Declaració Universal dels Drets Humans

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Declaració dels drets humans)
Infotaula documentDeclaració Universal dels Drets Humans
Universal Declaration of Human Rights, Declaración Universal de los Derechos Humanos, 世界人权宣言, Всеобщая декларация прав человека, Déclaration universelle des droits de l'homme, الإعلان العالمي لحقوق الإنسان, Zal'shɛŋa ŋan kpaŋsir' zɔsimdi ni naŋbaŋ yini andunia tiŋgbana sunsuuni i ⵜⴰⵎⵓⵍⵉ ⵏ ⴰⵎⴹⴰⵍ ⵏ ⵍⵆⵈⵈⵏ ⵏ ⴰⵓⴰⴸⵎ Modifica el valor a Wikidata
Nom curtUDHR Modifica el valor a Wikidata
TipusDret internacional consuetudinari, declaració, Estatut, obra escrita i resolució no vinculant Modifica el valor a Wikidata
Estatestat membre de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Gènere artísticacte jurídic Modifica el valor a Wikidata
Temadrets humans Modifica el valor a Wikidata
Pàgines6 Modifica el valor a Wikidata
Períodeliteratura contemporània Modifica el valor a Wikidata
UbicacióPalau de Chaillot Modifica el valor a Wikidata
Creació10 desembre 1948 Modifica el valor a Wikidata
Publicació1940 Modifica el valor a Wikidata
AutorAssemblea General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deCarta Internacional de Drets Humans Modifica el valor a Wikidata
Text completText complet, Text complet i Text complet Modifica el valor a Wikidata
Lloc webun.org… Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans[1][2] (Resolució 217 (III) A).[3] Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.[1] Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.[4]

El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.[5] Per tal de vigilar-ne el compliment, l'any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

L'any 2009, el text de la declaració va ser traduït a 370 idiomes (la qual cosa va fer que rebés el Rècord Guinness al document traduït a més idiomes del món) i l'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".

Història[6][modifica]

Precursors[modifica]

La moral i els valors dels drets humans es pot traçar a través de la història de les creences religioses i les cultures arreu del món. El filòsofs europeus de la Il·lustració van desenvolupar teories sobre el dret natural que van influir en l'adopció de documents com la Bill of Rights o carta de drets que va adoptar el Parlament d'Anglaterra el 1689, la declaració de drets (Bill of Rights del 1787) de la Constitució dels Estats Units i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que va adoptar el 1789 l'Assemblea Nacional Constituent francesa.

Durant la Segona Guerra Mundial, el president Franklin Delano Roosevelt, en el seu discurs sobre l'estat de la Unió, del 6 de gener del 1941, va esmentar les quatre llibertats: llibertat d'expressió, llibertat de culte, llibertat de viure sense necessitats i llibertat de viure sense por. Aquests principis tindrien un gran influència en la redacció de la Carta de les Nacions Unides on serien recollits al seu preàmbul, on crida a "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana",[7] i a l'article 55 on demana als estats membres el seu compromís i la promoció del "respecte universal als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distincions per raó de raça, sexe, idioma o religió, i l'efectivitat d'aquests drets i llibertats".[8]

Quan les atrocitats comeses pels nazis durant el Tercer Reich van ser conegudes arreu del món després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va haver-hi un consens entre la comunitat mundial sobre el fet que la Carta de les Nacions Unides no definia prou clarament els drets a què feia referència.[9][10] Es va considerar que era necessària una declaració que especifiqués els drets dels individus per tal de donar efectivitat a les disposicions de la Carta en matèria de drets humans.[11]

Esborrany[modifica]

El 1947 el jurista canadenc John Peters Humphrey va ser cridat pel Secretari General de les Nacions Unides per treballar en el projecte que esdevindria el principal esborrany de la Declaració. Humphrey va ser nomenat director de la Divisió de Drets Humans del Secretariat de l'ONU.[12] La Comissió de Drets Humans, un òrgan permanent, va ser constituïda per dur a terme la tasca de preparació del que es va concebre inicialment com una Carta Internacional de Drets. La composició de la Comissió va ser dissenyada per a ser àmpliament representativa de la comunitat mundial amb els representants dels següents països: Austràlia, Bèlgica, República Socialista Soviètica de Belarús, Cuba, Egipte, Estats Units, Filipines, França, Iugoslàvia, l'Índia, Iran, Líban, Panamà, Regne Unit, Unió Soviètica, Uruguai, Xile i Xina.

A la redacció van participar com a principals autors: el director de la Divisió dels Drets Humans, John Peters Humphrey, la presidenta de la comissió de redacció de la Declaració, Eleanor Roosevelt, el ponent de la Comissió de Drets Humans Charles Malik, el secretari general adjunt de l'ONU Henri Laugier, el secretari de la Comissió dels Drets Humans Stéphane Hessel[13] i el membre de la Comissió René Cassin.[14]

Adopció[modifica]

La Declaració Universal dels Drets Humans va ser adoptada per l'Assemblea General el 10 de desembre del 1948 a una votació que va registrar 48 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions: els de la Unió Soviètica i els seus aliats Belarús, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia i Ucraïna a més de Sud-àfrica i l'Aràbia Saudita.

