Defensa holandesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Defensa holandesa
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pd g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 f5
ECO A80–A99
Origen del nom Elias Stein, Nouvel essai sur le jeu des échecs, avec des réflexions militaires relatives à ce jeu, 1789
Classificació Obertura de peó de dama
Explorador d'obertures de Chessgames.com

La defensa holandesa, o, simplement Holandesa, és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.d4 f5


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica | modifica el codi]

Elias Stein (1748 - 1812), un alsacià que es va establir a La Haia, recomanà la defensa com a la millor resposta a 1.d4 en el seu llibre de 1789 Nouvel essai sur le jeu des échecs, avec des réflexions militaires relatives à ce jeu.

Teoria[modifica | modifica el codi]

La jugada negra 1... f5 reivindica seriosament el control de la casella e4 i té la perspectiva d'atacar el flanc de rei de les blanques durant el mig joc. En contrapartida, això afebleix en certa manera el flanc de rei de les negres, i no contribueix al propi desenvolupament. El 2012, l'holandesa no és popular al màxim nivell, i mai ha estat una de les principals defenses contra 1.d4, tot i que en el passat alguns dels millors jugadors, inclosos Aleksandr Alekhin, Bent Larsen, Paul Morphy o Miguel Najdorf, l'havien usada amb èxit. Potser el seu moment més rellevant es produí el 1951, quan tant el Campió del món Mikhaïl Botvínnik i el seu reptador, David Bronstein, la varen jugar al seu matx pel Campionat del món de 1951. Entre els jugadors d'elit actuals, només la practica de manera consistent Hikaru Nakamura.

Les blanques la majoria de vegades fianqueten el seu alfil de rei amb g3 i Ag2. Les negres de vegades també fianqueten el seu alfil de rei amb ...g6 i ...Ag7 (l'anomenada holandesa Leningrad), però podrien també desenvolupar-se amb Ae7, d6 (després de ...d5), o b4 (aquesta darrera es veu més sovint si les blanques juguen c4 abans d'enrocar). La partida sovint continua 2.g3 Cf6 3.Ag2 e6 4.Cf3 (4.Ch3!? també és possible, intentant Cf4-d3 per controlar la casella e5 si les negres juguen la variant Stonewall) Ae7 5.0-0 0-0 6.c4 i ara les negres trien entre 6...d5 (la jugada característica de l'Stonewall), 6...d6, el sistema Ilyin-Zhenevsky (poc popular avui dia), o la jugada d'Alekhin 6...Ce4!? reservant-se l'opció de moure posteriorment el peó-d una o dues caselles endavant.

L'holandesa Stonewall va experimentar un increment d'interès en els 1980s i 1990s, quan els GMs d'elit Artur Iussúpov, Sergey Dolmatov, Nigel Short i Simen Agdestein varen col·laborar a desenvolupar el sistema en què les negres juguen ràpidament ...d5 i situen el seu alfil de caselles negres a d6.[1] Anomenat l'Stonewall Modern, aquest sistema s'ha mantingut com a més popular que el tradicional amb ...Ae7.

Continuacions blanques[modifica | modifica el codi]

2.c4[modifica | modifica el codi]

La línia tradicional per les blanques consisteix a jugar c4 al segon moviment.

2.g3[modifica | modifica el codi]

Les blanques poden fer g3 immediatament, prioritzant el fianchetto sobre altres jugades de peó. Es podria argumentar que això no és bo, ja que no impedeix ...d5 i la posterior ...dxc4, però de fet això no és un pla especialment bo per les negres. Així, a la pràctica hi ha poca diferència entre els ordres de jugades que es facin servir, i el moviment c4 es pot diferir encara una mica: (per exemple, 2.g3 Cf6 3.Ag2 g6 4.Cf3 Ag7 5.0-0 0-0 6.c4).

2.Cf3[modifica | modifica el codi]

Altre cop hi ha poca diferència amb altres ordres, atès que aquest moviment s'haurà de fer igualment en qualsevol cas.

Altres segones jugades[modifica | modifica el codi]

Les blanques disposen de diverses alternatives agressives a les jugades estàndard, com ara 2.Cc3 Cf6 (o d5) 3.Ag5; 2.Ag5 (esperant la innocent 2...h6 3.Ah4 g5 4.Ag3 (4.e4!? també és jugable) f4? 5.e3 fxg3?? 6.Dh5#); i 2.e4!?, el gambet Staunton, anomenat així en honor a Howard Staunton, qui el jugà per primer cop al seu matx contra Horwitz.[2][3] El gambet Staunton fou en el seu moment una temuda línia d'atac,[4] però ha caigut en desgràcia per més de 80 anys.[5] El GM Larry Christiansen i l'MI han opinat que el gambet "ofereix a les blanques la igualtat, com a molt."[6] Staunton també va introduir un gambet completament diferent contra l'holandesa, 2.h3 seguit de g4, al seu tractat de 1847 The Chess-Player's Handbook.[7][8] Víktor Kortxnoi, un dels millors jugadors del món, va introduir la línia a la pràctica de torneigs més d'un segle després de la mort de Staunton, a Kortxnoi-Känel, Biel/Bienne 1979.[9] El GM Christiansen va concloure, igual com Staunton havia fet uns 140 anys abans, que les negres podrien obtenir bon joc declinant el gambet amb 2...Cf6 3.g4 d5![10]

El potencial atacant de l'obertura es mostra per exemple a la partida Immortal polonesa, en la qual Miguel Najdorf, usant la variant Stonewall, sacrifica totes les seves peces menors per acabar guanyant per escac i mat.

