Dead Clade Walking

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'expressió Dead Clade Walking (en anglès, "Clade Mort que Camina") es refereix al fet que alguns clades (grups) d'organismes que sobreviuen a una extinció en massa o bé s'extingeixen uns quants milions d'anys després d'aquesta extinció o bé no aconsegueixen recuperar-se en termes de quantitat i de diversitat.

L'expressió fou encunyada per David Jablonski el 2002 com a referència a la pel·lícula Dead Man Walking,[1] el títol de la qual està basada en una expressió típica de l'argot de presó dels Estats Units que es refereix a l'última caminada d'un presoner condemnat vers la cambra d'execució.

Jablonski descobrí que el ritme d'extinció dels invertebrats marins era significativament més alt en l'estatge següent a una extinció en massa que en els estatges precedents (un estatge faunístic és una subdivisió d'una època geològica, que sol durar entre dos i deu milions d'anys). La seva anàlisi es concentrà en els mol·luscs marins, car representen el grup més abundant de fòssils i per tant tenen una menor probabilitat d'induir errors de mostratge. Jablonski suggerí que dues explicacions possibles mereixien un estudi més detallat:

  • Els medis físics de la postextinció diferien dels medis preextinció en maneres que resultaven desavantatjoses pels dead clades walking.
  • Els ecosistemes que apareixien després de la recuperació d'una extinció en massa podrien haver estat menys favorables pels dead clades walking.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Jablonski, D. (2002) Survival without recovery after mass extinctions. PNAS 99, 8139-8144