Declaració d'independència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una declaració d'independència és la proclamació formal, per part d'alguna entitat (grups o persones) que s'atribueix la sobirania, de la independència d'un territori que forma part d'un Estat que els partidaris de la independència consideren aliè. En la majoria dels casos les declaracions d'independència es fan sense consentiment de l'Estat a què pertany el territori independitzat, i per tant sovint s'anomenen declaració unilateral d'independència, sobretot per part dels que qüestionen la legitimitat o validesa de la declaració.

En alguns casos, la independència no s'assoleix amb una declaració d'independència sinó per un acord bilateral. Moltes de les antigues colònies de l'imperi Britànic han atès així la independència, per mitjà de la negociació. Per altra banda, hi ha casos en què certs territoris assoleixen la independència de facto, però no declaren la independència, com ara Taiwan.

Jurisprudència - Dictamen del Tribunal Internacional de Justícia[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Internacional de Justícia aprovà el 22 de juliol de 2010 un dictamen sobre la Declaració d'Independència de Kosovo:[1]

"El Tribunal estima que el dret internacional general no comporta cap prohibició aplicable a les declaracions d'independència. En conseqüència, conclou que la declaració d'independència del 17 de febrer de 2008 no ha violat el dret internacional general" (Tribunal Internacional de Justícia, 22 de juliol de 2010, paràgraf 84)[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. International Court of Justice (2010): Accordance with international law of the Unilateral Declaration of Independence respect of Kosovo
  2. CORTADA, Jordi; TORRA, Quim (eds.) (2011): "La porta de la gàbia". Barcelona: A Contravent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]