Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya
| Tipus | enunciat performatiu  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | procés independentista català | ||
| Data | 9 novembre 2015 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Causa | eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 | ||
La declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya és una declaració aprovada pel ple del Parlament de Catalunya el 9 de novembre de 2015. Va ser proposada pels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent,[1] i finalment aprovada per 72 vots a favor, 63 en contra i cap abstenció.[2]
Text de la declaració[modifica]
El text aprovat pel Parlament de Catalunya diu el següent:
| « |
El Parlament de Catalunya:
|
» |
A l'Annex adjunt de la resolució s'agrupa les Mesures que haurà d'aplicar el futur govern destinades a blindar drets fonamentals afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol en 9 àmbits: pobresa energètica, habitatge, sanitat, educació, garantia de les llibertats públiques, administracions locals, refugiats, dret a l'avortament, finançament d'un pla de xoc social i gestió del deute.
Reaccions dels partits polítics[modifica]
Junts pel Sí[modifica]
Des de Junts pel Sí es va deixar clara la seva voluntat que la vigent legislatura no fos una legislatura autonòmica, així com van fer èmfasi en el fet que no farien cas de les impugnacions polítiques i judicials de les institucions del Regne d'Espanya; posant com a aval el mandat democràtic rebut de les urnes en les darreres eleccions. Les mateixes fonts de la coalició van justificar la declaració com un acte d'obediència al poble de Catalunya i d'apoderament de la societat catalana; també van deixar clar que el procés no tenia aturador ni era reversible.[3][4]
Partit dels Socialistes de Catalunya[modifica]
El Partit dels Socialistes de Catalunya va expressar la seva opinió a través d'un comunicat on es titllava la declaració de «l'error polític més greu des de la recuperació de les institucions del nostre autogovern».[4]
Catalunya Sí que es Pot[modifica]
Els diputats de Catalunya Sí que es Pot van comparèixer a la cambra un cop la mesa del Parlament ja havia admès a tràmit la resolució de Junts pel Sí i la CUP-CC amb el vot contrari de CSQP. El representant de CSQP, Joan Coscubiela va acusar l'acord de voler amagar la corrupció, «tapar les vergonyes d'Artur Mas» i van demanar la convocatòria urgent d'un referèndum.[4]
Partit Popular[modifica]
Els diputats del Partit Popular de Catalunya van dir que la proposta vulnerava tot el marc legal català, espanyol i europeu, i que aquest acord entre JxSí i la CUP-CC no quedaria impune judicialment ni política. Xavier García Albiol va dir també que el Govern Espanyol preparava una resposta proporcional al desafiament democràtic de la resolució.[4]
Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent[modifica]
Els diputats de la CUP-CC van comparèixer per definir l'acord com la voluntat de les dues formacions (CUP-CC i JxSí) a comprometre's en tot el que faci avançar per assolir la independència. També van remarcar la voluntat de la CUP-CC que Catalunya Sí que es Pot signés l'acord, ja que segons els diputats de la CUP-CC aquests comparteixen amb ells la voluntat d'impulsar un procés constituent no subordinat als ritmes de les institucions del Regne d'Espanya.
Paralització temporal de la tramitació de la declaració[modifica]
Un dia després de l'entrada al registre de la proposta de declaració, Ciutadans i el PSC van reclamar una reconsideració i un informe jurídic sobre la moció; això va obligar a la mesa del parlament a prorrogar la tramitació d'urgència del text. La mesa del parlament va aprovar el mateix dia no dur a terme cap estudi legal. Per a seguir el camí fins al ple del parlament,[5] la declaració va haver d'esperar a la constitució de la Junta de Portaveus. La Junta de Portaveus no es va poder constituir fins al dia XX a conseqüència del que alguns mitjans classificaven de «jugada burocràtica» i d'«argúcia reglamentària» del PP, al no haver-se constituït com a grup parlamentari.[6] Per la seva part, Catalunya Sí que es Pot va presentar una petició per exigir un pla d'emergència social i de defensa d'un referèndum.[6]
Junta de portaveus i reunió de la mesa del dimarts 3 de novembre[modifica]
La presidenta del parlament Carme Forcadell va convocar una junta de portaveus per al dia 3 de novembre per a donar resposta a la reconsideració presentada uns dies abans pel PSC, PP i Ciutadans.[7][8] Segons Carme Forcadell:
