Defensa París
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 d6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ECO | C50 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen del nom | Rodzinski vs. Alekhin, París 1913 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | Obertura italiana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sinònim(s) | Semiitaliana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chessgames.com | Fitxa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La defensa París és una de les possibles respostes negres a l'obertura italiana.[1] Comença amb els moviments:
- 1.e4 e5
- 2.Cf3 Cc6
- 3.Ac4 d6
Les negres intenten jugar la defensa hongaresa amb un ràpid ...Ag4, lluitant pel control de la casella d4. La línia fou triada per Aleksandr Alekhin a començaments de la seva carrera.[2][3] El primer cop que el seu ús internacional consta documentat fou el 1846.
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Línies[modifica]
Línia principal: 4.c3[modifica]
- 4...Ag4 5.d4 De7 6.Ae3 Cf6 7.Db3 Cd8 8.Cbd2 g6 9.dxe5 i les blanques van quedar una mica millor a Löwenfisch-Tóluix, Leningrad 1939 (les negres van guanyar finalment).[1][2][4]
- 4...De7 5.d4 g6 o 5.0-0 g6 és satisfactori per les negres (Alekhin).
- 4...Ae6 era la preferida de Tartakower.
4.d4[modifica]
4... Ag4 (després de 4...exd4 5.Cxd4 Cf6 6.Cc3 les blanques tenen un joc més lliure, d'acord amb Keres; en comptes de 5...Cf6 Evans ha suggerit 5...g6!?)[2] i ara:
- 5. c3 i ara:
- 5...Dd7 i les blanques tenen avantatge d'espai tant després de 6.d5 com de 6.Ab5 (Keres), o 6.Ae3 (Evans).[2]
- 5...Cf6 6.Db3 +/− (Keres).
- 5...Df6 6.Ae3 Axf3 7.Dxf3 +/= (Keres).
- 5...De7 transposa a la línia principal.
- 5. h3! i les blanques estan una mica millor,[1] per exemple: 5... Axf3 6. Dxf3 i ara:
- 6...Cf6 7.d5 (Unzicker).
- 6...Df6 7.Db3 Cd8 8.dxe5 dxe5 9.Ae3 Ad6 10.Cc3 Ce7 11.Cb5 a6 12.Cxd6 Dxd6 13.0-0 Dc6 14.f4! i les blanques tenen atac a Gavrikov-Vladimirov, URSS 1978 (Unzicker).
4.h3[modifica]
Les blanques eviten la jugada temàtica negra ...Ag4. La resposta 4.h3 porta a línies semblants a la defensa hongaresa, per exemple: 4... Ae7 5. d4 i ara:
- 5...Cf6 6.d5 Cb8 7.Ad3 0-0 8.Ae3 a5 9.g4!? (Keres preferia 9.c4) Ca6 10.Dd2 c6 11.c4 Cd7 12.Cc3 Cdc5 va portar a una partida aguda amb possibilitats igualades a Kupreichik–Podgayets, URSS 1970.[2]
- 5...Cxd4 6.Cxd4 exd4 7.Dh5 g6 8.Dd5 Ae6 9.Dxb7 Cf6 10.Axe6 fxe6 11.Dc6+ Rf7 12.Cd2 Dd7 13.Dc4 c5 14.0-0 d5 = Sax–Ivkov, Amsterdam 1976 (Unzicker).
4.Cc3[modifica]
Això transposa a la partida Maslov–Lutikov, URSS 1963, que va continuar 4...Ag4 5.h3 Axf3 6.Dxf3 Cf6 7.Ce2 (o 7.d3) +/= (Keres).
Partida notable[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Rodzinski - Alekhin, París 1913:[1][2]
1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 d6 4. c3 Ag4 5. Db3!?
- 5.d4, la línia principal, és millor.
5... Dd7 6. Cg5?!
- 6.Axf7+ Dxf7 7.Dxb7 Rd7 8.Dxa8 Axf3 9.gxf3 Dxf3 10.Tg1 Dxe4+ 11.Rd1 Df3+ 12.Re1 De4+ = (Alekhin), o 12...e4 13.Ca3 Ce5 14.Dxa7 Cd3+ 15.Rf1 = (Sozin).
6... Ch6 7. Cxf7 Cxf7 8. Axf7+ Dxf7 9. Dxb7 Rd7 10. Dxa8 Dc4 11. f3 (vegeu el diagrama) Axf3! 12. gxf3 Cd4 13. d3?
- 13.cxd4 Dxc1+ −/+
13... Dxd3 14. cxd4 Ae7 15. Dxh8 Ah4# 0–1
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Kaspàrov, Gary; Keene, Raymond. Batsford Chess Openings. American Chess Promotions, 1982. ISBN 0-7134-2112-6.
- T. D. Harding; G. S. Botterill. The Italian Game. B. T. Batsford Limited, 1977. ISBN 0-7134-3261-6.
- I. A. Horowitz. Chess Openings: Theory and Practice. Simon & Schuster, 1964. ISBN 0-671-20553-6.
