Decurió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Curial».

Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal i a les províncies va ser un membre de les assemblees muncipals.

A la cúria romana[modifica | modifica el codi]

A Roma, un decurió també va ser el cap d’una família que representava aquesta en la cúria municipal o senat local, en els municipis.[1] Aquesta institució es formà durant la República segons el model del senat de Roma.

A l'exèrcit romà[modifica | modifica el codi]

El decurió al començament de la història de Roma, era un sotsoficial que manava un grup de deu soldats i duia com a signe del seu rang un pugio o una daga.[2] Si en un començament el títol anava lligat a la divisió en decúries, aviat designà tan sols els oficials de cavalleria. Durant la república tenia el mateix grau que un centurió, i comandava un turmae de cavalleria (al voltant de 32 genets, després 43 amb l'emperador Claudi). A l'imperi els decurions dirigien les turmae en unitats auxiliars (ales, cohorts muntades equitata i unitats de guàrdia personal equites singulares.

A les assemblees municipals[modifica | modifica el codi]

A les províncies romanes, els decurions eren membres de les assemblees municipals que s’encarregaven de l’administració a canvi d’un impost, l’aurum coronarium. No era, però, un càrrec personal, sinó una condició social que hom adquiria per herència o fortuna i que esdevingué obligatòria quan pertànyer al consell municipal deixà d’ésser un honor i esdevingué una càrrega.[3] Les seves funcions eren semblants a les dels pretors

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Decurió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Decurió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Decurió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.