Defensa simètrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Defensa simètrica
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 pd d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.d4 d5 2.c4 c5
ECO D06
Naixement 1604, Alessandro Salvio
Origen del nom Àustria
Classificació Gambet de dama
Sinònim(s) Defensa austríaca
Explorador d'obertures de Chessgames.com

La defensa simètrica (o defensa austríaca) és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:

1.d4 d5
2.c4 c5

Taula de continguts


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introducció[modifica | modifica el codi]

Descrita per escrit per primer cop per Alessandro Salvio el 1604, l'obertura se cita sovint com a «defensa austríaca» perquè fou estudiada per jugadors austríacs com ara Hans Haberditz (c. 1901–57), Hans Müller (1896–1971), i el GM Ernst Grünfeld.[1]

La defensa simètrica és una variant poc comuna del gambet de dama refusat. Planteja el principal test per la teoria del gambet de dama, ja que les negres intenten igualar simplement copiant els moviments de les blanques. La majoria dels teòrics de les obertures creuen que les blanques haurien d'obtenir l'avantatge, i que en el millor dels casos les negres estan jugant per taules.[2]

3.cxd5[modifica | modifica el codi]

Les blanques sovint contesten 3.cxd5, però són jugables altres moviments, i haurien de portar a transposicions en variants més ben conegudes com ara el gambet de dama acceptat i la defensa Tarrasch. Després de 3.cxd5 no és possible per les negres de fer 3...Dxd5, perquè tant 4.Cf3 cxd4 5.Cc3 Da5 6.Dxd4 o 5...Dd8 6.Dxd4 Dxd4 7.Cxd4 dóna a les blanques un gran avantatge de desenvolupament.[3] En canvi, les negres haurien de fer 3...Cf6 intentant recapturar a d5 amb el cavall. Les blanques haurien de mantenir l'avantatge tant amb 4.Cf3 com amb 4.e4. Són continuacions possibles 4.Cf3 cxd4 5.Cxd4 Cxd5 6.e4 Cc7 o 4.e4 Cxe4 5.dxc5 Cxc5 6.Cc3 e6.[4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hooper, David; Whyld, Kenneth. «Austrian Defence». A: The Oxford Companion to Chess. Oxford University, 1996. ISBN 0-19-280049-3. 
  2. Korn, Walter. «Queen's Gambit Declined». A: Modern Chess Openings. Twelfth. David McKay, 1982, p. 266. ISBN 0-679-13500-6. 
  3. Pachman, Luděk. The Opening Game in Chess. Routledge & Kegan Paul, 1982, p. 140. ISBN 0-7100-9222-9. 
  4. «1 d4 d5 and Unusual Replies to the Queen's Gambit». A: Nunn's Chess Openings. Everyman Chess, 1999, p. 365. ISBN 1-85744-221-0. 
  5. Kasparov, Garry; Keene, Raymond. «Queen's Gambit». A: Batsford Chess Openings 2. Henry Holt, 1989, 1994, p. 80. ISBN 0-8050-3409-9.