Els estats que van votar a favor van ser: Afganistan, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Birmània, Bolívia, el Brasil, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Dinamarca, República Dominicana, Egipte, El Salvador, Equador, Estats Units, Etiòpia, Filipines, França, Grècia, Guatemala, Haití, Països Baixos, Islàndia, Índia, Iran, l'Iraq, Líban, Libèria, Luxemburg, Mèxic, Nicaragua, Nova Zelanda, Noruega, el Pakistan, Panamà, Paraguai, el Perú, Regne Unit, Síria, Suècia, Tailàndia, Turquia, Uruguai, Veneçuela, Xile i Xina.[15] Malgrat l'important paper jugat pel canadenc John Humphrey, el govern del Canadà es va abstenir a la votació de l'esborrany a la Comissió, tanmateix a l'Assemblea General votaria a favor.[16]

Estructura i contingut[modifica]

La DUDH (Declaració Universal dels Drets Humans) està composta d'un preàmbul i 30 articles, que recullen drets de caràcter civil, polític, social, econòmic i cultural. L'estructura de la Declaració va ser introduïda al segon esborrany, preparat per René Cassin a partir del primer esborrany de John Peters Humphrey. L'estructura final va ser influenciada pel codi Napoleònic, inclòs el preàmbul i els principis generals introductoris.[17] Cassin va comparar la Declaració amb el pòrtic d'un temple grec, amb fonaments, escales, quatre columnes i un frontó.

  • Els articles 1 i 2 serien els fonaments; recullen principis bàsics sobre els quals es basen els drets: la dignitat, la llibertat, la igualtat, la fraternitat i la no discriminació.
  • Els set paràgrafs del preàmbul, explicant les raons per a fer la Declaració, representarien les escales.
  • El cos principal estaria format per quatre columnes:
    • La primera columna (articles 3 a 11) recull els drets individuals, com el dret a la vida o la prohibició de l'esclavitud.
    • La segona columna (articles 12 a 17) recull els drets de l'individu en relació amb la societat civil i política.
    • La tercera columna (articles 18 a 21) recull els drets de pensament, de consciència, de religió i llibertats polítiques com el dret d'associació.
    • La quarta columna (articles 22 a 27) recull els drets econòmics, socials i culturals.
  • En el model de Cassin, els tres darrers articles de la Declaració (28, 29 i 30) seria el frontó que lligaria tota l'estructura. Aquests articles recullen les condicions i límits amb què aquests drets han d'exercir-se i la prohibició d'utilitzar els drets en oposició als objectius de les Nacions Unides.[18]

Preàmbul[modifica]

La Declaració Universal comença amb un preàmbul, format per set paràgrafs,[1] als que segueixen els articles de la Declaració.

Cadascun dels paràgrafs del preàmbul esmenta una raó per a l'adopció de la Declaració.

  • El primer paràgraf afirma que el reconeixement de la dignitat humana de totes les persones és el fonament de la justícia i la pau al món.
  • El segon paràgraf assenyala que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat i que les quatre llibertats (la llibertat d'expressió, la llibertat de creences i de culte, la llibertat de viure sense misèria i la llibertat de viure sense por), són proclamades com l'aspiració màxima de les persones.
  • El tercer paràgraf estableix que perquè les persones no es vegin obligades a la rebel·lió contra la tirania, els drets humans han de ser protegits per l'Estat de Dret.
  • El quart paràgraf relaciona els drets humans amb el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions.
  • El cinquè paràgraf relaciona la Declaració amb la Carta de les Nacions Unides que reafirma la fe en els drets humans fonamentals i la dignitat i el valor de la persona humana.
  • El sisè paràgraf assenyala que tots els membres de les Nacions Unides s'han compromès a assegurar, en cooperació amb les Nacions Unides, la promoció del respecte universal i l'observança dels drets humans i les llibertats fonamentals.
  • El setè paràgraf assenyala que "una concepció comuna" dels drets i llibertats és de "molt important" per a la plena realització d'aquest compromís.

Articles[modifica]

Els set paràgrafs del preàmbul són seguits per la proclamació de la Declaració i els 30 articles que la formen.