| « | Avui s'acabava el termini per a donar compliment a la reconsideració [sobre la tramitació de la declaració] i per això es va convocar aquesta junta de portaveus. Immediatament després d'haver escoltat els partits, hem fet reunió de la mesa i hem decidit que no s'admetia la reconsideració i que continuarien els tràmits normals. | » |
El PP, PSC i Ciutadans van queixar-se que s'hagués convocat la junta de portaveus sense que tots els grups parlamentaris estiguessin constituïts (faltava el PP) i van decidir presentar un recurs al Tribunal Constitucional d'Espanya; arran d'aquesta decisió, Carme Forcadell va dir que la junta de portaveus va ser convocada el 2006 i el 2010 sense que tots els grups parlamentaris estiguessin constituïts, i que els grups que ara es queixaven, aleshores no van dir res.[7] Per altra banda, Marta Rovira, membre d'ERC i portaveu de JxSí va posar de manifest la contradicció del PP, que actuava com si fos un grup parlamentari, tot presentant peticions d'empara amb el segell del grup parlamentari, i que Enric Millo membre del PP assistís a les reunions de la mesa com a representant del grup del PP.[7]
Un cop reunida la junta de portaveus i la mesa del parlament, es va decidir desestimar les reconsideracions de PP, PSC i Ciutadans i es va obrir un període d'alegacions al text. La presidenta del parlament Carme Forcadell va anunciar que el ple per a votar la declaració es realitzaria el dilluns 9 de novembre, tot coincidint amb el primer aniversari del 9N.[9]
La declaració al Tribunal Constitucional d'Espanya[modifica]
Recurs d'empara[modifica]
El 4 de novembre de 2015, el Ciutadans, PSC i el PP van presentar diferents recursos d'empara al Tribunal Constitucional d'Espanya contra la junta de portaveus i contra l'admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP-CC. Els representants dels partits que presentaven els recursos, Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier García Albiol van presentar-se a la seu del Tribunal Constitucional per a efectuar el recurs. Cada partit ha presentat un recurs per separat, mentre PP i Ciutadans demanaren la suspensió cautelar del ple, el PSC es va desmarcar d'aquest punt.[10][11] El 5 de novembre al matí el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos d'empara de PP i Ciutadans i va desestimar el recurs d'empara del PSC.[12] El mateix dia 5 a la tarda el tribunal, per unanimitat, va rebutjar la suspensió del ple tal com demanaven PP i Ciutadans.[13]
Ple del parlament i aprovació de la declaració[modifica]
El dilluns 9 de novembre de 2015, el Parlament de Catalunya aprova per majoria absoluta la declaració d'inici del procés d'independència, amb els vots a favor de Junts pel Sí i la CUP-CC i els vots en contra de la resta de formacions.[2] Un diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan Giner, va denunciar que es va veure obligat a votar en contra de la declaració, ja que va rebre amenaces d'expulsar-lo del grup parlamentari per part del president i secretari d'aquest grup i també pressions per part de la direcció estatal de Podemos.[14]
Referències[modifica]
- ↑ «La mesa del parlament admet a tràmit la proposta de resolució de JxSí i CUP d'inici del procés independentista». Vilaweb.
- ↑ 2,0 2,1 «El parlament comença la desconnexió d'Espanya». Vilaweb.
- ↑ «Junts pel Sí: ‘La declaració és un acte d'obediència al poble de Catalunya’». Vilaweb.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Les reaccions polítiques a la declaració conjunta de Junts pel Sí i la CUP, Racó Català
- ↑ «Ciutadans y el PSC paralizan la tramitación de urgencia de la moción de JxSí y la CUP». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2015-10-29. [Consulta: 28 octubre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 L'unionisme recorre a argúcies reglamentàries per ajornar la declaració d'inici del procés, Vilaweb
- ↑ 7,0 7,1 7,2 La declaració independentista tira endavant i es votarà segurament dilluns, Vilaweb
- ↑ Forcadell desoye a la oposición y da vía libre a la resolución rupturista, La Vanguardia
- ↑ Forcadell confirma que el ple de la secessió serà la setmana vinent, El País Catalunya
- ↑ Los partidos constitucionalistas intentan parar in extremis «el mayor desafío en democracia», ABC
- ↑ C’s, PSC i PP formalitzen el recurs d'empara per impedir el debat de la declaració independentista,Vilaweb
- ↑ El TC admet a tràmit el recurs d'empara presentat per C’s i PP, Vilaweb
- ↑ El TC permite por unanimidad que el Parlament debata la moción independentista, La Vanguardia
- ↑ Un diputat de Catalunya Sí que es Pot denuncia que el volien expulsar si no s'oposava a la declaració independentista, Vilaweb
Enllaços externs[modifica]
- «Resolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015» (pdf). Parlament de Catalunya, 09-11-2015.
