Decàpode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Decàpodes
"Decapoda" per Ernst Haeckel (Formes d'art de la natura, 1904)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Crustacea
Classe: Malacostraca
Superordre: Eucarida
Ordre: Decapoda
Latreille, 1802
Subordres

Dendrobranchiata
Pleocyemata

Els decàpodes (Decapoda) són un ordre de crustacis malacostracis, que comprèn nombroses famílies amb exemplars coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, com els crancs (Brachyura), llagostes (Palinuridae), llamàntols (Nephropidae), etc. Molts decàpodes són carronyers.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Com el seu nom ho indica, tots els decàpodes tenen deu (deca) potes locomotores (poda) o pleopodis. Dels vuit parells d'apèndixs toràcics característics dels crustacis les potes són els últims cinc apèndixs. Els tres primers parells d'apèndixs frontals, els maxil·lípedes, són la transformació de tres parells de pereiopodis, i funcionen com unes mandíbules.

En molts decàpodes, el primer dels cinc parell de potes està transformat en un parell de pinces. La pinça s'anomena quelae, i per això aquests apèndixs s'anomenen quelípedes. Altres apèndixs es troben a l'abdomen, on cada segment és capaç de transportar un parell de pleopodis, i els últims anomenats uropodis, formen part de la cua junt amb el darrer segment de l'abdomen, el tèlson.

Classificació[modifica | modifica el codi]

La classificació en l'ordre Decapoda (Latreille, 1802) depèn de l'estructura de les brànquies i de les potes, i de la manera en la qual les seves larves es desenvolupen, donant lloc a dos subordres:

  1. Dendrobranchiata, Bate, 1888
  2. Pleocyemata, Burkenroad, 1963

La següent classificació en superfamílies segueix la proposta de Martin i Davis,[1] amb alguns canvis d'acord a recents estudis morfològics i mol·leculars.[2][3]

Llagostí blanc, Litopenaeus vannamei
Gambeta netejadora, Periclimenes yucatanicus
Llagosta vermella, Panulirus interruptus
Cranc blau, Callinectes sapidus

Dendrobranchiata[modifica | modifica el codi]

Es subdivideix en 2 superfamílies:

Pleocyemata[modifica | modifica el codi]

És un subordre molt extens que se subdivideix en 7 infraordres:[4][5]

  1. Anomura MacLeay, 1838
  2. Astacidea Latreille, 1802
  3. Brachyura Latreille, 1802
  4. Caridea Dana, 1852
  5. Palinura Latreille, 1802
  6. Stenopodidea Claus, 1872
  7. Thalassinidea Latreille, 1831

La llista de la NCBI (National Center for Biotechnology Information) [6] afegeix un infraordre més, Glypheoidea, amb una única família, Glypheidae.

L'infraordre Achelata ha estat proposat per Scholtz & Richter (1995)[7] però no té el reconeixement de molt especialistes.

Anomura[modifica | modifica el codi]

Comprèn 4 superfamílies:

Astacidea[modifica | modifica el codi]

Comprèn 5 superfamílies:

Brachyura[modifica | modifica el codi]

Es subdivideix en dues seccions:

  • Secció Dromiacea de Haan, 1833. Consta de 3 superfamílies:
  • Secció Eubrachyura de Saint Laurent, 1980. Consta de 21 superfamílies:

Caridea[modifica | modifica el codi]

Inclou 15 superfamílies:

Palinura[modifica | modifica el codi]

Comprèn 2 superfamílies:

Stenopodidea[modifica | modifica el codi]

Thalassinidea[modifica | modifica el codi]

Comprèn 3 superfamílies:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decàpode Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Joel W. Martin and George E. Davis. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County, 2001. 
  2. Dixon, C. J.; Frederick Schram; F. R. Schram; S. T. Ahyong. «A new hypothesis of decapod phylogeny». Crustaceana, 76, 8, 2004, pàg. 935–975.
  3. Porter, M. L.; M. Pérez-Losada; K. A. Crandall. «Model-based multi-locus estimation of decapod phylogeny and divergence times». Molecular Phylogenetics and Evolution, 37, 2005, pàg. 355–369.
  4. ITIS: Pleocyemata
  5. Animal Diversity Web: Pleocyemata
  6. NCBI: Pleocyemata
  7. Scholtz, G., S. Richter (1995): Phylogenetic systematics of the reptantian Decapoda (Crustacea, Malacostraca). Zool. J. Linn. Soc., 113: 289-328.