ECO[modifica | modifica el codi]

L'Encyclopaedia of Chess Openings (ECO) té vint codis per la defensa holandesa, des de A80 fins a A99.

  • A80: 1.d4 f5
  • A81: 1.d4 f5 2.g3
  • A82: 1.d4 f5 2.e4 (gambet Staunton)
  • A83: 1.d4 f5 2.e4 fxe4 3.Cc3 Cf6 4.Ag5 (gambet Staunton)
  • A84: 1.d4 f5 2.c4
  • A85: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.Cc3 (variant Rubinstein)
  • A86: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3
  • A87: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 (holandesa Leningrad)
  • A88: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d6 7.Cc3 c6 (holandesa Leningrad)
  • A89: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 g6 4.Ag2 Ag7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d6 7.Cc3 Cc6 (holandesa Leningrad)
  • A90: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2
  • A91: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7
  • A92: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0
  • A93: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d5 7.b3 (variant Botvinnik)
  • A94: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d5 7.b3 c6 8.Aa3 (Stonewall)
  • A95: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d5 7.Cc3 c6 (Stonewall)
  • A96: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d6
  • A97: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d6 7.Cc3 De8 (variant Ilyin-Genevsky)
  • A98: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d6 7.Cc3 De8 8.Dc2 (variant Ilyin-Genevsky)
  • A99: 1.d4 f5 2.c4 Cf6 3.g3 e6 4.Ag2 Ae7 5.Cf3 0-0 6.0-0 d6 7.Cc3 De8 8.b3 (variant Ilyin-Genevsky)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Johnsen, Sverre i Bern, Ivar. Win with the Stonewall Dutch. Gambit, 2010, p. 6. ISBN 1-906454-07-8. 
  2. «Howard Staunton vs Bernard Horwitz, 3ra partida del matx, Londres 1846» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 3 de gener de 2012].
  3. Hooper, D.; Whyld, K.. The Oxford Companion to Chess, 2a edició. Oxford University Press, 1992, p. 393. ISBN 0-19-866164-9. 
  4. El 1939, Fine va escriure que "el gambet Staunton ... ofereix a les blanques opcions d’atac considerables." Fine, R.; Griffith, R.C. i White, J.H.. Modern Chess Openings, 6a edició. David McKay, 1939, p. 176.  El 1964, Horowitz va escriure que el gambet Staunton dóna a les blanques "grans possibilitats d’atac a canvi del peó " i situa l’oponent amb un desavantatge psicològic, obligant les negres a renunciar a les seves intencions agressives i a "resignar-se a una acurada i delicada defensa".Horowitz, I.A.. Chess Openings: Theory and Practice. Simon and Schuster, 1964, p. 611.  Escriptors més recens han observat que aquesta por al gambet Staunton havia desencoratjat molts jugadors de fer servir l’holandesa,Christiansen, L.; Silman, J.. The Dutch Defense. Chess Digest, 1989, p. 192. ISBN 0-87568-178-6. ; Schiller, E.; Bill Colias. How to Play Black Against the Staunton Gambit. Chess Digest, 1993, p. 4. ISBN 0-87568-236-7. 
  5. El 1925, els editors de la quarta edició de Modern Chess Openings (MCO-4) escrigueren que el gambet Staunton "ha caigut en desgràcia per alguna raó poc clara". Griffith, R.C.; White, J.H. i M.E. Goldstein. Modern Chess Openings, 4a edició. Whitehead & Miller, 1925, p. 120.  El 1939, Fine escrigué a MCO-6, "El gambet Staunton ha caigut en desgràcia des de fa algun temps ... ." Fine, R.; Griffith, R.C. i White, J.H.. Modern Chess Openings, 6a edició. David McKay, 1939, p. 176.  El Gran Mestre Nick de Firmian escrigué a MCO-15 (2008) que el gambet Staunton "no té el favor de massa gent avui en dia". de Firmian, N.. Modern Chess Openings, 15a edició. Random House, 2008, p. 494. ISBN 978-0-8129-3682-7. 
  6. Christiansen, L.; Silman, J.. The Dutch Defense. Chess Digest, 1989, p. 192. ISBN 0-87568-178-6. 
  7. Staunton, H.. The Chess-Player's Handbook. George Bell & Sons, 1893, p. 381–82. 
  8. Alan L. Watson. The Anti-Dutch Spike: g4! in the Krejcik, Korchnoi, and Alapin Variations. Blackmar Press, 1995, p. 36. ISBN 0-9619606-2-0. 
  9. «Partida Kortxnoi-Känel, Biel 1979». chessgames.com. [Consulta: 3 de gener de 2012].
  10. Christiansen, L.; Silman, J.. The Dutch Defense. Chess Digest, 1989, p. 144. ISBN 0-87568-178-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]