Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, 1791

La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès, exigint la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre de 1791, per Olympe de Gouges sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà proclamada el 26 d'agost de 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçada a la reina. Primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes, la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana ha estat redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre de 1791 per ser adoptada.

La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana constitueix un pastitx crític de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que enumera drets aplicant-se només que als homes, aleshores les dones no disposaven del dret de vot, de l'accés a les institucions públiques, a les llibertats professionals, als drets de propietat, etc. L'autora hi defensa, no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, escrivint així «la dona neix lliure i és igual en drets a l'home». Així es veia denunciat el fet que la Revolució oblidava les dones en el seu projecte de llibertat i d'igualtat.

Orígens[modifica | modifica el codi]

L'evolució del concepte de drets humans s'efectua de manera conforme amb la Il·lustració i els esdeveniments que ha conegut. Encara que aquesta noció hagi estat llançada per primera vegada el 1776 en la Declaració dels Drets de la Virgínia i després a la Revolució en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789), cap d'aquests documents no pren en consideració les dones.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Olympe de Gouges (1748-1793), redactora de la Declaració.

Inspirant-se de manera clara en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana es compon igualment d'un preàmbul (adreçat a Marie-Antoinette) i de 17 articles. No es tracta simplement d'un contraprojecte per a les dones. És clar que la nació és formada pels dos sexes en comú (art. III). A molts llocs, Olympe de Gouges ha reemplaçat «l'home» per «la dona i l'home», per tal d'aclarir la concordança entre els dos sexes. L'article VII enuncia fermament que no hi ha drets especials per a les dones: «Cap dona no és eximida; és acusada, és aturada, i és detinguda en els casos determinats per la Llei».

Mentre que, als articles I i II, les reivindicacions corresponen àmpliament a la llibertat, la igualtat, la seguretat, el dret a la propietat i el dret de resistir a l'opressió, la noció de llibertat amb Gouges es diferencia de la definició antinòmica de 1789 («La llibertat consisteix a fer tot el que no perjudica altri»). L'article IV estipula en efecte que «La llibertat i la justícia consisteixen a tornar tot el que pertany a altri». Així, la llibertat està vinculada a la justícia i les dones volen menys un creixement de les seves llibertats que els drets naturals que els pertoca en néixer.

La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana es desvia també considerablement de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, a l'article XI on la llibertat de pensament i d'opinió ha de permetre específicament, segons Gouges, a les mares de «dir lliurement, sóc mare d'un nen que us pertany, sense que un prejudici bàrbar la forci a dissimular la veritat».

Un principi de base de Gouges és que la identitat dels deures ha d'implicar la dels drets (com, per exemple, la imposició) (art. XIII a XV). Olympe reclamava un tractament igualitari envers les dones en tots els àmbits de la vida, tant públics com privats: dret al vot i a la propietat privada, poder participar de l'educació i a l'exèrcit, i exercir càrrecs públics, aconseguint fins i tot demanar la igualtat de poder en la família i a l'Església. La declaració més cèlebre de la seva Declaració és: «La Dona té el dret de pujar al cadafal; ha de tenir igualment el de pujar a la Tribuna» (art. X).

Mostra tanmateix que Olympe de Gouges no creia en la igualtat de les dones i dels homes. A diferència de la majoria de les teories sobre la igualtat, pensava que la naturalesa masculina i la naturalesa femenina eren diferents, i que la de les dones era superior. Aquesta convicció de dues naturaleses diferents és evident en el text que precedeix la declaració.

Els homes que dirigien la Revolució eren, amb rares excepcions, fins i tot per als més radicals d'entre ells, lluny de compartir aquest enfocament feminista. La seva oposició a la pena de mort, el seu suport anunciat als Girondins després de la seva caiguda, entre altres, li valdran de ser arrestada i guillotinada el 3 de novembre de 1793.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana