s'inspira directament en l'obra de Fazio. En aquest sentit, cal remarcar que, en el manuscrit 69 de l'Arxiu Capitular de Girona, Carbonell hi copia tant la seva obra com el De viris illustribus de Fazio, que n'és el model.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Els quinze viris illustribus (barons il·lustres) que biografia Carbonell són, tots ells, del segle XV. D'acord amb l'àmbit humanista en què es desenvolupa Carbonell, la tria queda centrada en aquells prohoms que escriuen en llatí o, si és el cas, en llatí i també en català. Tanmateix, queden fora de la selecció escriptors que, en aquella època, ja tenien un renom i reconeixement, però que es desenvolupaven bàsicament en català, com Joan Roís de Corella o Ausiàs March. La tria tampoc és homogènia, ja que al costat de grans humanistes com Jeroni Pau o Joan Margarit, hi apareix algun biografiat que no consta que hagués escrit res.[2] Amb tot, el valor de l'obra de Carbonell és incalculable i inestimable per la informació que aporta de la seva època, de la literatura, de la introducció dels clàssics i, en definitiva, de la influència de l'humanisme italià a les terres de parla catalana.

Personatges biografiats[modifica | modifica el codi]

Els viris illustribus catalanis continguts a l'opuscle són:

Manuscrit[modifica | modifica el codi]

El manuscrit del De viris illustribus catalanis és a l'Arxiu Capitular de Girona, manuscrit nº 69,[3] folis 62-67.

Còpies i edicions[modifica | modifica el codi]

  • L'opuscle de Carbonell fou copiat per Francisco de Villanueva, el padre Villanueva, i el manuscrit de tal còpia es troba a la Biblioteca de la Real Historia de Madrid, manuscrit 9-4560.
  • El 1865 Manuel de Bofarull i de Sartorio el publicà en els seus Opúsculos inéditos del cronista catalán Pedro Miguel Carbonell de la "Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón"", vol XXVIII.
  • El 1988, Mariàngela Vilallonga publicà l'opuscle, amb una introducció, aparat crític i traducció al català, en la seva obra Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell.

A més, se n'han fet altres publicacions fragmentàries.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Respectant l'alfabet llatí que no distingeix entre "u" i "v"
  2. Mariàngela Vilallonga, Dos opuscles..., pàg. 37.
  3. María Antonia Adroher Ben, ‘'Estudios sobre el manuscrito ...: "Su signatura es la siguiente: «Carbonell - Arm. I - Est. III - N.° 22-69». En la cubierta exterior de la encuadernación hay una etiqueta moderna, con el número 930, que responderà sin duda a una signatura anterior a la actual. Està bien conservado, sus cubiertas son de pergamino y està «relligat com un manual de notari»." Sus folios son de papel excepto el primero que es de pergamino y sin numerar. En el lomo se lee: «Petri Michaelis Carbonelli Adversària -1492»".


Referències[modifica | modifica el codi]