Defensa Grünfeld

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Defensa Grünfeld
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 __ h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 __ e7 pd f7 pd g7 __ h7 pd
a6 __ b6 __ c6 __ d6 __ e6 __ f6 nd g6 pd h6 __
a5 __ b5 __ c5 __ d5 pd e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 pl d4 pl e4 __ f4 __ g4 __ h4 __
a3 __ b3 __ c3 nl d3 __ e3 __ f3 __ g3 __ h3 __
a2 pl b2 pl c2 __ d2 __ e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 __ c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 d5
ECO D70–D99
Naixement Bad Pistyan, Piešťany, 1922
Origen del nom Ernst Grünfeld
Classificació Defensa índia
Explorador d'obertures de Chessgames.com

La defensa Grünfeld (Gruenfeld), o simplement, en argot d'escacs, la Grünfeld, (ECO D70-D99) és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.d4 Cf6
2.c4 g6
3.Cc3 d5

Aquesta obertura es basa en un dels principis bàsics de l'escola hipermoderna, que va sortir a la palestra en la dècada de 1920, que deia que un gran centre de peons pot ser una càrrega en comptes d'un actiu.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer antecedent de l'obertura és una partida de 1855 de Moheschunder Bannerjee, un jugador indi que havia evolucionat des de les regles dels escacs indis, en què jugava amb negres contra John Cochrane a Calcuta, el maig de 1855:

1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 d5 4.e3 Ag7 5.Cf3 0-0 6.cxd5 Cxd5 7.Ae2 Cxc3 8.bxc3 c5 9.0-0 cxd4 10.cxd4 Cc6 11.Ab2 Ag4 12.Tc1 Tc8 13.Aa3 Da5 14.Db3 Tfe8 15.Tc5 Db6 16.Tb5 Dd8 17.Cg5 Axe2 18.Cxf7 Ca5 i les blanques fan mat en tres (19.Ch6+ escac doble Rh8 20.Dg8+ Txg8 21.Cf7#).[1][2]

En Cochrane va publicar un llibre en què citava aquesta partida contra en Moheshchunder i d'altres indis el 1864.

De tota manera, l'obertura va guanyar popularitat després que n'Ernst Grünfeld la introduí en el torneig internacional celebrat a Viena el 1922, i on, en la seva primera partida amb la defensa, va guanyar el futur Campió del món Aleksandr Alekhin.[3] Molt remarcablement, en Grünfeld acostumava a jugar amb un estil molt clàssic. La defensa fou posteriorment adoptada per nombrosos destacats jugadors, com ara Vassili Smislov, Viktor Korchnoi, Leonid Stein, i Bobby Fischer. En Garri Kaspàrov utilitzava sovint la defensa, fins i tot en els seus matxs pel Campionat del món contra n'Anatoli Kàrpov de 1986, 1987 i 1990, i en Vladímir Kràmnik el 2000. Actualment, els jugadors en actiu més destacats que la utilitzen són Loek Van Wely, Piotr Svídler, Peter Leko, Vishwanathan Anand, Luke McShane i Gata Kamsky[4] Anand la va emprar dos cops en el Campionat del món d'escacs de 2010.

La Partida del segle entre Donald Byrne i un Bobby Fischer de 13 anys, el 17 d'octubre de 1956, es va jugar amb aquesta obertura, tot i que s'hi va arribar a través d'una transposició de jugades (1.Cf3 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.d4 O-O 5.Af4 d5).

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edward Winter, Kings, Commoners and Knaves: Further Chess Explorations, Russell Enterprises, Inc., 1999, p. 141. ISBN 1888690-04-6.
  2. Cochrane-Moheschunder
  3. William Hartston, The Grünfeld Defence, Chess Digest, 1971, p. 125.
  4. «Chessgames.com - Searchable database». [Consulta: 30 d'abril de 2007].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]