Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Resultat de la votació de la Declaració de Sobirania

La Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya va ser una resolució del Parlament de Catalunya aprovada el 23 de gener de 2013 amb la qual es va acordar iniciar el procés cap al dret a decidir, amb 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions.[1][2][3][4] El Tribunal Constitucional d'Espanya va suspendre la Declaració,[5][6] però la Mesa del Parlament de Catalunya va considerar que aquesta continuava «vigent» perquè «una voluntat política no es pot suspendre».[7]

Segons el text de la declaració: «D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu».[8] En ella, també s'afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà».

Història[modifica | modifica el codi]

Aprovació[modifica | modifica el codi]

Els partits Convergència i Unió (50 SÍ), Esquerra Republicana de Catalunya (21 SÍ), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13 SÍ) donaren suport en bloc a la declaració de sobirania. En canvi, el Partit Popular de Catalunya (19 NO) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9 NO) s'oposaren en bloc a la proposta. Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres donà un "sí crític" amb 1 vot a favor i 2 abstencions per expressar "les renúncies" amb què comença el procés.[9] Cinc dels vint diputats del Partit Socialista de Catalunya votaren en contra seguint la disciplina de partit; els diputats Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros i Núria Ventura, malgrat ser presents a l'hemicicle i desobeint així les ordres de la direcció del partit, no votaren a la votació per fer palès la pluralitat de les bases referent aquesta qüestió.[10] L'endemà, la direcció del PSC decidí sancionar però no expulsar els cinc parlamentaris que van trencar la disciplina de vot.[11]

Posteriorment, les principals institucions públiques catalanes restants s'hi van sumar a la Declaració de Sobirania feta des del Parlament. Així, entre altres consistoris, l'Ajuntament de Barcelona també la va aprovar en ple l'1 de febrer, amb 20 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA), 16 en contra (PSC i PP) i una abstenció (Jordi Martí, líder municipal del PSC).[12] A les diputacions provincials, la Diputació de Barcelona també la va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ERC-AM i ICV-EUiA-EPM, i en contra del PSC-PM i PP.[13] Així mateix, la Diputació de Lleida la va aprovar igualment amb majoria absoluta amb el suport de CiU, ERC i CDA, l'abstenció del PSC i els únics vots en contra dels representants del PP.[14][15]

Sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya[modifica | modifica el codi]

El govern espanyol va recórrer la Declaració de sobirania i el 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional d'Espanya va suspendre aquesta declaració. El 25 de març de 2014 el mateix tribunal declarà per unanimitat nul·la i inconstitucional el punt de la declaració en què s'afirmava que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà».[16][17][18] Segons el Tribunal, «només el poble espanyol és sobirà de manera exclusiva i indivisible. Cap fracció d'aquest poble es pot considerar sobirana».[19]

Després de la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, la Mesa del Parlament de Catalunya va considerar que la Declaració de sobirania continuava «vigent» perquè «una voluntat política no es pot suspendre». Per la seva part, Artur Mas, va afirmar continuaria el camí cap al referèndum d'autodeterminació de Catalunya.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”». Parlament de Catalunya. [Consulta: 23-01-2013].
  2. Goodman, Al. «Catalan parliament declaration pushes self-determination» (en anglès). Madrid: CNN, 23 de gener de 2013. [Consulta: 24 de gener de 2013].
  3. «El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña» (en castellà). abc.es. [Consulta: 24 de gener de 2013].
  4. «Catalan parliament paves way for referendum on independence» (en anglès). guardian.co.uk. [Consulta: 13 juny 2013].
  5. El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
  6. «Pronunciament del Constitucional de suspensió de la declaració de sobirania» (en castella). Tribunal Constitucional. [Consulta: 9 maig 2013].
  7. «El Parlament conclou que la Declaració és "vigent" perquè "una voluntat política no es pot suspendre"». 324.cat, 26 març 2014.
  8. Colomer, Marc. «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22 de gener de 2013.
  9. «Un "Sí" crític de la CUP-AE i dues abstencions a la Declaració». Llibertat.cat, 1 de febrer de 2013.
  10. «Catalunya es declara sobirana». Vilaweb, 23 de gener de 2013. [Consulta: 23 gener 2013].
  11. «El PSC sanciona els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot, però no es planteja expulsar-los». 324.cat, 25 de gener 2013. [Consulta: 25/1/2013].
  12. «L'Ajuntament de Barcelona també aprova la Declaració de Sobirania». Racó Català, 1 de febrer de 2013.
  13. «La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania». Vilaweb, 31 de gener de 2013.
  14. «La Diputació de Lleida s'adhereix a la Declaració de Sobirania de Catalunya». Ràdio Seu, 24 de gener del 2013.
  15. «Els diputats socialistes de la Diputació de Lleida s'abstenen o no voten la declaració sobiranista». Europa Press, 2 de de febrer 2013.
  16. «El Tribunal Constitucional tomba per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament». ara.cat. [Consulta: 25 març 2014].
  17. «El TC tumba por unanimidad la declaración sobiranista de Mas» (en castellà). abc.es. [Consulta: 25 març 2014].
  18. «Sentència completa del Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania». ara.cat. [Consulta: 25 març 2014].
  19. Casas, Ferran. «El TC tomba la declaració de sobirania». Ara, 26 març 2014, pp. 4 – 5.
  20. Miró, Victòria. «Mas: "Què fa un TC anul·lant una resolució política d'un Parlament?"». 324.cat, 26 març 2014. [Consulta: 26 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya a Viquitexts, la biblioteca lliure.