Importància de la declaració[modifica]

Encara que no és un document obligatori o vinculant per als Estats, va servir com a base per a la creació de les dues convencions internacionals de l'ONU: el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Continua sent una declaració citada àmpliament per professors, universitaris, advocats defensors i pels tribunals constitucionals. Així, la Constitució espanyola de 1978 la reconeix explícitament com una de les fonts del dret espanyol (art. 10.2). El 10 de desembre se celebra internacionalment la seva signatura.[21]

Les crítiques apunten justament a la no obligatorietat del seu compliment, que provoca que a vegades sigui només una declaració de bones intencions.[22] Altres detractors acusen el document d'etnocentrisme i no aplicar-se al context musulmà.[23]

Dia dels Drets Humans[modifica]

Article principal: Dia dels Drets Humans

L'adopció de la Declaració Universal és una commemoració internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre, que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels Drets Humans. La commemoració es fa per individus, grups comunitaris i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments, governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de la declaració i va anar acompanyat d'activitats durant tot l'any en relació al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.[24]

Curiositats[modifica]

Rècord Guinness[modifica]

Segons el Llibre Guinness de Rècords, la DUDH és el document traduït a més idiomes del món (370 l'any 2009).[25]

Monedes d'euro[modifica]

El 2008 el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans va ser utilitzat al disseny d'una moneda commemorativa de 2 euros pels següents països:

  • Bèlgica:[26] 5 milions de monedes emeses entre abril i maig del 2008.
  • Itàlia:[27] 5 milions de monedes emeses l'abril del 2008.
  • Finlàndia:[28] 1,5 milions monedes emeses l'octubre del 2008.
  • Portugal:[29] 600.000 monedes emeses el 15 de setembre del 2008.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
  2. ↑ The Universal Declaration of Human Rights, lloc web de les Nacions Unides. Versió oficial en anglès.
  3. ↑ Resolució 217 (III) A[Enllaç no actiu] de l'Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de gener del 1948 a París.
  4. ↑ Paul Williams, Ed., "The International Bill of Human Rights", Entwhistle, 1981. Aquesta és la primera edició en llibres (ISBN 0-934558-07-8) de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb pròleg de Jimmy Carter.
  5. ↑ Van der Vyver, Johan David. Implementation of International Law in the United States (en anglès). Peter Lang, 2010, p.104. ISBN 3631598807. 
  6. ↑ Alfredsson, Gudmundur; Eide, Asbjørn. The Universal Declaration of Human Rights: a common standard of achievement (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 1999, p.727. ISBN 9041111689. 
  7. ↑ Carta de les Nacions Unides, Preàmbul
  8. ↑ Carta de les Nacions Unides Capítol 9, article 55, apartat c.
  9. ↑ «Cataclysm and World Response». Arxivat de l'original el 2012-05-25. [Consulta: 22 desembre 2009].
  10. ↑ «Didn't Nazi tyranny end all hope for protecting human rights in the modern world?». Arxivat de l'original el 2012-05-25. [Consulta: 22 desembre 2009].
  11. ↑ THE CREATION OF THE UNIVERSAL DECLARATION OF HUMAN RIGHTS
  12. ↑ Johannes Morsink, The Universal Declaration of Human Rights, University of Pennsylvania Press, pàg. 5
  13. ↑ Les créateurs de la Déclaration universelle des droits de l'Homme Arxivat 2010-11-18 a Wayback Machine., Diplomatie.gouv, lloc web del govern francès.
  14. ↑ «René Cassin - Biography» (en anglès). The Nobel Foundation. [Consulta: 15 febrer 2012].
  15. ↑ Yearbook of the United Nations 1948-1949 pàg. 535
  16. ↑ Schabas, William «Canada and the Adoption of Universal Declaration of Human Rights» (fee required). McGill Law Journal, 43, 1998, pàg. 403 [Consulta: 29 juliol 2009].
  17. ↑ Mary Ann Glendon, A World Made New: Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights], pàg 62-64
  18. ↑ Mary Ann Glendon, A World Made New: Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights, Capítol 10
  19. ↑ 19,0 19,1 Administrative Instruction ST/AI/189/Add.9/Rev.2/Add.2, Copyright in United Nations publications: General principles, practice and procedure.
  20. ↑ 20,0 20,1 ST/AI/189/Add.9/rev.2[Enllaç no actiu], Regulations for the control and limitation of documentation. Addendum. Copyright in United Nations publications: General principles, practice and procedure. 17 de setembre del 1987. Document original.
  21. ↑ «Constitución Española» (en castellà). Notícias Jurídicas. Leggio, Contenidos y Aplicaciones Informáticas, S.L.. [Consulta: 19 desembre 2011].
  22. ↑ Jeane Kirkpatrick, « Establishing a Viable Human Rights Policy [archive] », 1981,
  23. ↑ Littman, David. "Universal Human Rights and Human Rights in Islam". Midstream, February/March 1999
  24. ↑ UDHR 60th Anniversary Activities (anglès)
  25. ↑ The Universal Declaration of Human Rights in 370 languages
  26. ↑ New national face of euro coins intended for circulation, Bèlgica.
  27. ↑ New national face of euro coins intended for circulation, Itàlia.
  28. ↑ New national face of euro coins intended for circulation, Finlàndia.
  29. ↑ New national face of euro coins intended for circulation, Portugal.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquitexts
Viquitexts
 Viquitexts


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Declaració_Universal_dels_Drets_Humans&oldid=33093031»