Defensa índia antiga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Índia antiga» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Antiga Índia».
Defensa índia antiga
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 Cf6 2.c4 d6
ECO A53–A55
Classificació Defensa índia
Explorador d'obertures de Chessgames.com

La defensa índia antiga és una obertura d'escacs que es caracteritza pels moviments:

1.d4 Cf6
2.c4 d6

Aquesta obertura es diferencia de la defensa índia de rei en que les negres desenvolupen el seu alfil de rei a e7 en lloc de fer el fianchetto a g7. Mikhaïl Txigorin va ser un dels impulsors d'aquesta defensa, a les darreries de la seva carrera.

L'índia antiga és considerada sensata, malgrat que el desenvolupament de l'alfil a e7 és menys actiu que el fianquet, i mai ha tingut tanta popularitat com l'índia de rei. Alguns jugadors d'índia de rei poden usar l'índia antiga per evitar alguns sistemes anti índia de rei, com ara les variants Sämisch i Averbakh.

L'obertura està classificada a l'Encyclopaedia of Chess Openings (ECO) sota els codis A53–A55.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Línia principal[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Índia antiga, línia principal després de 5.e4
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 bd g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
La variant Janowski

La línia principal de l'obertura és 3. Cc3 e5 4. Cf3 Cbd7 5. e4; les blanques també poden fer 4.dxe5 dxe5 5.Dxd8+, però malgrat el desplaçament del rei negre, és conegut des de fa molt que això no dóna avantatge, per ex. 5...Rxd8 6.Cf3 Cfd7!, seguit de la combinació de moviments ...c6, ...Rd8–c7, ...a5, ...Ca6 i ...f6. La posició negra és sòlida, i la seva coordinació de peces és bona; el canvi de peons de les blanques al centre ha permès que les negres tinguin igual espai, i llibertat d'acció pel seu alfil de f8. 5... Ae7 6. Ae2 0-0 7. 0-0 c6 8. Te1 (o 8.Ae3) i les blanques estan tot just una mica millor.

Variant Janowski[modifica | modifica el codi]

La variant Janowski, 3. Cc3 Af5, fou jugada per primer cop per Dawid Janowski els 1920s, tot i que no va esdevenir popular fins als 1980s. Diversos jugadors del màxim nivell l'han feta servir de vegades, entre ells Mikhaïl Tal, Bent Larsen, Florin Gheorghiu, i Kamran Shirazi.

La idea de la variant es basa en que jugant 3...Af5, les negres eviten que les blanques guanyin avantatge d'espai de forma immediata jugant 4.e4.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]